Idioma malai
El malai és un idioma (o un conjunt d'idiomes) oral i escrit empleat principalment en el surest d'Àsia, conegut localment com bahasa melayu. L'indonesi (bahasa indonèsia) és una varietat de malai normalisada i aprovada com a idioma oficial en Indonèsia, de la mateixa manera que el malasio (bahasa malaysia) és la varietat de malai normalisada i un idioma oficial en Malàsia, Singapur i Brunei.
Distribució geogràfica i denominacions
És una llengua austronesia parlada pels malais, oriunts de la península de Malaca, Malàsia, la península malaya en el sur de Tailàndia, Singapur, Sumatra de l'est central, les illes de Riau, parts de la costa de Borneo i igual en els Països Baixos. És l'idioma oficial de Malàsia, Brunei i una dels quatre oficials de Singapur. En una forma llaugerament diferent coneguda com «indonesi» és també la llengua oficial d'Indonèsia. També s'utilisa com a idioma de treball en Timor Oriental. És molt similar a l'indonesi. L'estàndart normatiu del malai, segons lo convingut per Indonèsia, Malàsia i Brunei, és el bahasa riau, la forma parlada al sur de les illes de Riau de Singapur, considerat el lloc de naiximent de la llengua malaya. En Malàsia, este idioma es coneix com bahasa melayu o bahasa malasia, que significa «idioma malaya». L'últim terme, introduït en la llei de llengua nacional de 1967, era el més comú fins als anys 1990, quan la majoria dels acadèmics i els oficials del govern varen reprendre l'ús del nom en la versió malaya de la constitució federal. Segons l'artícul 152 de la constitució federal, el bahasa melayu és la llengua oficial de Malàsia. En independisar-se, Indonèsia va adoptar com a llengua nacional una forma de malai que es va denominar bahasa indonèsia i, encara que existix un grau gran d'inteligibilitat mútua, l'indonesi és distint en algunes formes al malai parlat de Malàsia. En Singapur i Brunei es coneix simplement com malai o bahasa melayu. No obstant, molts dialectes malais no són mútuament inteligibles entre sí; per eixemple, la pronunciació del kelantanés és difícil, inclús per a alguns malais, mentres que l'indonesi tendix a tindre moltes paraules úniques que seran desconegudes per als parlants malais. La llengua parlada en Peranakan (el chinenc dels estrets, un híbrit de colon chinencs de la dinastia de Ming i malais locals) es consideraria com l'únic patois malai i el dialecte chinenc d'Hokkien, que es parla sobretot a l'interior dels estrets de Penang i de Malaca. L'ús d'esta llengua està decaent, especialment cap a l'exterior, si be seguix sent d'ús general en Malàsia.
Us
L'alcanç de l'ús del malai en estos països varia en funció de diferències històriques i culturals. Es va convertir en l'únic idioma oficial de Malàsia en 1968, encara que l'anglés s'utilisa molt, especialment entre les minories chinenca i hindú i per la seua importància com llengua internacional per als negocis. La situació en Brunei és similar. L'indonesi s'ha convertit en una exitosa lingua franca per a les desperdigolades illes i grups ètnics del país, gràcies també a que la llengua colonial —el neerlandés— ya no es parla. El grau d'ús del malai en estos països varia depenent de circumstàncies històriques i culturals. El bahasa melayu és la llengua nacional en Malàsia segons l'artícul 152 de la Constitució malasia, i es va convertir en l'idioma oficial únic en Malàsia occidental en 1968, i en Malàsia de l'est gradualment a partir de 1974. L'anglés continua, no obstant, sent àmpliament utilisat en camps professionals i comercials i en les corts superiors. Unes atres idiomes de la minoria són també d'ús general per les minories ètniques grans del país. La situació en Brunei és similar a la de Malàsia. En Singapur, el malai era històricament la lingua franca entre la gent de diverses races i nacionalitats. Encara que açò ha dut en gran part a anglés, el malai encara conserva l'estatus d'idioma nacional i l'himne nacional, Majulah Singapura, està enterament en malai. La majoria dels residents de les tres províncies situades en l'extrem sur de Tailàndia –una regió que, en la seua major part, va pertànyer a un antic sultanat malai cridat Pattani– parlen un dialecte de malai similar al malai de Kelantan, encara que la llengua no té cap estatus o reconeiximent oficial. Pel contacte anterior en les Filipines, les paraules malayas s'han desenrollat i integrat en el tagalo i atres idiomes filipins: hati del dalam (condolença), luwalhati (glòria), hari del tengah (migdia), sedap (deliciós). Pel contrari, l'indonesi s'ha convertit en èxit en la lingua franca per a les seues illes dispars i els grups ètnics, en part perque la llengua colonial, neerlandés, no es parlava més comunament (en Timor-Leste de l'est, que va ser governat com a província d'Indonèsia a partir de 1976 a 1999, l'indonesi es parla i es reconeix extensament baix la seua constitució com a “llengua de funcionament”). L'estructura del malai és SVO: primer es coloca el sustantiu, despuix el verp i finalment el complement directe.
Descripció llingüística
Classificació i idiomes relacionats
El malai pertany a la família d'idiomes austronesios, que inclou idiomes del surest asiàtic i d'illes del Pacífic occidental, en un número més chicotet en Àsia continental. El malgache és una excepció a la zona bàsica, i és, a la seua volta, l'idioma oficial de Madagascar. El malai pertany a la branca malai-polinésica de la família, que es subdivide en el núcleu hesperonesio i malai-polinesio. Entre els idiomes més propencs estan: el javanés, l'achenés, el chamorro i el paluano (Palaos), gilbertino, nauruano, hawaiano, samoano, maorí, tahitiano, tongano i tuvaluano; si be les llengües són mútuament ininteligibles, tenen moltes coses en comuna. Moltes raïls es conserven sense alteracions del passat comú, el austronesio. Hi ha molts cognados en elèxic de parentesc, salut, parts del cos i animals de la regió. En els números, les diferències són prou notables.
Diferències entre el malai i l'indonesi
Les diferències entre el malai i l'indonesi són comparables a les existents entre l'espanyol d'Espanya i el d'Amèrica. Abdós són mútuament inteligibles, encara en certes diferències en ortografia i vocabulari.
Préstams
El malai ha pres molts térmens de l'àrap (en especial, térmens religiosos), sànscrit, portugués, neerlandés, alguns dialectes chinencs i, més recentment, de l'anglés (en especial, térmens científics i tecnològics). Alguns eixemples són:
- bahasa - idioma (del sànscrit)
- bomba - brigada de bombers (del portugués bomba)
- buku - llibre (de l'anglés book i el neerlandés boek)
- dunia - món (de l'àrap dunya)
- gereja - iglésia (del portugués igreja)
- debades - debades (del portugués i neerlandés)
- kantor - oficina ( del neerlandés kantor)
- keju - formage (del portugués queijo)
- komputer - ordenador (de l'anglés computer)
- limau - llima (del portugués limão)
- mentega - sagí (del portugués manteiga)
- roti - pa (del sànscrit)
- sharia - llei islàmica (de l'àrap)
- sistem - sistema (de l'anglés system)
- sains - ciència (de l'anglés science)
- wanita - dòna (del sànscrit वनिता, vanitā)
- Oren - taronja (de l'anglés orange)
La paraula d'orige malai més coneguda en espanyol és 'orangutà' (de orang hutan 'home de la selva').
Expressions simples en malai
- Selamat datang - Benvingut
- Terima kasih - Gràcies
- Selamat pagi (des de l'amanecer fins a les 11:00) - Bon dia
- Selamat tengahari (des de les 11:00 fins a les 13:00) - Bon migdia
- Selamat petang (des de les 13:00 fins a l'anochecer) - Bona vesprada
- Selamat malam (des de l'ocàs en avant) - Bona nit
- Jumpa lagi - Hasta la vista
- Apa khabar? - ¿Cóm està?
- Baik - Ben
Numeros
- 1 Satu - Un
- 2 Dua - Dos
- 3 Tiga - Tres
- 4 Empat - Quatre
- 5 Llima - Cinc
- 6 Enam - Sis
- 7 Tujuh - Sèt
- 8 Lapan - Huit
- 9 Sembilan - Nou
- 10 Sepuluh - Dèu
Influència d'idiomes estrangers
La llengua malaya va absorbir moltes llengües estrangeres com el sànscrit, l'anglés, el neerlandés, el javanés, l'àrap, etc.
Influència del sànscrit
El sànscrit, llengua intermija del hinduisme i el budisme, ha influït enormement en la llengua malaya quan esta es trobava en l'etapa antiga, és dir, en l'etapa anterior a que la llengua malaya alcançara l'edat clàssica en l'época del Kesultanan Melayu Melaka a on la llengua malaya havia experimentat l'Edat Antiga entre el VII i el XIII. Es poden detectar proves de l'influència del sànscrit en la llengua antiga en les pedres inscrites que va deixar el Regne Srivijaya. Sobre les proves de l'antiga llengua malaya, hi ha quatre pedres inscrites importants, a saber, les que es troben en:
- Kedukan Bukit, Palembang (683 d. C.)
- Talang Tuwo, Palembang (684 d. C.)
- Kota Kapur, illa de Bangka (686 d. C.)
- Karang Brahi, Meringi, riu dalt de Jambi (686 d. C.). Ademés de ser un factor secundari, el factor d'esplendor també és un factor que impulsa el préstam del llenguage de la llengua sànscrita. Este préstam es deu a que el sànscrit era una llengua que es considerava una llengua "altíssima" en l'antiguetat. L'ús quotidià del sànscrit s'ha convertit en una forma d'alcançar l'esplendor. Esta situació, en particular, va causar el préstam de paraules que ya existien en l'idioma malai original, pero també va ser reemplaçat pel sànscrit, ya que tal volta es va considerar més adequat, més suau de sò o simplement perque se suponia que era més "alt" degut a que el sànscrit era l'idioma del mestrage. En la llengua malaya hi ha 677 paraules que procedixen del sànscrit. A continuació es mostren alguns eixemples de paraules que es presten en el malai:
| Sànscrit | Malai | en escritura Jawi | espanyol |
|---|---|---|---|
| bhasa | bahasa | بهاس | idioma |
| malaiu | Melayu | ملايو | malai |
| akasa | angkasa | اڠكاس | espai |
| samudhara | samudera | سامودرا | oceà |
| maha | maha | مها | rei |
| rajha | raja | راج | terra |
| bhumi | bumi | بومي | fill |
| putra | putera | ڤوترا | país |
| nagara | negara | نڬارا | estat |
| nagari | negeri | نڬري | religió |
| agama | agama | اڬام | sifres |
| anka | angka | اڠک | llegir |
| vaca | baca | باچ | feliç |
| bhagya | bahagia | بهاڬيا | nació |
| vamsa | bangsa | بڠسا | joventut |
| balya | belia | بليا | notícies |
| varta | berita | بريتا | ment |
| buddhi | budi | بودي | llum |
| chaya | cahaya | چهاي | llum |
| cakra | cakra | چقرا | chakra |
| dosa | dosa | دوسا | pecat |
| dukkha | duka | دوک | trist |
| deva | dewa | ديوا | deu |
| rupa | rupa | روڤا | apariència |
| samsara | sengsara | سڠسارا | miserable |
| maharani | maharani | مهاراني | emperatriu |
Influència del javanés
El javanés i el malai són dos idiomes serumpun. Abdós pertanyen a la família de llengües indonesas. Hi ha dos factors principals en la difusió de l'influència de Java en l'idioma Malai, a saber:
- Influència per mig de la difusió d'històries de panji
- Impacte per mig de l'interacció social i econòmica
L'història és una espècie d'història que prové de Java. Sobre els germans i germanes. Esta història té moltes versions, i es pot rastrejar en tot el país fins a en Camboya. La migració de la gent de Java a la terra de Malàsia ha ocorregut des de l'época de l'Alta Malàsia. Els habitants de la ciutat, en la seua majoria judeus, viuen en ciutats i pobles propencs. No obstant, la migració dels habitants de Java a la Terra de Malàsia significativa va escomençar a principis del XIX. I en la terra de Judá, i en les ciutats i pobles de la terra. La trobada de persones locals que parlen el malai en immigrents de Java que parlen en l'idioma de Java ha causat que els elements del javanés es desplaçaren al malai. No obstant, cal tindre en conte que les paraules de préstam de Java es troben en l'idioma malai de forma remota i no es difonen àmpliament. Es diu que va ser absorbit en el Malai per la migració de persones de Java que encara conserven el seu idioma i no dominen el verdader patrimoni de Malai.
Referències
Bibliografia
- Yohanni Johns: Bahasa Indonèsia – Introduction to Indonesian Language and Culture. Periplus, London 1987, 1990. ISBN 0-945971-56-7
- Frank D. Wickl: Dones Klassifikatorensystem der Bahasa Indonèsia. Abera, Hamburg 1996. ISBN 3-934376-02-9
- Adelaar, K. Alexander(2004).«Where does Malay menja from? Twenty years of discussions about homeland, migrations and classifications».Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde.160(1): 1–30.doi:10.1163/22134379-90003733.
- B., C. O.(1939).«Corrigenda and Addenda: A Chinese Vocabulary of Malacca Malay Words and Phrases Collected between A. D. 1403 and 1511 (?)».Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London.10(1)
- (2013) google.com/books? id=dxwiAwAAQBAJ&pg=PA366 Classical Civilizations of South-East Àsia, Oxford: Routledge. ISBN 978-1-136-84879-7.
- Edwards, I. D.; Blagden, C. O.(1931).«A Chinese Vocabulary of Malacca Malay Words and Phrases Collected between A. D. 1403 and 1511 (?)».Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London.6(3): 715–749.doi:10.1017/S0041977X00093204.
- Wilkinson, Richard James (1901–1903). lib. umich.edu/g/genpub/AEG2034.0001.001? rgn=main;view=toc A Malay-English Dictionary, Singapore: Kelly & Walsh.
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]