Idioma georgià
El idioma georgià (ქართული ენა, kartuli ena) és la llengua oficial de Geòrgia, parlada pel poble georgià. Fòra d'este país, es parla principalment en Turquia i Rússia, en comunitats més chicotetes en el veí Azerbaiyan, atres antigues repúbliques soviètiques, Grècia i Iran, sent en total 3 878 780 les persones que parlen este idioma. Ademés, és la principal llengua escrita per a tots els grups ètnics georgians, inclús per als parlants de les atres llengües kartvelianas com el svano, mingreliano i laz.
El georgià utilisa un sistema d'escritura únic, conegut com alfabet georgià que a través de l'història ha evolucionat en tres formes diferents, denominades asomtavruli, nusjuri i mjedruli.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]El georgià és la llengua materna de casi quatre millons de georgians, aproximadament el 70 % de la població de Geòrgia. En Rússia parlen georgià 171 000 persones[1] i unes 40 000 en Turquia (1983), mentres que en Iran poden ser entre 1000 i 10 000 les que ampren este idioma.[2]
En atres antigues repúbliques soviètiques, el georgià és amprat per 34 200 persones en Ucrània,[3] 16 300 persones en Azerbaiyan, 7700 en Kazakhstan[4] i 4100 en Uzbekistan.[5] Armènia i Turkmenistan també conten en chicotetes comunitats de parla georgiana.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Es creu que el georgià es va diferenciar del mingreliano i del laz fa uns 3000 anys. Basant-se en el grau del canvi, alguns llingüistes com Georgy Klimov, T. Gamkrelidze i G. Machavariani varen plantejar la possibilitat de que l'inici del canvi haguera ocorregut ya en el segon mileni a. C. o més primerenc, diferenciant el svano de les atres llengües. Els idiomes mingreliano i laz es diferenciarien del georgià aproximadament un mileni més vesprada.
La més antiga alusió al georgià parlat pot ser un passage del gramàtic romà Marco Cornelio Frontón en el II: Frontón imagina als iberianos (georgians) dirigint-se a l'emperador Marco Aurelio en la seua incomprensible llengua.
L'evolució del georgià cap a un idioma escrit va ser una conseqüència de la conversió de l'èlit georgiana al cristianisme a mitan del IV. La nova llengua lliterària es va construir sobre una infraestructura cultural ya ben assentada, apropiant-se de les funcions, convencions i estatus del arameo, la llengua lliterària de la Geòrgia pagana i la nova religió nacional. Els primers texts georgians són inscripcions i palimpsestos datats cap a el V. La més antiga inscripció en georgià, que data aproximadament del 430, va ser descoberta en la década de 1950 en les excavacions d'un monasteri georgià en el desert de Judea. Dins de Geòrgia, l'inscripció de major antiguetat (any 494) es troba en una iglésia en Bolnisi.
El primer diccionari georgià va aparéixer en 1716, elaborat per Suljan-Saba Orbeliani, mentres que la primera gramàtica nativa va córrer a càrrec de Zurab Shanshovani en 1737. Ya durant el XX (1950-1964), l'Acadèmia Georgiana va mamprendre la redacció dels huit volums que componen el Diccionari explicatiu de la llengua georgiana (ქართული ენის განმარტებითი ლექსიკონი).[6]
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura en georgiano.
El georgià té una prolífica tradició lliterària. El text escrit més antic en georgià que encara es conserva és el Martiri de la reina Santa Shushanik (წამებაჲ წმიდისა შუშანიკისი დედოფლისაჲ, C'amebaj c'midisa Shushanik'isi dedoplisaj) escrit per Iakob Tsurtaveli entre 476 i 483. El primer manuscrit datat dels Evangelis és el Manuscrit d'Adysh (897). Durant la «edat d'or» de Geòrgia —regnat de la regna Tamar (1184-1213)— es va compondre el poema nacional épico El cavaller en la pell de tigre, considerada l'obra magna de la lliteratura en este idioma.
Dialectes
[editar | editar còdic]Existixen a lo manco díhuit dialectes del georgià, els quals encara conserven característiques úniques en térmens de fonologia, morfologia, sintaxis i vocabulari, encara que virtualment són enterament inteligibles entre sí.[7] En canvi, les atres llengües kartvelianas —mingreliano, svano i laz— només són parcialment inteligibles per als parlants de georgià estàndar o dels diversos dialectes georgians.
Entre els dialectes del georgià que existixen en Geòrgia, en la zona ponentina del país, a lo llarc de la costa del Mar Negra, s'utilisen el guriano —al sur de Mingrelia— i el adzhariano o ach'llauren. A l'interior llimiten en el imiretiano. Al nort d'este últim, se situen els dialectes nort-occidentals: lechjumiano i cap a l'est el rach'an. Entre els dialectes del nort, el mojeviano s'acosta a les estribaciones meridionals del Caucas mentres que el mtiuletiano es parla immediatament al sur. Entre els dialectes nort-orientals destaquen el jevsuriano —en l'àrea a l'est del mokeviano—, el pshaviano i, aïllat en les montanyes que separen Chechènia de Daguestán, el tush. El k'ajetiano és el dialecte oriental, mentres que l'extensa regió central, el dialecte utilisat és el kartliano, base de la llengua lliterària moderna. Els dialectes meridionals inclouen al dzhavajiano —al suroest del kartliano— i el mesjiano.
Fòra de Geòrgia es poden trobar atres dialectes del georgià com el ingiloano, parlat en la regió azerí de Katala, el imerjeviano, parlat a l'est de Turquia, i el fereydaniano, dialecte utilisat en Fereydan (Iran). Una atra forma dialectal coneguda com qizlar-mozdokiano, hui en desús, es parlava en el Caucas nort com a conseqüència d'emigrants que, procedents de Geòrgia oriental, es varen instalar allí durant el XVIII.[6]
Per últim, judeogeorgià, llengua parlada pels judeus de Geòrgia, no és considerada per alguns autors un idioma separat, sino solament un dialecte del georgià.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En gran mida compartix fonètica, morfologia i sintaxis en el georgià, encara que conté paraules d'orige hebreu i arameo.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Influència d'atres idiomes
[editar | editar còdic]El georgià conta en traces llingüístiques de tots els imperis que han estat presents en el Caucas. Posseïx elements grecorromanos, perses, àraps, turcs i russos, sent els d'orige persa i rus els més significatius. També s'han identificat elements procedents de l'atre costat del Caucas, com per eixemple muxa(j), «roure», d'orige naj (Daguestán).[6]
Alfabet
[editar | editar còdic]L'alfabet georgià modern posseïx 33 lletres. Encara que en un principi constava de 38, algunes lletres han quedat obsoletes.
Història de l'alfabet
[editar | editar còdic]La forma més antiga de l'alfabet georgià, l'alfabet asomtavruli («mayúscules»), va ser creat el 412 a. C. per sacerdots georgians del cult de Matra (Mithra de Pèrsia). L'alfabet asomtavruli va sofrir reformes en l'any 284 a. C. fetes pel rei Parnavaz I d'Iberia.
L'alfabet asomtavruli és també conegut com mrgvlovani («redonejat»). Encara hui es conserven mostres d'este alfabet en inscripcions monumentals, tals com les que es troben en l'iglésia georgiana de Bolnisi Sioni prop de Tiflis (dels sigles IV o V). Inclús es varen trobar mostres més antigues, que daten del III a el III, en Armaztsikhe (prop de Mtskheta) i Nekresi (en la regió de Kajetia a l'est de Geòrgia), en 1940 i des de 1995 fins al 2003 expedicions científiques realisades per Simon Janashia (1900-1947) i Levan Chilashvili.[8] Les inscripcions del Armaztsikhe varen ser estudiades per Pavle Ingorokva.
L'alfabet nusjuri («minúscules») o kutjovani («cuadriculado») va aparéixer en un principi en el IX. Asomtavruli i nusjuri, coneguts com jutsuri (ხუცური, o «escritura eclesiàstica»), varen ser usats per a escriure manuscrits religiosos, utilisant el asomtavruli per a escriure les mayúscules.
L'alfabet modern, cridat mjedruli (მხედრული, «secular» o «escritura dels cavallers»), va aparéixer per primera volta en el X. S'utilisava en fins no religiosos fins a el XVIII, que va ser quan remplazó per complet al khutsuri. Els llingüistes que estudien georgià cataloguen la seua ortografia com fonémica.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Classificació
[editar | editar còdic]
El georgià és la més parlada entre les llengües caucásicas meridionals o kartvelianas, família que també inclou el svano i el megreliano (parlades principalment al noroest de Geòrgia), aixina com el laz (parlada a lo llarc de la costa de la mar Negra de Turquia, des de Trebisonda fins a la frontera en Geòrgia). Els georgians s'autodenominen kartv-el-i, d'ahí la designació utilisada per a referir-se a la família llingüística i per a aludir als grups ètnics que parlen alguna d'estes llengües.[6]
Fonologia
[editar | editar còdic]- Consonante
A on hi ha tres consonant en un mateix punt d'articulació l'orde és: sonora, sorda aspirada, sorda eyectiva; a on hi ha dos (llevat l, r) l'orde és: lateral, vibrant.
| Labial | Dorsal | Laríngea | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Postalveloar | Velar | Uvular | Glotal | ||||
| Nassal | მ /m/ | ნ /n/ | ||||||||
| Oclusiva | sonora | ბ /b/ | დ /d/ | გ /g/ | ||||||
| sorda | aspirada | ფ /pʰ/ | თ /tʰ/ | ქ /kʰ/ | ||||||
| eyectiva | პ /pʼ/ | ტ /tʼ/ | კ /kʼ/ | ყ /qʼ/ | ||||||
| Fricativa | sonora | ვ /v/ | ზ /z/ | ჟ /ʒ/ | ღ /ɣ/ | |||||
| sorda | ს /s/ | შ /ʃ/ | ხ /x/ | ჰ /h/ | ||||||
| Africada | sonora | ძ /ʣ/ | ჯ /ʤ/ | |||||||
| sorda | aspirada | ც /ʦʰ/ | ჩ /ʧʰ/ | |||||||
| eyectiva | წ /t͡s/ | ჭ /t͡ʃ'/ | ||||||||
| Líquida | lateral | ლ /l/ | ||||||||
| vibrant | რ /r/ | |||||||||
Note's que en georgià hi ha sons similars que són diferents fonémicament:
- ქ, kʰ (aspirada) i კ, kʼ (eyectiva)
- თ, tʰ (aspirada) i ტ, tʼ (eyectiva)
- ფ, pʰ (aspirada) i პ, pʼ (eyectiva)
- ც, ʦʰ (aspirada) i წ, ʦʼ (eyectiva)
- ჩ, ʧʰ (aspirada) i ჭ, ʧʼ (eyectiva)
- Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Casi tancada | ი /ɪ/ | უ /ʊ/ | |
| Semiabierta | ე /ɛ/ | ო /ɔ/ | |
| Oberta | ა /a/ |
El georgià modern posseïx 5 vocals i 28 consonants, mentres que l'antic tenia les mateixes vocals pero 30 consonant. En el sistema de consonant, les oclusives i africades són sonores, sordes i glotalizades. Si be la major part de les raïls de les paraules comencen en una o dos consonant, hi ha moltes paraules en grups de consonant en la posició inicial; alguns d'estos grups poden constar de fins a sis consonant, com en la veu prckvna, «pelant».[2]
L'accent tònic se situa en la primera sílaba en paraules bisílabas pero en paraules més llargues tendix a caure en la primera o en la antepenúltima sílaba.
Gramàtica
[editar | editar còdic]L'orde de les paraules és relativament lliure, podent ser subjecte-verp-objecte, subjecte-objecte-verp o objecte-subjecte-verp. No existix gènero gramatical; si es necessita distinguir entre sexes hi ha térmens definits que es poden afegir. El marcador per al plural es constituïx en el sufix -eb- despuix de la raïl. Per una atra part, no existix artícul determinat. El numeral ert, «un», pot ser usat com a artícul indeterminat.[9]
El georgià és una llengua aglutinant en la qual certs prefixos i sufixos s'unixen entre sí en la finalitat de construir un verp. En alguns casos, pot haver fins a huit morfemas diferents en un verp simultàneament: per eixemple, en ageshenebinat, «vosatres heu construït», el verp pot ser subdividido com a-g-i-shen-eb-in-a-t, en a on cada morfema contribuïx al significat del temps verbal o a la persona que porta a terme l'acció. La conjugació verbal també exhibix polipersonalisme; un verp pot incloure morfemes que aludixen tant al subjecte com a l'objecte.
Sobre el sistema verbal, est és sumament complex, diferenciant-se entre verps estàtics o dinàmics, i transitius o intransitius, incloent en esta última categoria els verps passius i mijos.
Una característica notable del georgià, que compartix en les atres llengües kartvelianas, és la construcció ergativa de la frase. El subjecte d'un verp transitiu es marca per un cas especial, ergatiu, mentres que el cas del objecte directe és el mateix que el del subjecte en els verps intransitius: kac-i (nominatiu) midis, «l'home va», pero kac-ma (ergatiu) molda datv-i (nominatiu), «l'home va matar a l'orso».[9]
El georgià té sèt casos gramaticals: nominatiu, ergatiu, datiu, genitiu, instrumental, vocatiu i adverbial.
Vocabulari
[editar | editar còdic]El georgià té un ric sistema de paraules derivades. A partir d'una raïl, l'adició de determinats prefixos i sufixos permet obtindre diversos sustantius i adjectius relacionats. Per eixemple, partint de la raïl -kartv-, es poden derivar els térmens Kartveli, «persona de Geòrgia», Kartuli, «idioma georgià» i Sakartvelo, «Geòrgia».
La majoria dels llinages georgians terminen en -dze, «fill» (Geòrgia occidental), -shvili, «chiquet» (Geòrgia oriental), -ia (Geòrgia occidental, Samegrelo), -ani (Geòrgia occidental, Svaneti) o -uri (est de Geòrgia). La partícula -eli al final indica noblea, equivalent al de francés o al von alemà.
El georgià, de la mateixa manera que el vasc o el francés, té un sistema numèric vigesimal, basat en un sistema de numeració de 20. Per a expressar un número major que 20 i menor que 100, primer s'enuncia el número com a múltiple de vint i després s'afig el número restant. Aixina, el 93 s'expressa com ოთხმოცდაცამეტი - otkh-m-ots-dona-tsamet'i (lit. quatre voltes vint i tretze).
Expressions útils en georgià
[editar | editar còdic]Entre paréntesis la pronunciació aproximada a l'espanyol. (kh es pronuncia com la J de l'espanyol, dzh es pronuncia com la J de l'anglés)
- გამარჯობა (gamaryoba) – Hola
- გაგიმარჯოს (gaguimaryos) – Hola (resposta)
- როგორ ხარ? (rogor jar?) – ¿Qué tal estàs?
- ნახვამდის (najvamdis) – Fins ara, hasta la vista
- გმადლობ (gmadlob) – Gràcies
- დიდი მადლობა (didi madloba) – Moltes gràcies
- გთხოვ (gtjov) – Per favor
- ბოდიში (bodishi) – Perdó
- მიყვარხარ(თ) (miqvarjar(t)) – Et(Vos) vullc
- მე ქართველი/ესპანელი ვარ (em kartveli/espaneli var) – Yo soc georgià(a)/espanyol(a)
- რა გქვია შენ? (ra gkvia shen?) – ¿Cóm et dius?
- მე მქვია გიორგი (em mkvia Guiorgui) – Em dic Guiorgui
- სასიამოვნოა თქვენი გაცნობა (sasiamovnoa tkveni gatsnoba) – Un plaure conéixer-ho(la)
- გაუმარჯოს! (gaumaryos!) – ¡Chinchín! ¡Salut! (en brindar)
- გილოცავ (guilotsav) – Enhorabona, Felicitats
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Referències en text
[editar | editar còdic]- ↑ ethnologue. com/country/RU Russian Federation (Ethnologue)
- ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20171016010344/http://proel. org/index. php? pagina=mundo%2Fcaucasica%2Fkartvelio Família Kartvelia (Proel)». Archivat des d'el proel. org/index. php? pagina=mundo%2Fcaucasica%2Fkartvelio original, el 16 d'octubre de 2017. Consultat el 22 de juliol de 2020.
- ↑ ethnologue. com/country/UA Ukraine (Ethnologue)
- ↑ ethnologue. com/country/UZ Uzbekistan (Ethnologue)
- ↑ ethnologue. com/country/KZ Kazakhstan (Ethnologue)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Price, Glanville (2001). «Llengües caucásicas», Enciclopèdia de les llengües d'Europa, Gredos, pp. 92-117. ISBN 9788424923006.
- ↑ Manana Kock Kobaidze (2004-02-11) archive. org/web/20070927075905/http://webzone. imer. mah. se/projects/georgianV04/DEMO/Lect04/StandGe. html From the history of Standard Georgian
- ↑ archive. org/web/20050817044816/http://ezone. mah. se/projects/georgianV04/DEMO/INTR3/Nekresi. html
- ↑ 9,0 9,1 «archive. org/web/20170804002713/http://proel. org/index. php? pagina=mundo%2Fcaucasica%2Fkartvelio%2Fgeorgiano Georgiano (Proel)». Archivat des d'el proel. org/index. php? pagina=mundo%2Fcaucasica%2Fkartvelio%2Fgeorgiano original, el 4 d'agost de 2017. Consultat el 22 de juliol de 2020.
Referències generals
[editar | editar còdic]- Pavle Ingorokva. Inscripcions antigues en georgià.- Bolletí d'ENIMK, vol. X, Tbilisi, 1941, pp. 411-427 (en georgià)
- Zaza Aleksidze. Epistoleta Tsigni, Tiflis, 1968, 150 pp (en georgià)
- Korneli Danelia, Zurab Sarjveladze. Qüestions sobre la paleografia del georgià, Tiflis, 1997, 150 pp (en georgià, sumari en anglés).
- Elene Machavariani. Grafia de l'alfabet georgià, Tiflis, 1982, 107 pp (en georgià, sumari en francés)
- Ivane Dzhavakhishvili. Paleografia georgiana, Tiflis, 1949, 500 pp (en georgià)
- Ramaz Pataridze. El asomtavruli georgià, Tiflis, 1980, 600 pp (en georgià)
- Gran descobriment (sobre l'expedició de l'acadèmic Levan Chilashvili).- Periòdic "Kviris Palitra", Tiflis, abril 21-27, 2003 (en georgià)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre l'idioma georgiano.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre l'idioma georgiano.
- Guia de conversació bilingüe: https://web. archive. org/web/20140603060941/http://georgià-espanol. blogspot. com/
- Diccionari explicatiu del georgià antic (en algunes traduccions al grec i al rus) https://web. archive. org/web/20070928064320/http://web. sanet. ge/meskhitb/lexicon/#ie
- Diccionari Inglés-Georgiano, Georgiano-Inglés http://www. translate. ge
- Diccionari de les veus forànees en georgià (Diccionari de paraules estrangeres en Georgiano) [enllaç trencat]
- omniglot. com/writing/georgian. htm Fotos d'Omniglot
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma georgiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.