Idioma mingreliano

El idioma mingreliano o megreliano (Plantilla:Lang-xmf), també coneguda com iveriano (en georgià: Iveriuli ena) en el XX, és una llengua kartveliana parlada pels mingrelianos en l'oest de Geòrgia (incloent la zona este de la de facto república d'Abjasia). Històricament, el mingreliano ha segut solament un idioma regional dins dels llímits dels estats georgiàs històrics i després de la Geòrgia moderna. L'idioma mingreliano no té un estàndart escrit i s'usa principalment en el parla familiar i informal. La cantitat de jóvens que ho parlen ha disminuït substancialment i per això, entre atres motius, l'UNESCO i ELP ho designen com "en situació de risc".^[1]

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

No existixen sifres fidedignes sobre el número de parlants de mingreliano, pero s'estima que poden ser entre 360 000^[2] i 500 000.^[3] La seua distribució geogràfica és relativament compacta, lo que ha ajudat a promoure la transmissió de la llengua entre generacions. La majoria viuen en Samegrelo o Mingrelia, una regió de Geòrgia que comprén les tossals d'Odishi i les terres baixes de Koljeti, des de la costa del Mar Negra fins a la Cordillera Svaneti i el riu Tsjenistkali. En l'extrem est de Mingrelia, entre els rius Tsjenistkali i Nogela (a l'est de les regions d'Abasha i Martvili), l'idioma mingreliano va ser reemplaçat per complet pel georgià a principis del XX. També existixen zones de parla mingreliana en el territori d'Abjasia (més de 40.000 persones) principalment en els districtes de Gali, Tkvarcheli, la ciutat d'Ochamchire (una part significativa de la població abjasia adulta del districte d'Ochamchira parla l'idioma megreliano en un grau o un atre). No obstant, la conflictivitat de la zona ha fet que molts habitants parlants de mingreliano emigren, en la seua majoria a Geòrgia. També hi ha una gran cantitat de parlants que viuen en Tiflis (més de 100.000 persones).

Oficialitat

El mingreliano no té estatus oficial en Geòrgia (ni tampoc en Abjasia). Casi tots els parlants d'esta llengua són bilingües; utilisen el mingreliano principalment per a conversacions familiars i informals, i georgià (o, per a parlants expatriats, l'idioma oficial local) per a atres fins. Durant el XX, el mingreliano ha anat cedint terreny per l'est a l'influència georgiana, al mateix temps que ha recobrat força en el noroest, en detriment del abjasio. En 2022, la Presidenta de Geòrgia Salomé Zurabishvili, va mostrar el seu respal a les iniciatives per a ensenyar mingreliano i esvano en les escoles.^[4]

Dialectes

Els dialectes principals del mingreliano són:

<o>Zugdidiano-Samurzakano</o>: també cridat dialecte del noroest. A la seua volta presenta quatre zones llingüístiques en:
- Zugdidi.
- Jvari.
- Gali.
- Ochamchire.
<o>Senakano</o>: conegut com a dialecte del surest.^[2] Presenta els subdialectes en:
- Senaki.
- Chjorotsku.
- Martvili-Bandza.
- Abasha.

Història

Localisació de Mingrelia dins de la Geòrgia d'hui en dia

El mingreliano està estretament relacionat en laz, del com s'ha diferenciat principalment en els últims 500-1000 anys, en acabant de que les comunitats del nort (mingreliano) i del sur (laz) anaren separades per invasions turques. Ya en 1404 Johannes de Galonifontibus va deixar constància de que en dirigir-se des d'Abjasia cap a l'est "es troba el país denominat Mingrelia... que conta en la seua pròpia llengua".^[5]

El text més antic escrit en mingreliano data del XIX, i tracta principalment sobre lliteratura etnogràfica. Aixina mateix, fonts georgianas arrepleguen una iniciativa de 1880 per a introduir una llitúrgia i material bíblic en mingreliano. En 1899 es va publicar en Tiflis el Mingrel'skaja Azbuka (alfabet mingreliano) en la finalitat de posar per escrit la llengua en l'alfabet cirílico, pero el proyecte va resultar un fracàs tant des d'un punt de vista eclesiàstic com a llingüístic.

En la década de 1920 va resorgir la qüestió de l'estatus lliterari del mingreliano, quan en la primers anys de l'Unió Soviètica es va iniciar la creació de models lliteraris estàndart per a aquelles llengües que es parlaven pero no s'escrivien. Encara que el polític Isak Zhvania va impulsar a la llengua per a que alcançara condició lliterària, la seua iniciativa va contar en la férrea oposició d'intelectuals com Konstantin Gamsajurdia, pare del que fora després president de Geòrgia. Pese al fracàs sobre l'estatus lliterari, sí es varen editar uns pocs tractats comunistes en mingreliano, l'objectiu dels quals era difondre la nova cultura entre el campesinado de l'àrea de Zugdidi.^[5]

Entre 1930 i 1938 es varen publicar varis periòdics en megreliano, inclosos Kazaj Gazeti (ყაზახიში გაზეთი), Komuna (კომუნა), Samargalosh Chai (სამარგალოშ ჩაი), Samargalosh Tutumi (სამარგალოშ თუთუმი) o Majorjali (მახორხალი). Més tart es va fer una miqueta de treball per a reviure l'idioma. Ya en el XX (1995), va aparéixer el diari Gal, en texts en abjasio, georgià i mingreliano.^[5] En 2000, baix la direcció de Giorgi Sichinava, es va publicar la revista lliterària megreliana Iriatoni (ჟურნალი ირიათონი), i en 2006 el periòdic Mafshalia (მაფშალია) va ser dirigit per Ramaz Kuprava.

Els primers estudis llingüístics de mingreliano inclouen varis anàlisis: un fonètic liderat pel professor de l'Universitat de Sant Petersburgo Aleksandre Tsagareli i el seu Megruli Etudes (მეგრული ეტიუდები); i un atre gramàtic de per part d'Ioseb Kipshidze i Shalva Beridze. Més recentment, hi ha hagut una certa recuperació de la llengua en la publicació per Otar Kajaia d'un diccionari mingreliano-georgià i un diccionari mingreliano-alemà en Heinz Fähnrich. Givi Eliava també va publicar un diccionari megreliano-georgià. En els anys 60 del XIX, Kaka Zhvania va traduir i va publicar Vepjistkaosani (ვეფხისტყაოსანი) en megreliano. La poesia mingreliana va tindre cert impuls en la publicació de llibres d'autors com Lasha Gajaria, Edem Izoria, Lasha Gvasalia, Guri Otobaia, Giorgi Sichinava, Jumber Kukava i Vaxtang Jarchilava.

Entre els qui ho varen parlar figuren importants personages per a Geòrgia com Lavrenti Beria (cap de la policia secreta d'Iósif Stalin), Konstantin Gamsajurdia (un dels escritors georgiàs més influents del XX) o Zviad Gamsajurdia, primer president de la Geòrgia postsoviética.

Influència d'atres llengües

L'influència del georgià és palés tant en el mingreliano com en les atres dos llengües kartvelianas no lliteràries, laz i esvano. També pot detectar-se l'influència del abjasio sobre la llengua mingreliana.

Per una atra part, un factor diferenciador entre mingreliano i laz és el grau d'influència grega i turca que abdós llengües han experimentat; s'han senyalat alguns paralelismes interessants en el turc en el laz mentres que no és tan evident en el mingreliano.^[5] El mingreliano no és mútuament inteligible en cap dels atres idiomes kartvelianos, encara que es diu que els seus parlants poden reconéixer moltes paraules en laz.

Sistema d'escritura

El mingreliano generalment s'escriu en l'escritura mjedruli en l'alfabet georgià, pero no té un estàndart escrit o un estat oficial. Utilisa els 33 sons de lletres del alfabet mjedruli, aixina com dos lletres extres que ho fan tindre 35 caràcters.

ა	ბ	გ	დ	ე	პ	ზ	თ	ი
კ	ლ	მ	ნ	ო	კ	ჟ	რ	ს
ტ	უ	ფ	ქ	ღ	ყ	შ	ჩ	ც
ძ	წ	ჭ	ხ	ჯ	ჴ	ჸ	ჷ

Les dos lletres afegides són el sò sort "ჸ" i el sò irracional " ჷ". Alguns eixemples d'us d'estes paraules són ჸუდე (casa) o ჸუჯი (oït).

Mjedruli	Transliteración	Transcripció IPA
ჸ	ɣ	ʔ
ჷ	ƨ	ə

Descripció llingüística

El mingreliano és una de les llengües del Caucas meridional o kartvelianas, estretament relacionat en el laz, del que es va diferenciar davant tot en els últims 500 anys.

Fonologia

En fonologia, la llengua mingreliana és com la georgiana més una oclusiva glotal /w/ i un shewa vocal. Existixen nou casos per al nom, estant l'ergatiu marcat per -k. El marcador plural és -ep.^[2]

Vocals

El mingreliano té principalment cinc vocals: a, i, i, o, o. El dialecte Zugdidi-Samurzakano té una, ə, que és una reducció de i i o.

Vocals mingrelianas
	Anterior	Velar
	Anterior	No redonejada	Redonejada
Tancada	i [i] ი	(ə [ə]) ჷ	o [o] უ
Mija	i [ɛ] ე		o [ɔ] ო
Oberta		a [ɑ] ა

Consonante

Les consonant del megreliano són casi idèntiques a les del laz, georgià i esvano.

Consonante mingrelianas
		Labial	Dental	Alveolar	Velar	Uvular	Glotal
Oclusiva	sonora	b [b] ბ	d [d] დ		g [ɡ] გ
	aspirada	p [pʰ] ფ	t [tʰ] თ		k [kʰ] ქ
	eyectiva	p̌ [pʼ] პ	ţ [tʼ] ტ		ǩ [kʼ] კ	qʼ [qʼ] ყ	ɔ [ʔ] ჸ
Africada	sonora		ž [d͡z] ძ	dj [d͡ʒ] ჯ
	aspirada		ʒ [t͡sʰ] ც	ç [t͡ʃʰ] ჩ
	eyectiva		ǯ [t͡sʼ] წ	č [t͡ʃʼ] ჭ
Fricativa	sonora	v [v] ვ	z [z] ზ	j [ʒ] ჟ	ɣ [ɣ] ღ
Fricativa	muda		s [s] ს	ş [ʃ] შ	x [x] ხ		h [h] ჰ
Nassal		m [m] მ	n [n] ნ
Aproximante	central			i [j] ჲ
Aproximante	lateral		l [l] ლ
Vibrant múltiple				r [r] რ

Processos fonètics

<o>Reducció vocàlica</o>: certs parells de vocals es reduïxen a una única vocal.
- ae and ai → ee → i
- ao, oa and oo → aa → a
- ou → uu → o
<o>Canvi de g velar previ a consonant</o>: davant de consonant, g → r.
<o>Canvi de q' uvular en funció de la posició</o>: en posicions d'inicial de paraula i intervocàliques, q' → ʔ. Despuix de la consonant v, q' → ɔ/ǩ.
<o>Assimilació regresiva de consonant</o>: els tipos més comuns són
- Sonorisació/desonorisació de consonant sordes/sonores abans de sonores/sordes, respectivament.
- Glotalisació de consonant abans de les glotalisades i l'oclusió glotal.
<o>Dissimilació progressiva</o>:
<o>La transformació de l</o>:
- En tots els dialectes, abans de consonant l → r.
- En el subdialecte de Martvili, en començ de paraula i posició prevocálica, l → i → ∅ i en posició intervocàlica l → ∅
<o>Deleción intervocàlica de v</o>: entre vocals, la v orgànica desapareix. Per eixemple: xvavi (Geo. abundància) → xvai → xvee (aneu.), mṭevani (Geo. arracada) → ţiani (aneu.), etc.
<o>Aument fonètic de n</o>: abans de les oclusives i africades pot aparéixer un aument inorgànic n (abans de labials n → m).

Gramàtica

Artícul principal → Gramàtica de les llengües kartvelianas.

Vocabulari

A continuació es presenta una comparació dels números en georgià i mingreliano:

Números	Mingreliano		Georgiano
Números	Escritura	Transcripció	Escritura	Transcripció
1	ართი	arti	ერთი	erti
2	ჟირი	žiri/žəri	ორი	ori
3	სუმი	sumi	სამი	sami
4	ოთხი	otxi	ოთხი	otxi
5	ხუთი	xuti	ხუთი	xuti
6	ამშვი	amšvaig vore	ექვსი	ekvsi
7	შქვითი	škviti	შვიდი	švidi
8	(ბ)რუო	ruo/bruo	რვა	rva
9	ჩხორო	čxoro	ცხრა	cxra
10	ვითი	viti	ათი	ati

Vore també

Referències

↑ «endangeredlanguages. com/lang/10906 Mingreliano, informació de l'idioma».
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 proel. org/index. php? pagina=mundo/caucasica/kartvelio/mingrelio Llengua Mingrelia (Proel)
↑ Mingrelian (Ethnologue)
↑ «interpressnews. ge/en/article/119424-president-of-georgia-voices-the-initiative-to-teach-megrelian-and-svan-in-schools/ President of Geòrgia voices the initiative to teach Megrelian and Svan in schools».
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Price, Glanville (2001). «Llengües caucásicas», Enciclopèdia de les llengües d'Europa (en espanyol), Gredos, pp. 92-117. ISBN 9788424923006.

Bibliografia

Aleksandre Tsagareli (1880), Megrelskie Etiudi, Analiz Fonetiki Megrelskogo Yazika ("Megrelian Studies — The Analysis of Phonetics of Megrelian Language"). (en rus)
Ioseb Kipshidze (1914), archive. org/details/GrammatikaMingrelskogoiverskogoJazyka Grammatika Mingrel’skogo (Iverskogo) Jazyka ("Grammar of Megrelian (Iverian) Language"). (en rus)
Shalva Beridze (1920), Megruli (Iveriuli) Ena ("Megrelian (Iverian) Language"). (en georgià)

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

uni-frankfurt. de/texte/etca/cauc/megr/kajaia/kajai. htm Diccionari megreliano-georgià

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma mingreliano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «endangeredlanguages. com/lang/10906 Mingreliano, informació de l'idioma».

[PromMingreliano-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 proel. org/index. php? pagina=mundo/caucasica/kartvelio/mingrelio Llengua Mingrelia (Proel)

[Ethnologue-3] Mingrelian (Ethnologue)

[4] «interpressnews. ge/en/article/119424-president-of-georgia-voices-the-initiative-to-teach-megrelian-and-svan-in-schools/ President of Geòrgia voices the initiative to teach Megrelian and Svan in schools».

[ELE-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Price, Glanville (2001). «Llengües caucásicas», Enciclopèdia de les llengües d'Europa (en espanyol), Gredos, pp. 92-117. ISBN 9788424923006.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]