Idioma esvano
El idioma esvano o svano (Plantilla:Lang-sva; '), també denominat suano, és una llengua kartveliana parlada pels esvanos en el noroest de Geòrgia.[1][2] En els seus parlants estimats de diverses formes entre 30,000 i 80,000 i la cantitat de jóvens que ho parlen havent disminuït substancialment, l'UNESCO i ELP ho designen com "susceptible d'extinció".[3]
El esvano és de particular interés perque ha conservat moltes característiques arcaiques que s'han perdut en les atres llengües kartvelianas.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]L'idioma svano és la llengua materna d'uns 30.000 esvanos, que formen un subgrup identificable entre els georgians que habiten les montanyes de Svanetia, incloent els districtes de Mestia i Lenteji en Geòrgia, a lo llarc dels rius Inguri, Tsjenistskali i Kodori. Alguns esvanos viuen en Abjasia, i encara que es desconeix el seu número exacte, es parla d'uns 2500 individus.[4]
Oficialitat
[editar | editar còdic]L'idioma és usat en l'àmbit familiar i en la comunicació social informal. No té estàndart d'escritura ni estatus oficial, puix la majoria dels seus parlants coneixen també el georgià, llengua oficial del país usada per a la lliteratura i el comerç. No existix ensenyança oficial en svano i el número de parlants es reduïx per la dispersió de la població svana, originada per les dures condicions econòmiques. L'idioma està en perill de desaparició pel llimitat número de persones que ho parlen i, d'acort a l'UNESCO, és una «llengua definitivament amenaçada».[5] En 2022, la Presidenta de Geòrgia Salomé Zurabishvili, va mostrar el seu respal a les iniciatives per a ensenyar mingreliano i esvano en les escoles.[6]
Dialectes
[editar | editar còdic]L'idioma svano consta de quatre dialectes:
- <o>Alt esvano</o> (sobre 15.000 parlants): s'utilisen en la conca alta del riu Inguri, Alta Esvanetia.[7]
- Alt bal: té com subdialectes al ushgul, kala, ipar, mulaj, mestia, lenzer i latal.
- Baix bal: conta en els subdialectes becho, tsjumar, etser, parell, chubej i lajam.
- <o>Baix esvano</o> (sobre 12.000 parlants): s'utilisen en la conca alta del riu Tsjenistskali, Baixa Esvanetia.[7]
- Lashj
- Lenteji: té com a subdialectes al jeled, jopur, rtsjmelur i cholur.
Història
[editar | editar còdic]La població svana s'autodenomina shwan-är, mentres que l'idioma rep el nom de lushnu nin.[8] Dels quatre idiomes caucásicos meridionals o kartvelianos, el esvano és una de les varietats més conservadores. Es creu que el svano es va separar del restant en el segon mileni a. C. o abans, uns mil anys abans de la ramificació del georgià en els atres dos idiomes. Per això, és també el més diferenciat del grup, i no és inteligible per als atres tres (georgià, laz i mingreliano).
El svano, junt en el mingreliano, figura en els glossaris que Güldenstadt va elaborar en 1770.
En 1864 es va publicar en Tiflis el cridat Lushnu Anban, terme esvano que aludix a l'alfabet en esta llengua. Dita publicació arreplega frases i passages dels Evangelis en svano, georgià i rus; l'alfabet per al esvano, de base cirílica, va anar el dissenyat per Nizharadze en el seu diccionari rus-svano de 1910.
L'alfabet georgià és de fàcil adaptació per a transcribir el esvano. Est ha segut el model seguit per a la reproducció del material en esvano en les escasses obres especialisades publicades en la Rússia zarista per a llingüistes i estudiosos del folclore. Posteriorment, en l'era soviètica, només estaven autorisades obres d'esta temàtica en estes llengües kartvelianas i, de fet, durant molts anys va ser impossible editar un diccionari svano-georgià.
Tampoc en temps recents les iniciatives per a otorgar al svano estatus lliterari han tingut un acolliment especialment favorable. Únicament, a partir de 1988, alguns periòdics locals han imprimit algun dels pocs texts folklòrics conservats.[8]
Influència d'atres llengües
[editar | editar còdic]L'influència del georgià és palés tant en el esvano com en les atres dos llengües kartvelianas no lliteràries (laz i mingreliano). Certs autors també s'inclinen per l'influència del circasiano sobre la llengua svana.[8]
Sistema d'escritura
[editar | editar còdic]L'idioma esvano es considera una llengua no escrita pero per a fins llingüístics, s'utilisen escritures georgianas i llatines per a escriure-ho. Els intents de crear escritura es varen realisar en els sigles XIX i XXI. Llavors, en 1864, es va llançar l'alfabet esvano en cirílico, pero no va tirar raïls.[9] L'alfabet esvano sobre la base gràfica georgiana conté els següents 44 caràcters, comparats en els 33 del georgià:[10]
| ა | ა̈ | ა̄ | ა̄̈ | ბ | გ | დ | ე | ე̄ |
| ზ | თ | ი̄ | კ | ლ | მ | ნ | ჲ | ო |
| ო̈ | ო̄ | ო̄̈ | პ | რ | ს | ტ | უ | უ̈ |
| უ̄ | უ̄̈ | უ̂ | ფ | ქ | ღ | შ | ჩ | ც |
| ძ | წ | ჭ | ხ | ჴ | ჯ | ჷ | ჷ̄ |
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]La llengua svana és fonèticament conservadora, retenint certes peculiaritats del georgià antic; es distinguix de les atres llengües kartvelianas pel seu sistema vocàlic, puix les cinc vocals bàsiques posseïxen valors curts i llarcs.[7]
Consonants
[editar | editar còdic]Com tots els idiomes de la família caucásica meridional, el esvano té un gran número de consonant (similar al mingreliano, laz i al georgià). Reté la consonant /qʰ/ i les semiconsonants /w/ i /j/.
| Bilabial | Dental | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | pʰ b pʼ ფ ბ პ |
tʰ d tʼ თ დ ტ |
kʰ g kʼ ქ გ კ |
qʰ qʼ ჴ ყ |
ʔ ჸ | |
| Fricativa | f v ჶ ვ |
s z ს ზ |
ʃ ʒ შ ჟ |
x ɣ ხ ღ |
h ჰ | |
| Africada | ʦʰ ʣ ʦʼ ც ძ წ |
ʧʰ ʤ ʧʼ ჩ ჯ ჭ |
||||
| Nassal | m მ |
n ნ |
||||
| Líquida | l, r ლ, რ |
j ჲ |
w ჳ |
Vocals
[editar | editar còdic]El dialecte de l'alt bal és el que més vocals té entre totes les llengües kartvelianas, mostrant tant les versions curtes com a llargues de /a ɛ i ɔ o æ ø i/ més /ə iː/, en un total de 18 vocals (compare's en el georgià, que té solament cinc).
| Frontal | Central | Posterior | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| no redonejada | redonejada | no redonejada | redonejada | |||||
| curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | |
| Tancada | [ i ] ი i |
[ iː ] ი̄ ī |
[ i ] უ̈ ü |
[ iː ] უ̄̈ ű |
[ o ] უ o |
[ oː ] უ̄ ū | ||
| Semicerrada | [ iː ] ჱ ė |
[ ə ]¹ ჷ ə |
||||||
| Semiabierta | [ ɛ ] ე i |
[ ɛː ] ე̄ ē |
[ œ ] ო̈ ö |
[ œː ] ო̄̈ ő |
[ ɔ ] ო o |
[ ɔː ] ო̄ ō | ||
| Oberta | [ æ ] ა̈ ä |
[ æː ] ა̄̈ ã |
[
aː ] |
|||||
Aparte de l'estranya / iː /, solament els dialectes alt Bal i Lashkh tenen vocals llargues. Solament l'alt Bal té / æ, æː /; el Lashkh no té les vocals anteriors redonejades /œ, œː, i, iː/.
Gramàtica
[editar | editar còdic]La morfologia del svano és menys regular que la de les atres tres llengües emparentades i té una notable diferència en les inflexions verbals. En el svano té que haver concordancia entre el subjecte i l'objecte, sent una llengua ergativa.
Existixen sis casos les terminacions dels quals varien considerablement de dialecte a dialecte; a modo d'eixemple, la ergatividad se senyala en -em en un dialecte i en -d en atres dos.[7]
Els verps són determinats pel seu aspecte, modo i forma.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències en text
[editar | editar còdic]- ↑ Levinson, David. Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook. Phoenix: Oryx Press, 1998. p 34
- ↑ Tuite, Kevin. «Svans», worldcat. org/oclc/22492614 Encyclopedia of World Cultures (vol. VAIG VORE), Boston, Mass.: G. K. Hall, pp. 343. OCLC 22492614. ISBN 0-8168-8840-X.
- ↑ «endangeredlanguages. com/lang/3042 Svan, informació de l'idioma».
- ↑ mpi. nl/DOBES/projects/svan DoBeS (<o>Do</o>kumentation <o>Be</o>drohter <o>S</o>prachen, Documentation of Endangered Languages)
- ↑ unesco. org/culture/languages-atlas/en/atlasmap/language-id-1058. html UNESCO Interactive Atles of the World’s Languages in Danger
- ↑ «interpressnews. ge/en/article/119424-president-of-georgia-voices-the-initiative-to-teach-megrelian-and-svan-in-schools/ President of Geòrgia voices the initiative to teach Megrelian and Svan in schools».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 proel. org/index. php? pagina=mundo/caucasica/kartvelio/svan Llengua svan (Proel)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Price, Glanville (2001). «Llengües caucásicas», Enciclopèdia de les llengües d'Europa (en espanyol), Gredos, pp. 92-117. ISBN 9788424923006.
- ↑ (1864) Лушну Анбан. Сванетская азбука.
- ↑ ვ. თოფურია (2008). «15-17», tsu. ge/uploads/book/Topuria. pdf სვანური ენის სახელმძღვანელო = A Course of the Svan Language (en ka).
Referències generals
[editar | editar còdic]- Kevin Tuite, Svan. Université de Montréal. ISBN 3-89586-154-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- svaneti. ru/ A website about Svaneti (in Russian)
- ethnologue. com/show_language. asp? code=sva Ethnologue report on Svan
- fkidg1. uni-frankfurt. de/armazi/armaziII/svan/svan. htm Svan at TITUS database
- fkidg1. uni-frankfurt. de/ecling/ecling02. htm ECLING - Svan (includes àudio/video samples).
- meshveliani. com/index_en. html Svanetia, Svan Language, Svan Songs meshveliani. com/index_en. html archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma esvano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.