Districte de Gali

Districte de Gali

El districte o rayón de Gali (; ) és un districte ubicada en el sur de la parcialment reconeguda República d'Abjasia, en capital en Gali, encara que d'iure pertany a la República Autònoma d'Abjasia com a part de Geòrgia. El districte és menor que el seu epónimo en la subdivisió de Geòrgia, perque partix del seu antic territori és ara partix del districte de Tkvarcheli, creat per les autoritats abjasias de facto en 1995.

El districte de Gali estava poblat casi en la seua totalitat per mingrelianos, una subdivisió ètnica georgiana, abans de la guerra d'Abjasia. La majoria dels georgiàs va fugir del districte despuix dels enfrontaments ètnics en 1993-1994 i novament en 1998. De 40 000 a 60 000 refugiats han retornat al districte de Gali des de 1998, incloses les persones que creuen diàriament la llínea de cessació del fòc i aquells que migran estacionalmente d'acort en els cicles agrícoles. El districte de Gali és ara l'únic districte d'Abjasia que els georgiàs ètnics constituïxen una gran majoria.

La població del districte era de 29 287, segons el cense de 2003 realisat en Abjasia, posat en dubte per molts observadors internacionals; s'estima en 45 mil en 2006, encara que les autoritats abjasias impugnen esta sifra afirmant que a lo manco 65 000 refugiats havien retornat. Junt en el vall del Kodori, el districte de Gali és una de les dos àrees conflictives reals mentres que la situació és relativament pacífica en el restant d'Abjasia. Va ser un camp de batalla en l'escalada del conflicte georgià-abjasio de 1998.

Història

Històricament, l'actual districte de Gali va constituir la frontera entre els principats d'Abjasia i Samegrelo, dos dominis feudals separats del Regne de Geòrgia, i canviava en freqüència de sobirans aixina com canviaven les fronteres d'estos principats durant les lluites dinàstiques entre els clans Shervashidze i Dadiani. En la segona mitat del XVII, els príncips Shervashidze d'Abjasia varen conseguir conquistar els territoris fins al riu Inguri, inclós el districte de Gali. En la dissolució del Principat d'Abjasia c. 1700, el districte entre els rius Galidzga i Inguri va aplegar a ser governat per una branca de la família Shervashidze, un dels membres de la qual, Murzakan, va donar al seu nou feu el nom de Samurzakano (és dir, «terra de Murzakan»). La classe alta d'este nou principat estava composta principalment de la noblea abjasia georgià-parlant, mentres que els llauradors eren tant d'orige abjasio com georgià (mingreliano). En contrast en el restant d'Abjasia, islamisada en gran part baix l'Imperi otomà, Samurzakano seguix sent adherente al Cristianisme ortodox georgià. Finalment el principat va terminar baix domini mingreliano, pero conservant un grau d'autonomia, inclús en acabant de que la Rússia imperial expansionista establira el seu protectorat sobre Mingrelia en 1804. En 1840, no obstant, Rússia unilateralment es anexionó Samurzakano. En les décades de 1860-70, els tumults d'Abjasia i la persecució sistemàtica de la població musulmana a mans de les autoritats russes va conduir a molts abjasios a convertir-se en muhayires en els dominis otomans. La població cristiana ortodox de Samurzakano va permanéixer no obstant relativament inalterada. La disminució de la població abjasia va deixar a la mingreliana com a cultura dominant en la zona. Per una atra part, alguns llauradors georgiàs de la vora esquerra del riu Inguri també varen emigrar a la vora dreta en Abjasia, a on, prevalien encara dèbils pràctiques de servitut.

La taxa de matrimonis entre georgiàs i abjasios va ser elevada, lo que va donar lloc a la mescla cultural de la població del districte i l'introducció de la categoria especial 2samurzakanios» en el cense imperial rus de 1897. Este grup estava compost principalment per mingrelianos en una minoria d'abjasios. El 38% i 35% de la població del districte es varen identificar com mingrelianos i georgiàs, respectivament, durant el primer cens soviètic de 1926, en un atre 26% l'identificació de sí mateixos com abjasios. L'últim grup en el districte de Gali va disminuir en gran mida de modo que va formar solament un chicotet percentage de la població. Com els censos soviètics portats a terme despuix de 1926 no distinguien els georgiàs dels mingrelianos per separat, estes nacionalitats juntes constituïen la marejant majoria en el districte.

Mapa en l'extensió històrica de Mingrelia i del idioma mingreliano

L'història posterior de Samurzakano/Gali seguix bàsicament la de la moderna Abjasia, que es va convertir en una entitat autònoma dins de la República Democràtica de Geòrgia (1918–1921), despuix la República Socialista Soviètica d'Abjasia associada en la República Socialista Soviètica de Geòrgia (1921–1931) i, per últim, la República Autònoma Socialista Soviètica d'Abjasia dins de Geòrgia. baix el mandat de Stalin, des de 1944/5 fins a 1953, es varen tancar les escoles abjasias i les institucions culturals varen ser suprimides, lo que a voltes és vist com un intent d'assimilació dels abjasios als georgiàs.

En l'apogeu de la guerra secessionista d'Abjasia en 1993, els georgiàs de Gali varen ser somesos a depuració ètnica sistemàtica a mans de les milícies abjasias i els seus aliats de Rússia en les repúbliques del Caucas nort. En novembre de 1993, la major part del districte de Gali havia segut controlada pels secessionistes, en l'excepció d'uns pocs enclavaments aïllats evacuats per les forces georgianas d'acort en l'acort rus d'alto el fuego negociat en 1994. Des de llavors, uns 40 000-60 000 georgiàs han retornat al districte de Gali esporàdicament, pero el procés va ser frustrat per l'esclat de les hostilitats en maig de 1998. En resposta a l'intent de la guerrilla georgiana per a recuperar la zona, les forces abjasia varen posar en marcha una gran agranada en el districte. A pesar de les crítiques de l'oposició, Eduard Shevardnadze, president de Geòrgia, es va negar a desplegar tropes en contra d'Abjasia. Es va negociar un alto el fuego que es va firmar el 20 de maig de 1998. Les hostilitats es varen deure als centenars de baixes en abdós bandos i al desplaçament de més 30 000-40 000 georgiàs. A pesar de que moltes famílies varen tornar pronte, els enfrontaments varen deixar en ruïnes uns 1500 llars i completament destruïdes les infraestructures del país, inclós alguns elements que havien segut recentment rehabilitats en la finançació internacional. Les Nacions Unides varen dirigir la missió d'evaluació conjunta al districte de Gali en 2000.

Geòrgia va propondre el 3 de febrer de 2003 crear una administració conjunta georgià-abjasia en Gali, pero la part abjasia va rebujar la proposta. l'UNOMIG i la part georgiana han propost el desplegament d'una missió de policia civil de l'ONU en abdós costats de la llínea d'alto el fuego. Des de 2003, la policia de l'ONU ha estat present en el costat controlat per Geòrgia, pero les autoritats abjasias de facto s'oponen al seu desplegament en Gali perque socavaria la seua pròpia autoritat política.

Govern i administració

En el districte del cap de totes les administracions rurals, sense excepció, són tots georgiàs mingrelianos i dels 25 diputats de l'assamblea de districte, solament quatre són abjasios. Per lo tant, es podria dir que el poder està representat d'acort en la composició nacional de la població local. En l'actualitat, el cap del districte és Temur Nadaraia.

Drets humans

El districte de Gali va ser, en gran mida, una zona de seguritat.

Les Nacions Unides i atres organisacions internacionals han instat infructuosament a les autoritats de facto abjasias a "abstindre's d'adoptar mides incompatibles en el dret a la tornada i en les normes internacionals de drets humans, com a llegislació discriminatòria... [i] a cooperar en l'establiment d'una oficina internacional permanent de drets humans en Gali i admetre a la policia civil de les Nacions Unides sense més demora".

La situació de seguritat en el districte va millorar des de febrer de 2006 i en general va estar tranquila en 2006. No obstant, les rets criminals tant abjasias com georgianas continuen acossant als llogarencs. Geòrgia critica regularment a les autoritats abjasias i a les forces de manteniment de la pau russes per no garantisar la seguritat de la població local i evitar els abusos contra els drets humans. Despuix de la guerra rus-georgiana d'agost de 2008, la situació en Gali es va deteriorar significativament en l'acumulació militar russa i abjasia, i l'aument de la pressió sobre els georgiàs locals per part de les autoritats abjasias. En abril de 2009, l'Alt Comissionat de l'OSCE per a les Minories Nacionals va instar a "les autoritats de facto a posar fi a la pressió que s'eixercix sobre la població georgiana en el districte de Gali per mig de la llimitació dels seus drets a l'educació, la 'pasaportisació' obligatòria, el reclutament forçós a les forces militars abjasias i restriccions a la seua llibertat de moviment".

Geòrgia també ha informat de varis casos de reclutament forçós de georgiàs retornats per a l'eixèrcit abjasio, pero les autoritats de Sujumi ho neguen categòricament i afirmen que tots els ciutadans estan obligats a servir, pero ningú és reclutat a la força. També es varen denunciar amenaces realisades pels servicis de seguritat georgiàs dirigides a impedir la participació dels residents del districte en les eleccions i contra els habitants del districte que treballen en la seua administració.

Sobre la base de numeroses declaracions de funcionaris georgiàs, Geòrgia està desenrollant activament varis programes per a tornar a Abjasia baix el seu control, en els que el tema central és la situació de la població georgiana en Gali, aixina com el tema de la tornada de refugiats de Geòrgia als seus propis territoris i cases (que a sovint ya no existixen físicament per la destrucció, o estan ocupades per atres persones) en el districte de Gali. En este sentit, els líders abjasios estan prenent medides per a obtindre un passaport de la població de la regió, aparentment contant en el fet de que açò no solament ajudarà a mantindre registres de les persones que viuen ací, sino que també resoldrà el problema dels georgiàs ètnics (a sovint ciutadans de Geòrgia) que viuen en el territori d'Abjasia i que tendixen a visitar Geòrgia.

Segons informació publicada en els mijos de comunicació, en Geòrgia el problema de la tornada de la població es va agudisar especialment despuix del conflicte entre Geòrgia i Osetia del Sur en 2008. Com a problemes, se senyalen la dificultat d'obtindre la ciutadania abjasia, les oportunitats llimitades per a rebre educació en l'idioma georgià i l'enduriment del règim fronteriç. El 31 de juliol de 2009, el Parlament de la regió dissident va aprovar una esmena a la llei que fa que les persones d'ètnia georgiana que viuen en el districte de Gali siguen elegibles per a la ciutadania abjasia. La mida va provocar una ona de protestes entre els grups d'oposició que varen obligar al Parlament a revocar la seua decisió el 6 d'agost.

Vore també

• Abjasia
• Municipis de Geòrgia