Alfabet georgiano
El alfabet georgiano (Plantilla:Lang-ka kartuli damts'erloba) consta de 33 lletres usades per a escriure el georgiano i atres llengües propenques. Es caracterisa perque en la seua evolució històrica ha pres tres formes molt divergents, pero equivalents: asomtavruli (mayúscules eclesiàstiques), nusjuri (minúscules eclesiàstiques) i mjedruli (secular moderna). És un alfabet unicameral i es escriu d'esquerra a dreta.
Les mostres més antigues de l'alfabet són les inscripcions de Bir el-Qutt datades en l'any 430 d. C. i trobades en un monasteri georgiano de Palestina, usant el sistema asomtavruli. Est seria substituït paulatinament pel nusjuri (nuskhuri[1]), cap a el IX. El nusjuri va ser reemplaçat a la seua volta per la versió de forma més redonejada, coneguda com mjedruli (mkhedruli[1]), que passaria a ser comú en el X.[2] l'Iglésia ortodoxa georgiana seguix usant àmpliament en els seus escrits i iconografia els dos sistemes anteriors.
Les lletres modernes, com les antigues, són una escritura unicameral: no diferencien mayúscules i minúscules. No obstant, quan es varen desenrollar les lletres nusjuri, estes es combinaven en el asomtavruli de forma similar a les minúscules i mayúscules, aixina varen formar temporalment una escritura bicameral que denominem «khutsuri». Encara alguns autors utilisen les lletres redones clàssiques asomtavruli com a mayúscules en texts moderns per a titulars, per a logos, etc. També s'ha desenrollat una variant mayúscula (denominada «mtavruli») de l'alfabet modern, més fàcil de llegir que les antigues formes clàssiques.
En 2016 l'Unesco va inscriure esta escritura en la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en el títul «tradició cultural viva dels tres sistemes d'escritura de l'alfabet georgiano».[3]
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Història
[editar | editar còdic]Asomtavruli
[editar | editar còdic]El mrgvlovani (en georgiano: მრგვლოვანი), terme que deriva de mrgvali (მრგვალი), que vol dir «redonejat», és el nom tradicional de la forma més antiga de l'alfabet georgiano, hui s'usa el terme asomtavruli (en georgiano: ასომთავრული; /ɑsɔmtʰɑvruli/), que vol dir «lletres capitals», paraula que està composta pel terme torre (ასო) "lletra" i mtavari (მთავარი) «principal», açò es deu a que s'ha utilisat en combinació en els demés, per a decorar lletres capitals, a l'estil manuscrit allumenat,[4] pero realment és una escritura unicameral.
Els primers texts en asomtavruli (i per tant en georgiano) daten del sigle V[5] i són les que es varen trobar en les inscripcions de Bir el Qutt[6] i les de Bolnisi.[7]
A partir de el IX el nusjuri va escomençar a ser predominant i l'us del asomtavruli va quedar reduït. No obstant, les #epigrafia sobre monuments, de el X a el XVIII, es varen continuar escrivint en asomtavruli. En l'últim periodo el asomtavruli es va tornar més decoratiu. En la majoria dels manuscrits georgianos de el IX que es varen escriure en nusjuri, el asomtavruli s'utilisava per als títuls i lletres capitals.[8] No obstant, encara es podien trobar alguns manuscrits fins a el XI escrits totalment en asomtavruli.[9] En les primeres etapes d'esta combinació de nusjuri i asomtavruli, les grafies en asomtavruli es distinguien per ser de major tamany o per estar en tinta de cinabre, pero en el temps, a partir de el X la seua forma va tindre una elaborada decoració. L'estil decoratiu en el asomtavruli es pot utilisar per a identificar l'época d'un text; per eixemple, en els manuscrits de l'época bizantina quan l'art d'aquell imperi va influir en el georgiano, les lletres capitals es decoraven en dibuixos de pardals o atres animals.[10]
Des de el XI els traços anaven decorats en flors, fleches i dissenys geomètrics combinant llínees i punts. Els dos primers es troben en monuments dels sigles XI i XII, mentres que els punts o formes geomètriques en els de el XVIII en avant.[11] L'importància d'una paraula també anava en relació en el color de la tinta.[12] La lletra დ (doni) de l'alfabet asomtavruli sol anar decorada en peixos i pardals.[13]
Lletres decorades del asomtavruli amprades en el s. XII-XIII: მ (m) en flors i fleches i თ (t), en fulls.
Hi ha una forma decorativa retortillada del asomtavruli que consistix en mesclar lletres entre elles, unides en ganchos, o dibuixant lletres chicotetes dins d'atres lletres més grans. Este estil es va utilisar principalment per a títuls de manuscrits, encara que també es pot trobar en alguna inscripció.[14]
Títul: Evangelio segons Mateo escrit en l'estil retortillat de asomtavruli.
| Ⴀ ani |
Ⴁ bani |
Ⴂ gani |
Ⴃ doni |
Ⴄ eni |
Ⴅ vini |
Ⴆ zeni |
Ⴡ he |
Ⴇ tani |
Ⴈ ini |
Ⴉ k'ani |
Ⴊ lasi |
Ⴋ mani |
Ⴌ nari |
Ⴢ hie |
Ⴍ oni |
Ⴎ p'ari |
Ⴏ zhani |
Ⴐ raer |
| Ⴑ sani |
Ⴒ t'ari |
Ⴣ vie |
ႭჃ Ⴓ uni |
Ⴔ pari |
Ⴕ kani |
Ⴖ ghani |
Ⴗ q'ari |
Ⴘ shini |
Ⴙ chini |
Ⴚ tsani |
Ⴛ dzili |
Ⴜ ts'ili |
Ⴝ ch'ari |
Ⴞ khani |
Ⴤ qari |
Ⴟ jani |
Ⴠ hae |
Ⴥ hoe |
Nusjuri
[editar | editar còdic]El nuskhuri (en georgiano: ნუსხური; /nusxuri/, adaptat a l'espanyol com "nusjuri") és el segon tipo d'alfabet, per antiguetat, amprat per l'idioma georgiano. La paraula nuskhuri ve de nuskha (ნუსხა), que vol dir «llistat». El nusjuri pronte es va combinar en lletres capitals en asomtavruli, de la manera que ya s'ha descrit en l'apartat anterior. Esta combinació es denomina khutsuri (en georgiano: ხუცური, que significa lliteralment «clerical», terme derivat de khutsesi (ხუცესი «clerc») i s'utilisa en hagiografias.[15]
El nusjuri va aparéixer per primera volta en el IX com a variant gràfica del asomtavruli.[6] L'inscripció més antiga data del 835 i està en l'iglésia de Ateni Sioni.[16] Els manuscrits més antics que s'han trobat en nusjuri daten de l'any 864.[17] Este alfabet va adquirir predominancia sobre el asomtavruli a partir del sigle X.[15]
Aspecte
[editar | editar còdic]Els caràcters nusjuri varien en altura, alguns són de traç ascendent i uns atres de traç descendent, i estan inclinats cap a la dreta. Les lletres tenen forma angulosa, en una notòria tendència a la simplificació de les formes amprades en la asomtavruli. Açò va permetre una escritura més ràpida.
Les lletres asomtavruli ო (oni) i ჳ (vie), la seua forma nusjuri i la #lligam d'estes que es va transformar va passar a ser una lletra nova: უ uni.
| Plantilla:Script ani |
Plantilla:Script bani |
Plantilla:Script gani |
Plantilla:Script doni |
Plantilla:Script eni |
Plantilla:Script vini |
Plantilla:Script zeni |
Plantilla:Script he |
Plantilla:Script tani |
Plantilla:Script ini |
Plantilla:Script k'ani |
Plantilla:Script lasi |
Plantilla:Script mani |
Plantilla:Script nari |
Plantilla:Script hie |
Plantilla:Script oni |
Plantilla:Script p'ari |
Plantilla:Script zhani |
Plantilla:Script raer |
| Plantilla:Script sani |
Plantilla:Script t'ari |
Plantilla:Script vie |
Plantilla:Script uni |
Plantilla:Script pari |
Plantilla:Script kani |
Plantilla:Script ghani |
Plantilla:Script q'ari |
Plantilla:Script shini |
Plantilla:Script chini |
Plantilla:Script tsani |
Plantilla:Script dzili |
Plantilla:Script ts'ili |
Plantilla:Script ch'ari |
Plantilla:Script khani |
Plantilla:Script qari |
Plantilla:Script jani |
Plantilla:Script hae |
Plantilla:Script hoe |
Mjedruli
[editar | editar còdic]Mkhedruli, adaptat a l'espanyol com "mjedruli", lliteralment «cavaller», és un terme que deriva de mkhedari (მხედარი) que es pot traduir per ginet, cavaller, guerrer.[18][19] El mjedruli, que originàriament era unicameral, té actualment una forma mayúscula per imitació de l'alfabet llatí cridada mkhedruli mtavruli (მხედრული მთავრული) o senzillament mtavruli (მთავრული; pronunciat /mtʰɑvruli/), no obstant no és obligatòria i és poc utilisada. En l'actualitat el mtavruli sol utilisar en texts escrits totalment en mayúscules com a ròtuls, títuls, o per a donar émfasis a una paraula, encara que a finals de el XIX i principis de el XX s'utilisava ocasionalment, com es fa en l'alfabet llatí o en el cirílico, per a la primera lletra dels noms propis i a començ de frase.[20]
El mjedruli va aparéixer per primera volta en el sigle X. L'inscripció més antiga en mjedruli es va trobar en l'iglésia de Ateni Sioni, en data d'abans de el 982 d. C. El segon text per antiguetat és de el XI i es tracta d'un document de la cort del rei Bagrat IV de Geòrgia. Des de llavors el mjedruli es va convertir en el tipo d'alfabet més amprat en el Regne de Geòrgia per a documents oficials, documents històrics, manuscrits i inscripcions.[21] D'esta manera va passar a ser l'alfabet dels assunts civils, reals i seculars, encara que mai utilisat en propòsits religiosos.[22] Quan en el XIX es varen escomençar a utilisar texts impresos, el mjedruli va quedar establit com a tipo oficial per a texts en georgiano.[23]
| ა ani |
ბ bani |
გ gani |
დ doni |
ე eni |
ვ vini |
ზ zeni |
თ tani |
ი ini |
კ k'ani |
ლ lasi |
| მ mani |
ნ nari |
ო oni |
პ p'ari |
ჟ zhani |
რ raer |
ს sani |
ტ t'ari |
უ uni |
ფ pari |
ქ kani |
| ღ ghani |
ყ q'ari |
შ shini |
ჩ chini |
ც tsani |
ძ dzili |
წ ts'ili |
ჭ ch'ari |
ხ khani |
ჯ jani |
ჰ hae |
Sistema d'escritura
[editar | editar còdic]Lletres
[editar | editar còdic]Esta és la taula de les lletres que s'usen en georgiano, aixina com també les que s'usen en idiomes pròxims: laz, esvano i mingreliano (lz, sv, mg.). Les lletres del segon bloc no s'usen en georgiano modern pero sí en l'antic i en ocasions en atres llengües. Les del tercer bloc són lletres que s'usen en atres idiomes pero mai en georgiano.
| Lletres | Nom | AFI | Transcripció | Valor numèric | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Asomtavruli Nusjuri |
Mjedruli (i mtavruli) |
Nacional | ISO 9984 | BGN | Laz | |||
| Ⴀ ⴀ | Ა ა | ani | /ɑ/, Sv: /a, æ/ | A a | A a | A a | A a | 1 |
| Ⴁ ⴁ | Ბ ბ | bani | /b/ | B b | B b | B b | B b | 2 |
| Ⴂ ⴂ | Გ გ | gani | /ɡ/ | G g | G g | G g | G g | 3 |
| Ⴃ ⴃ | Დ დ | doni | /d/ | D d | D d | D d | D d | 4 |
| Ⴄ ⴄ | Ე ე | eni | /ɛ/ | I i | I i | I i | I i | 5 |
| Ⴅ ⴅ | Ვ ვ | vini | /v/ | V v | V v | V v | V v | 6 |
| Ⴆ ⴆ | Ზ ზ | zeni | /z/ | Z z | Z z | Z z | Z z | 7 |
| Ⴇ ⴇ | Თ თ | tani | /t⁽ʰ⁾/ | T t | Tʼ tʼ | Tʼ tʼ | T t | 9 |
| Ⴈ ⴈ | Ი ი | ini | /i/ | I i | I i | I i | I i | 10 |
| Ⴉ ⴉ | Კ კ | kʼani | /kʼ/ | Kʼ kʼ | K k | K k | Ǩ ǩ | 20 |
| Ⴊ ⴊ | Ლ ლ | lasi | /l/ | L l | L l | L l | L l | 30 |
| Ⴋ ⴋ | Მ მ | mani | /m/ | M m | M m | M m | M m | 40 |
| Ⴌ ⴌ | Ნ ნ | nari | /n/ | N n | N n | N n | N n | 50 |
| Ⴍ ⴍ | Ო ო | oni | /ɔ/, Sv: /ɔ, œ/ | O o | O o | O o | O o | 70 |
| Ⴎ ⴎ | Პ პ | pʼari | /pʼ/ | Pʼ pʼ | P p | P p | P̌ p̌ | 80 |
| Ⴏ ⴏ | Ჟ ჟ | zhani | /ʒ/ | Zh zh | Ž ž | Zh zh | J j | 90 |
| Ⴐ ⴐ | Რ რ | raer | /r/ | R r | R r | R r | R r | 100 |
| Ⴑ ⴑ | Ს ს | sani | /s/ | S s | S s | S s | S s | 200 |
| Ⴒ ⴒ | Ტ ტ | tʼari | /tʼ/ | Tʼ tʼ | T t | T t | Ť t̆ | 300 |
| Ⴓ ⴓ | Უ უ | uni | /o/, Sv: /o, i/ | O o | O o | O o | O o | 400 |
| Ⴔ ⴔ | Ფ ფ | pari | /p⁽ʰ⁾/ | P p | Pʼ pʼ | Pʼ pʼ | P p | 500 |
| Ⴕ ⴕ | Ქ ქ | kani | /k⁽ʰ⁾/ | K k | Kʼ kʼ | Kʼ kʼ | K k | 600 |
| Ⴖ ⴖ | Ღ ღ | ghani | /ɣ/ | Gh gh | Ḡ ḡ | Gh gh | Ğ ğ | 700 |
| Ⴗ ⴗ | Ყ ყ | qʼari | /qʼ/ | Qʼ qʼ | Q q | Q q | Q q | 800 |
| Ⴘ ⴘ | Შ შ | shini | /ʃ/ | Sh sh | Š š | Sh sh | Ş ş | 900 |
| Ⴙ ⴙ | Ჩ ჩ | chini | /tʃ⁽ʰ⁾/ | Ch ch | Čʼ čʼ | Chʼ chʼ | Ç ç | 1000 |
| Ⴚ ⴚ | Ც ც | tsani | /ts⁽ʰ⁾/ | Ts ts | Cʼ cʼ | Tsʼ tsʼ | Ʒ ʒ | 2000 |
| Ⴛ ⴛ | Ძ ძ | dzili | /dz/ | Dz dz | J j | Dz dz | Ž ž | 3000 |
| Ⴜ ⴜ | Წ წ | tsʼili | /tsʼ/ | Tsʼ tsʼ | C c | Ts ts | Ǯ ǯ | 4000 |
| Ⴝ ⴝ | Ჭ ჭ | chʼari | /tʃʼ/ | Chʼ chʼ | Č č | Ch ch | Ç̌ ç̌ | 5000 |
| Ⴞ ⴞ | Ხ ხ | khani | /χ/ | Kh kh | X x | Kh kh | X x | 6000 |
| Ⴟ ⴟ | Ჯ ჯ | jani | /dʒ/ | J j | J̌ ǰ | J j | C c | 8000 |
| Ⴠ ⴠ | Ჰ ჰ | hae | /h/ | H h | H h | H h | H h | 9000 |
| Lletres arcaiques | ||||||||
| Ⴡ ⴡ | Ჱ ჱ | he | /iɪ/, Sv: /iː/ | — | Ē ē | Ey ey | — | 8 |
| Ⴢ ⴢ | Ჲ ჲ | hie | /je/, Mg,lz,sv: /j/ | — | I i | J j | I i | 60 |
| Ⴣ ⴣ | Ჳ ჳ | vie | /oɪ/, Sv: /w/ | — | W w | — | — | 400 |
| Ⴤ ⴤ | Ჴ ჴ | qari, hari | /q⁽ʰ⁾/ | — | H̱ ẖ | qʼ | — | 7000 |
| Ⴥ ⴥ | Ჵ ჵ | hoe | /oː/, Bats: /ʕ, ɦ/ | — | Ō ō | — | — | 10000 |
| Lletres adicionals d'atres llengües | ||||||||
| Ⴧ ⴧ | Ჷ ჷ | yn, schva | Mg, sv: /ə/ | — | — | — | — | — |
| — | Ჸ ჸ | elif | Mg, sv: /ʔ/ | — | — | — | — | — |
| — | Ჶ ჶ | fi | Lz: /f/ | — | F f | — | F f | — |
| — | Ჹ ჹ | gani invertida | Llengües daguistaníes /ɢ/ | — | — | — | — | — |
| — | Ჺ ჺ | aini | Bats: /ʕ/[2] | — | — | — | — | — |
| — | — ჼ | nar modificador | Bats: nasalización de la vocal prèvia /◌̃/ | — | — | — | — | — |
| Ⴭ ⴭ | Ჽ ჽ | aen | Osetio: /ə/ | — | — | — | — | — |
| — | Ჾ ჾ | signe dur | Abjasio: velarisació de la consonante prèvia | — | — | — | — | — |
| — | Ჿ ჿ | signe labial | Abjasio: labialisació de la consonante prèvia | — | — | — | — | — |
Lletres arcaiques
[editar | editar còdic]La Societat per a la Difusió de l'Alfabetisació entre els Georgianos, fundada pel príncip Ilià Txavtxavadze en 1879, va eliminar cinc lletres que havien devingut redundantes:[24]
- ჱ (he), també cridada "és"[25] o "i-merve" ("octava i"),[26] era equivalent a ეჲ ey, com en ქრისტჱ ქრისტეჲ krist'ey («Crist»).
- ჲ (hie), també cridada iota, utilisada en substitució de ი (ini) despuix de vocal, pero va acabar tenint la mateixa pronunciació que ი (ini) i va ser substituïda per esta lletra. Per tant ქრისტჱ ქრისტეჲ (krist'ey, «Crist») s'escriu ara ქრისტე (krist'i).
- ჳ (vie) va acabar pronunciada igual que ვი vaig vore i substituïda, com per eixemple en სხჳსი > სხვისი (skhvisi, «uns atres»).
- ჴ (qari, hari) va acabar pronunciada igual que ხ (khan), i substituïda per esta lletra, per eixemple ჴლმწიფე es va convertir en ხელმწიფე («sobirà»).
- ჵ (hoe) empleada en l'interjecció hoi! que ara s'escriu ჰოი.
#Lligam, abreujaments i caligrafia
[editar | editar còdic]El asomtavruli a sovint pren formes molt estilisades i #lligam personalisades per l'escriga, ademés de lletres entrellaçades i lletres aniuades dins d'unes atres formant monogrames.[27]
-
Monograma del rei Vakhtang I d'Iberia, Ⴂ Ⴌ (გნ, GN)
-
#Lligam de Ⴃ Ⴀ (და, dona) per a la conjunció "i"
El nusjuri també pot aparéixer estilisat. Els escritors formen #lligam i abreujaments per a les nomina sacra, que inclouen diacrítics en forma de Z tombada cridats karagma, que recorden al titlo del alfabet cirílico. Ya que els soports d'escritura com la vitela eren escassos i cars, abreviar era la norma en l'escritura de manuscrits i #hagiografia cap al sigle XI.[28]
El mjedruli entre els sigles XI i XVII va amprar dígrafs fins al punt de fer-los obligatoris segons un complex sistema.[29]
-
Abreujament en nusjuri: რომელი (Romeli, «el qual»)
-
Abreujament en nusjuri: იესუ ქრისტე (Iesu kriste, «Jesucristo»)
-
#Lligam en mjedruli: და (dona, «i»)
Caligrafia mjedruli del príncip Garsevan Chavchavadze i del rei Archil de Imeretia:
Puntuació
[editar | editar còdic]En el asomtavruli i en el nusjuri s'utilisen vàries combinacions de puntuació per a separar paraules, frases, aclariments i paràgrafs. En inscripcions de monuments i manuscrits de el V a el X, les separacions es feyen en guions, com -, = i =-. En el sigle X apareixen com a grups d'un punt (·), dos (:), tres (჻) i sis (჻჻), posteriorment substituïts per menuts círculs, idea creada per Ephrem Mtsire per a indicar pauses en la llectura de menys o més duració. Un punt indicava una parada menor (especialment entre paraules), dos punts separaven o marcaven paraules especials, tres punts indicaven una parada major (com un nom en aposició i en títuls que acompanyen al nom de persones, per eixemple "el sobirà Alexandre ", com pot observar-se en l'image d'avall, o en títuls, com ya ha vist en l'image més dalt del Evangelio segons sant Mateo) i sis punts indicaven el final d'una frase.
ჴლმწიფე ჻ ალექსანდრე
"El sobirà Alejandro"
Al començament del sigle XI es varen escomençar a utilisar l'apòstrof i la menge. Un apòstrof marcava que una paraula era interrogativa i una menge apareixia al final d'una frase interrogativa. Des de el XII es varen substituir per punt i menge, que és el signe del alfabet grec amprat per a l'interrogat). En el XVIII el patriarca Antonio I de Geòrgia va reformar el sistema de puntuació ficant: menges, punt simple, punt doble, amprat per a marcar si la frase estava "acabada", "inacabada" o si era el "final" d'un paràgraf o d'un text.[30] El georgiano actual s'escriu principalment amprat la puntuació internacional procedent de l'escritura en llatina.[31]
Us en idiomes no kartvelianos
[editar | editar còdic]- En ingusetio (històricament), reemplaçat en el XVII pel alfabet àrap i per cirílico en época moderna.[34]
- En cheché (històricament), reemplaçat en el XVII per l'àrap i per cirílico en temps moderns.[35]
- En avar (històricament), reemplaçat en el XVII per l'àrap i pel cirílico en temps moderns.[36][37]
- En turc i azerí. Existix un Evangelio turc, un diccionari, poemes i un llibre de medicina que daten del sigle XVIII.[38]
- En persa. La traducció de l'àrap al persa dels Evangelios feta en el XVIII que es conserva en el Centre Nacional de Manuscrits de Tiflis.
- En armeni. En la comunitat armènia de Tiflis, l'alfabet georgiano es va utilisar a voltes per a escriure en armeni durant els sigles XVIII i XIX.[39]
- En rus. En les coleccions del Centre Nacional de Manuscrits de Tiflis hi ha alguns poemes curts escrits en rus amprat el Alfabia georgiano que daten de finals de el XVIII i començos de el XIX.
- En atres llengües caucásicas del nordest. Es va amprar per a escriure texts en daguestaní relacionats en les missions religioses georgianas de començos de el XVIII.[40]
Codificació digital
[editar | editar còdic]El primer tipo georgiano es va incloure en l'estàndart Unicode en octubre de 1991 en la versió 1.0. Per a crear el bloc georgiano unicode, varen tindre una important aportació de l'alemà Jost Gippert, llingüiste especialisat en estudis georgianos, Michael Everson, llingüiste i programador irlandés, que va desenrollar la font georgiana per al Macintosh.[41] També varen fer contribucions significatives Anton Dumbadze i Irakli Garibashvili[42] (no confondre en el primer ministre de Geòrgia homònim).
El mjedruli va rebre l'estatus oficial per a convertir-se nom de domini internacionalizado (.გე).
Les formes pseudo mayúscules del mtavruli es varen afegir a la versió unicode 11.0 en juny de 2018.[43] Fan de lletres mayúscules, encara que en asta descendent per baix de la llínea base, en un óval central ampli i en la part superior llaugerament més alta que l'asta ascendent.[44] Abans d'esta adició, els creadors de fonts incloïen mtavruli de vàries formes. Algunes fonts anaven emparellades, una per a les mayúscules i una atra versió per a les minúscules; algunes fonts unicode varen situar el mtavruli en el ranc reservat al asomtavruli (O + 10A0-O + 10CF) o en l'àrea d'us privat o reemplaçant les mayúscules ASCII.[45]
| Georgian Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | I | F | |
| O+10Ax | Ⴀ | Ⴁ | Ⴂ | Ⴃ | Ⴄ | Ⴅ | Ⴆ | Ⴇ | Ⴈ | Ⴉ | Ⴊ | Ⴋ | Ⴌ | Ⴍ | Ⴎ | Ⴏ |
| O+10Bx | Ⴐ | Ⴑ | Ⴒ | Ⴓ | Ⴔ | Ⴕ | Ⴖ | Ⴗ | Ⴘ | Ⴙ | Ⴚ | Ⴛ | Ⴜ | Ⴝ | Ⴞ | Ⴟ |
| O+10Cx | Ⴠ | Ⴡ | Ⴢ | Ⴣ | Ⴤ | Ⴥ | Ⴧ | Ⴭ | ||||||||
| O+10Dx | ა | ბ | გ | დ | ე | ვ | ზ | თ | ი | კ | ლ | მ | ნ | ო | პ | ჟ |
| O+10Ex | რ | ს | ტ | უ | ფ | ქ | ღ | ყ | შ | ჩ | ც | ძ | წ | ჭ | ხ | ჯ |
| O+10Fx | ჰ | ჱ | ჲ | ჳ | ჴ | ჵ | ჶ | ჷ | ჸ | ჹ | ჺ | ჻ | ჼ | ჽ | ჾ | ჿ |
Notes
| ||||||||||||||||
| Georgian #Estendre Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | I | F | |
| O+1C9x | Ა | Ბ | Გ | Დ | Ე | Ვ | Ზ | Თ | Ი | Კ | Ლ | Მ | Ნ | Ო | Პ | Ჟ |
| O+1CAx | Რ | Ს | Ტ | Უ | Ფ | Ქ | Ღ | Ყ | Შ | Ჩ | Ც | Ძ | Წ | Ჭ | Ხ | Ჯ |
| O+1CBx | Ჰ | Ჱ | Ჲ | Ჳ | Ჴ | Ჵ | Ჶ | Ჷ | Ჸ | Ჹ | Ჺ | Ჽ | Ჾ | Ჿ | ||
Notes
| ||||||||||||||||
| Georgian Supplement Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | I | F | |
| O+2D0x | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script |
| O+2D1x | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script |
| O+2D2x | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | Plantilla:Script | ||||||||
Notes
| ||||||||||||||||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Transcripció governamental georgiana
- ↑ Juan Carlos Moreno Cabrera, L'Univers de les Llengües, 2003, p. 135
- ↑ «La tradició cultural viva dels tres sistemes d'escritura de l'alfabet georgiano». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de decembre de 2016.
- ↑ Danels, 1996, p. 367.
- ↑ Machavariani, 2011, p. 177.
- ↑ 6,0 6,1 Hewitt, 1995, p. 4.
- ↑ Shanidze, 1977, p. 454-455.
- ↑ Danelia y Sarjveladze, 1997, p. 218-219.
- ↑ Machavariani, 1989.
- ↑ Machavariani, 2008, p. 403-404.
- ↑ Javakhishvili, 1949, p. 124-126.
- ↑ Machavariani, 2011, p. 120.
- ↑ Machavariani, 2011, p. 129.
- ↑ Javakhishvili, 1949, p. 127-128.
- ↑ 15,0 15,1 Danelia y Sarjveladze, 1997, p. 219.
- ↑ Abramishvili, 1976, p. 170.
- ↑ Danelia y Sarjveladze, 1997, p. 218.
- ↑ Nakanishi, 1990, p. 22.
- ↑ Allen y Gugushvili, 1937, p. 324.
- ↑ Everson, Michael; Gujejiani, Nika; Razmadze, Akaki. Unicode® Technical Committee Document Registrfy (ed.): «"Proposal for the addition of Georgian characters to the UCS"». Consultat el 3/12/2018.
- ↑ Avramishvili, 1979, p. 363-365.
- ↑ Katzner y Miller, 2002, p. 118.
- ↑ Putkaradze, 2006, p. paràgraf II,2.1.5.
- ↑ Daniels, 1996, p. 367.
- ↑ Shanidze, 1973, p. 18.
- ↑ Otar Jishkariani, Praise of the Alphabet, 1986, Tbilisi, p. 1
- ↑ Pavle Ingorokva. «ქართული დამწერლობის ძეგლები ანტიკური ხანისა (Els monuments de l'antic alfabet georgià».
- ↑ Shanidze, 2003.
- ↑ შანიძე, 2003
- ↑ Enciclopèdia soviètica georgiana, 1984, V.8, p.231
- ↑ Gillam, 2003,, p. 252.
- ↑ George, 2009, p. 104.
- ↑ George Hewitt, The Abkhazians: A Handbook, p. 171
- ↑ Язык, история и культура вайнахов, И. Ю Алироев p.85, Чех-Инг. изд.-полигр. об-ние "Книга", 1990
- ↑ Чеченский язык, И. Ю. Алироев, p.24, Академия, 1999
- ↑ Грузинско-дагестанские языковые контакты, Маджид Шарипович Халилов p.29, Наука, 2004
- ↑ История аварцев, М. Г Магомедов p.150, Дагестанский гос. университет, 2005
- ↑ Enwall, 2010, p. 144–145.
- ↑ Enwall, 2010, p. 137.
- ↑ Enwall, 2010, pp. 137–138.
- ↑ «Georgian Unicode fonts by BPG-InfoTech».
- ↑ Unicode.inc (ed.): «Font Contributors Acknowledgements».
- ↑ Unicode 11
- ↑ Unicode Georgian #estendre
- ↑ Everson, Michael; Gujejiani, Nika; Razmadze, Akaki. Unicode® Technical Committee Document Registry (ed.): «Proposal for the addition of Georgian characters to the UCS».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1979).BK.(37)
- (1976).Matsne (Ist and Archaeologist séries).(nº 2)
- Danelia, K. (1997). Paleografia georgiana, Tbilisi.
- Katzner, Kenneth (2002). The Languages of the World, Routledge. ISBN 978-1-134-53288-9.
- Daniels, Peter T. (1996). The World's Writing Systems, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-507993-7.
- Hewitt, B.G. (1995). Georgian: A Structural Reference Grammar, John Benjamins. ISBN 978-90-272-3802-3.
- Machavariani, I. (2011). Georgian manuscripts, Tbilisi.
- Nakanishi, Akira (1990). Writing Systems of the World, Tuttle Publishing. ISBN 978-0-8048-1654-0.
- Allen, William Edward David (1937). Georgian language.
- Putkaradze, T. (2006). «Development of the Georgian writing system», History of Georgian language.
- Shanidze, A. (1977). Enciclopèdia soviètica georgiana, T. 2, Tiblisi.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfabet georgiano.- Georgian Website / Portal en informació de la llengua i cultura georgiana
- Transliteración directa de caràcters llatins a georgianos
- Deprén l'alfabet georgiano en llínea
- Fonts georgianas, conforme a Unicode 4.0, també disponibles per a MAC VOS 9 or X
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto georgiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.