Alfabet armeni

Erro al crear miniatura:

Alfabet armeni

El alfabet armeni és un alfabet que s'utilisa per a escriure l'idioma armeni des de l'any 405 o 406 d. C., quan ho va crear el sant armeni Mesrob Mashtots per a traduir la Bíblia, desenrollant també la grafia Gravar, base de l'armeni actual. S'ha pensat que deriva de l'alfabet pahlevi, o del siríaco, pero l'orde de les lletres ho assembla al grec, ya que es compon de 36 lletres, encara que no s'assemblen a les lletres d'atres alfabets. Fins a el XIX, l'armeni clàssic ha segut la llengua lliterària, i des de llavors l'alfabet armeni s'usa per a escriure els dos dialectes lliteraris moderns, l'oriental i l'occidental, que es varen desenrollar durant el mateix periodo.

La paraula armènia per a alfabet és aybuben (այբուբեն, oriental: [aɪbubɛn], occidental: [aɪpʰupʰɛn]), el nom de les dos primeres lletres de l'alfabet armeni: ayb (Ա) i ben (Բ).

Història

L'alfabet armeni va ser creat per Sant Mesrop Mashtots en 405, en primer lloc per a una traducció de la Bíblia al idioma armeni. Varis sistemes d'escritura varen ser presos per a ser el prototip de l'alfabet armeni, incloent el pelvi, el siriaco i el fenicio. També s'ha sugerit que l'etíop va tindre una influència en certes lletres de l'alfabet. De qualsevol manera, l'orde de les lletres dona a entendre que estava més be basat en l'alfabet grec.

Encara que els dos dialectes de l'armeni modern (armeni oriental i armeni occidental) usen el mateix alfabet, degut a que el sò de l'armeni oriental canvia algunes lletres, abdós es pronuncien d'una manera diferent. Açò és important per a les següents lletres:

• Consonants oclusives
  • բ ([b] a [pʰ]) i պ ([p] a [b])
  • դ ([d] a [tʰ]) i տ ([t] a [d])
  • գ ([g] a [kʰ]) i կ ([k] a [g])

• Consonants africadas
  • ջ ([d͡ʒ] a [t͡ʃʰ]) i ճ ([t͡ʃ] a [d͡ʒ])
  • ձ ([d͡z] a [t͡sʰ]) i ծ ([t͡s] a [d͡z])

El número i l'orde de les lletres han canviat a lo llarc del temps. En l'Edat Mija varen ser introduïdes dos noves lletres (օ [o], ֆ [f]) per a representar millor els sons estrangers. Açò va incrementar el número de signes de 36 a 38. Ademés, el diptongo աւ seguit per una consonant solia ser pronunciat [au] (com en down) en armeni clàssic, per eixemple աւր (awr, [auɹ], dia). Per una elisió es va pronunciar [oɹ], i des del sigle XIII s'escriu օր (ōr). En l'armeni clàssic, աւ seguit d'una consonant representava el diptongo au; per eixemple hawr (del pare), arawr (llaurat), ara escrit hôr, arôr. Una paraula ha conservat aw, ara pronunciada av: աղաւնի (coloma). Hi ha també varis noms propis que encara tenen aw abans d'una consonant: Տաւրռս Taurusn, Փաւստոս Faustus, etc. Per esta raó hui en dia hi ha paraules natives armènies comencen en una pronunciació de paraules estrangeres que escomencen en o [o].

De 1922 a 1924, l'Armènia soviètica va adoptar una ortografia reformada de la llengua armènia. Açò en general no va canviar la pronunciació de les lletres individualment, encara que hi ha algunes excepcions. la diàspora armènia (incloent els armenis del Líban i Iran) ha renegat de l'ortografia reformada i continua en l'us de l'ortografia clàssica de Mashtotsian. Critiquen alguns aspectes (vore les notes al peu de la taula) i aleguen que existixen motius polítics darrere de la reforma.

Us en atres llengües

Segons afirma Petross Ter Matossian (Universitat de Columbia), durant uns 250 anys, des de principis de el XVIII fins a prop de 1950, s'han imprés més de 2000 llibres en turc usant lletres provinents de l'alfabet armeni. No només els armenis lligen armeno-turc, sino també els no armenis (incloent a l'èlit otomana). L'alfabet armeni va ser també usat paralelament al alfabet àrap en documents oficials del Imperi otomà, pero eren escrits en idioma otomà. Per eixemple, la primera novela que va ser escrita en l'Imperi otomà Akabi Hicayesi, en 1851 per Hovsep Vartan. Ademés, quan la família otomana Duzoglu dirigia el negoci de la menta durant el regnat d'Abdülmecit I, varen fer registres en l'escritura armènia, pero en la llengua turca.

Lletres

Lletra	Nom					Pronunciació			Transliteración	Valor numèric	Antecessor grec
	Ortografia tradicional	Ortografia reformada	Pronunciació			Idioma armeni clàssic	Idioma armeni oriental	Idioma armeni occidental	Idioma armeni clàssic (ISO 9985)
			Idioma armeni clàssic	Idioma armeni oriental	Idioma armeni occidental
Ա ա	այբ		[aɪb]		[aɪpʰ]	[ɑ]			1	α
Բ բ	բեն		[bɛn]		[pʰɛn]	[b]		[pʰ]	b	2	β
Գ գ	գիմ		[gim]		[kʰim]	[g]		[kʰ]	g	3	γ
Դ դ	դա		[dɑ]		[tʰɑ]	[d]		[tʰ]	d	4	δ
Ե ե	եչ		[jɛtʃʰ]			[ɛ], inicialment [jɛ]1			i	5	ε
Զ զ	զա		[zɑ]			[z]			z	6	ζ
Է է	է		[ɛː]	[ɛ]		[ɛː]	[ɛ]		ē	7	η
Ը ը	ըթ		[ətʰ]			[ə]			ë	8
Թ թ	թո		[tʰo]			[tʰ]			t‘	9	θ
Ժ ժ	ժէ	ժե	[ʒɛː]	[ʒɛ]		[ʒ]			ž	10
Ի ի	ինի		[ini]			[i]			i	20	ι
Լ լ	լիւն	լյուն	[lʏn]2			[l]			l	30
Խ խ	խէ	խե	[χɛː]	[χɛ]		[χ]			x	40
Ծ ծ	ծա		[tsɑ]	[tsʼɑ]	[dzɑ]	[ts]	[tsʼ]	[dz]	ç	50
Կ կ	կեն		[kɛn]	[kʼɛn]	[gɛn]	[k]	[kʼ]	[g]	k	60	κ
Հ հ	հո		[ho]			[h]			h	70
Ձ ձ	ձա		[dzɑ]		[tsʰɑ]	[dz]		[tsʰ]	j	80
Ղ ղ	ղատ		[ɫɑt]	[ʁɑtʼ]	[ʁɑd]	[l], o [ɫ]	[ʁ]		ġ	90	λ
Ճ ճ	ճէ	ճե	[tʃɛː]	[tʃʼɛ]	[ʤɛ]	[tʃ]	[tʃʼ]	[ʤ]	č̣	100
Մ մ	մեն		[mɛn]			[m]			m	200	μ
Յ յ	յի	հի	[ji]	[hi]		[j]	[h]3, [j]		i	300
Ն ն	նու		[nu]			[n]			n	400	ν
Շ շ	շա		[ʃɑ]			[ʃ]			š	500	(ξ)
Ո ո	ո		[o]	[vo]		[o], inicialment [vo]4			o	600	ο
Չ չ	չա		[tʃʰɑ]			[tʃʰ]			č	700
Պ պ	պէ	պե	[pɛː]	[pʼɛ]	[bɛ]	[p]	[pʼ]	[b]	p	800	π
Ջ ջ	ջէ	ջե	[ʤɛː]	[ʤɛ]	[tʃʰɛ]	[ʤ]		[tʃʰ]	ǰ	900
Ռ ռ	ռա		[rɑ]	[ɾɑ]		[r]	[ɾ]		ṙ	1000	ρ
Ս ս	սէ	սե	[sɛː]	[sɛ]		[s]			s	2000	σ
Վ վ	վեւ	վեվ	[vɛv]			[v]			v	3000
Տ տ	տիւն	տյուն	[tʏn]	[tʼʏn]5	[dʏn]	[t]	[tʼ]	[d]	t	4000	τ
Ր ր	րէ	րե	[ɹɛː]	[ɹɛ]6	[ɾɛ]	[ɹ]6		[ɾ]	r	5000
Ց ց	ցո		[tsʰo]			[tsʰ]			c‘	6000
Ւ ւ	հիւն	N/D7	[hʏn]			[w]	[v]8		w	7000	υ
Փ փ	փիւր	փյուր	[pʰʏɹ]9		[pʰʏɾ]	[pʰ]			p‘	8000	φ
Ք ք	քէ	քե	[kʰɛː]	[kʰɛ]		[kʰ]			k‘	9000	χ
Agregat durant el sigle XIII
Օ օ	օ		[o]			[o]			ò	N/D
Ֆ ֆ	ֆէ	ֆե	[fɛː]	[fɛ]		[f]			f	N/D
Lligam
ու	ու ow		—	/o/		—	/o/		o	—
և	և jew		—	/jɛv/		—	/ɛv/, inicialment /jɛv/		ew	—

Notes

En el quadro anterior, el superíndex "h" ([ʰ]) és el diacrític d'aspiració en l'alfabet fonètic internacional; un apòstrof ([’]) indica una consonant eyectiva.

En l'idioma armeni occidental s'ha perdut la diferència de pronunciació, lo que constituïx una gran dificultat ortogràfica:

• բ i փ
• գ i ք
• դ i թ
• չ i ջ
• հ i յ
• ձ i ց

i les vocals:

• ե i է
• ո i օ

1. Com a sò inicial ye /jɛ/, en atres aspectes i /ɛ/. La raó és que la i /j/ decau en composts i.g. եղբայր (iłbayr, /jɛʀˈbajɹ/), 'germà'; մորեղբայր (morełbayr, /moɹɛʀˈbajɹ/), 'germà de la mare'.

2. En us de l'ortografia reformada el nom de <լ> es pronuncia [lyun].

3. Només en l'ortografia tradicional, quan va a començ d'una paraula, i per a la raïl d'una paraula.

4. Com a sò inicial vo /vo/, en atres aspectes o /o/. La raó és que el sò /v/ decau en composts, per eixemple որդի (ordi, /voɹˈtʰi/) 'fill', pero քեռորդի (k‘iṙordi, /kʰeroɹˈtʰi/), 'fill del tio per part de la seua mare'.

5. En us de l'ortografia reformada, el nom de <տ> és pronunciat [tʼyun].

6. En la pràctica, només els armenis iranís diuen [ɹ]; els armenis orientals de la República d'Armènia han canviat l'idioma armeni clàssic [ɹ] (ր) per [ɾ].

7. En l'us de l'ortografia reformada, esta lletra ha segut substituïda pel monoptongo <ու> que representa [o].

8. Per lo general, representa /v/ en armeni clàssic, pero hi ha algunes excepcions. En l'idioma armeni clàssic աւ al començ d'una paraula (si va seguit per una consonant) representa /au/ (com en 'auto'), per eixemple, աւր (awr, /auɹ/), 'dia' (Per un canvi de sò en l'Edat Mija, esta pronunciació ha canviat a /oɹ/ i des del sigle XIII, s'escriu օր (ōr)). El diptongo original ու (representant /ov/ o /ou/) es va convertir en /o/. El diptongo իւ (iw) representa /ju/ (La reforma de l'ortografia en l'Armènia Soviètica va substituir ի (i) en յ (i) i ւ (w) en ու (ow), formant el diptongo յու).

9. En l'us de l'ortografia reformada, el nom de <փ> es pronuncia [pʰjuɾ].

Vore també

• Idioma armeni
• Calendari armeni