Anar al contingut

Mesrob Mashtots

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mesrob Mashtots 1882.jpg
Mesrob Mashtots

Sant Mesrob Mashtóts (362 - 17 de febrer de 440) va ser un monge, teòlec i llingüiste armeni. És conegut per haver inventat el alfabet armeni, que va anar un pas fonamental per a l'enfortiment de la Iglésia apostólica armènia, el govern del regne d'Armènia i l'unió entre parlants del idioma armeni del regne d'Armènia, del Imperi bizantí i del Imperi persa. És venerat com a sant en la Iglésia catòlica, la Iglésia ortodoxa i la Iglésia apostólica armènia.[1]


Se li coneix majorment per haver inventat l'alfabet armeni cap a l'any 405, la qual cosa va anar un pas fonamental en l'enfortiment de l'identitat nacional armènia.[2] Alguns erudits també ho consideren el creador dels alfabets albanés caucásico i georgiano[3][4][5][6][7]i esta afirmació és qüestionada per atres estudiosos com el professor Werner Seibt i el professor Juan Signes Codoñer. En un capítul de La vida de Mesrop Mashtots, en un relat sorprenent i molt sospitós, prou polèmic i agressiu, es diu a Iberia una terra de bàrbars, un país de moltes llengües diferents. Segons este capítul, Mashtots va crear un alfabet georgiano i després va ser a Iberia, a on el rei, l'eixèrcit i els districtes es varen sometre a ell. No es menciona cap terme geogràfic concret en este capítul. Se supon que es tracta d'una interpolació posterior al text de Koriwn, i d'una calitat modesta. L'historiador armeni Ghazar Parpetsi (Lazar P‘arpec‘i) i Eznik Kolbac‘i, un contemporàneu més jove de Mashtots, no mencionen res sobre l'invenció d'un alfabet georgiano per Mashtots. És possible que l'alfabet georgiano fora inventat en la zona de Síria i Palestina per monges georgianos anònims que estaven perfectament al tant dels esforços contemporàneus dels seus veïns armenis en els que tal volta compartien l'espai del monasteri, ya que es conserven grafitis georgianos junt als armenis.[8]És històricament improvable que un monge armeni poguera haver dibuixat l'alfabet per a la nació rival georgiana, que es descriu en térmens molt negatius en La vida de Mesrop Mashtots. Conscient dels progressos realisats pels georgianos, va ser Mesrop Mashtots qui va iniciar la seua empresa, ya que l'alfabet georgiano és tipológicamente més propenc

al grec. De fet, l'informe detallat de la vida, inclosos els viages de Mesrop a terres síries, podria haver segut inventat per a contrarrestar atres relats més propencs a la veritat i tal volta menys ventajosos per al patriotisme armeni.[9]

Biografia

[editar | editar còdic]

Mesrob Mashtóts va nàixer en Taron[10] i va morir en Vagharshapat. Koriun, el seu pupil i biógraf, va escriure que Mesrop va rebre una educació lliberal, i va ser versat en els idiomes grec, siríaco i persa.[10] Pel seu erudición, Mesrob va ser nomenat secretari del rei Cosroes IV. El seu deure era escriure en grec, persa i siríaco els decrets i edictes del sobirà.

Pero Mesrop va deixar la vida en la cort per a servir a Deu, va prendre els hàbits, i es va retirar a un monasteri en uns pocs companyers elegits. Allí, d'acort en Koriún, es va sometre a grans #austeritat, soportant la fam i la set, el fret i la pobrea. Vivia de vegetals, vestia solament un cilicio, dormia en el sol, i a sovint passava nits sanceres orant i estudiant la Bíblia. Va continuar en este règim de vida per uns pocs anys, durant els que es va preparar per a la gran llabor que després va portar a terme.

Armènia va ser durant llarc temps camp de batalla entre romans i perses. Va perdre la seua independència en l'any 387, i va ser dividida entre l'Imperi Romà i l'Imperi Persa, quedant en este últim quatre quints del seu territori. L'oest d'Armènia va ser llavors governat per generals romans, mentres que un rei armeni governava com a súbdit el territori incorporat a Pèrsia. L'Iglésia es va vore influïda per estes polítiques violentes, encara que la pèrdua de l'independència civil i la divisió del territori no varen conseguir destruir-la. La persecució religiosa va produir una major activitat, i va tindre com a efecte el produir una unió del clero, els nobles i el poble. Els principals events d'este periodo són l'invenció del alfabet armeni, la revisió de la llitúrgia, la creació d'una lliteratura nacional i eclesiàstica i el reajustament de les relacions jeràrquiques. Tres hòmens estan associats en eixe extraordinari treball: Mesrop, Isaac d'Armènia, i el rei Vramshapuh, que va succeir al seu germà Cosroes IV en 394.


Mesrop havia passat algun temps en un monasteri preparant-se per a la vida monástica. En el respal del príncip Shampith, va predicar els Evangelios en el districte de Golthn [11] prop del riu Riu Llaures, convertint a molts pagans i cristians dissidents. No obstant, va passar grans dificultats ya que els armenis no tenien alfabet propi: utilisaven les escritures grega, persa i síria, pero cap era adequada per a representar correctament els numerosos sons de la seua llengua nativa. Novament, les Sagrades Escritures i la llitúrgia, escrites en siri, resultaven, per a molts, illegibles. D'allí la constant necessitat de traductors i intérprets que explicaren la paraula de Deu al poble.


Desijós de corregir la situació, Mesrop va decidir inventar un alfabet nacional, per al qual el rei Vramshapuh i Isaac varen prometre assistir-ho. Resulta difícil determinar exactament quin rol va tindre Mesrop en la seua creació. D'acort en els seus biógrafs armenis, va consultar a Daniel, un bisbe de Mesopotamia, i a Rufinus, un monge de Samosata i en la seua ajuda va poder donar-li una forma definitiva, que possiblement va adaptar del grec. L'alfabet de Mesrop consistix en 36 lletres; atres dos (l'O llarga i la F) varen ser agregades durant el XII.

Ansiant que uns atres es beneficiaren del seu invent, i incentivat pel patriarca i el rei, Mesrob va fundar numeroses escoles en diferents parts del país. En elles els jóvens deprenien el nou abecedari. Pero la seua actuació no va estar confinada solament a l'Armènia oriental. Proveït de cartes d'Isaac, va anar a Constantinopla i va obtindre permís de l'emperador Teodosio el Jove per a predicar i ensenyar en les seues possessions armènies. Despuix de retornar a l'Armènia Oriental per a informar els resultats de les seues missions al patriarca, va pensar per primera volta en proveir als seus compatriotes de lliteratura religiosa. Havent reunit numerosos discípuls, va enviar alguns a Edesa, Constantinopla, Atenes, Antioquía, Aleixandria, i atres centres d'aprenentage a estudiar l'idioma grec i dur de tornada peces mestres de la lliteratura grega. Alguns dels seus més famosos discípuls varen ser Juan de Egheghiatz, José de Baghin, Yeznik, Koriún, Moisés de Chorene, i Juan Mandakuni.


Les fonts armènies medievals també afirmen que Mashtots va inventar els alfabets georgiano i albanés caucásico aproximadament al mateix temps. La majoria dels estudiosos relacionen la creació de l'escritura georgiana en el procés de cristianización d'Iberia, un regne central georgiano de Kartli.[12] Per lo tant, l'alfabet provablement es va crear entre la conversió d'Iberia baixe el rei Mirian III (326 o 337) i les inscripcions de Bir el Qutt de 430,[13] simultàneament en l'alfabet armeni.[14]

Es diu que la primera frase en armeni escrita per Sant Mesrop despuix d'inventar les lletres és la llínea inicial del Llibre dels Proverbis de Salomón:

Ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ:
Čanačʿel zimastutʿiwn ew zxrat, imanal zbans hančaroy.
«Per a conéixer el saber i l'instrucció; percebre les paraules de l'enteniment»

L'escritura en alfabet armeni

[editar | editar còdic]

L'invenció de l'alfabet en l'any 406 va determinar el començ de la lliteratura armènia, i va provar ser un factor poderós en la formació d'un esperit nacional. "El resultat del treball de Mesrob i Isaac", diu Sant Martín,[15] "va ser separar per a sempre al poble armeni d'atres pobles de l'est, per a convertir-los en una nació pròpia, i per a enfortir en ells la fe cristiana prohibint l'us d'alfabets estrangers utilisats per a transcribir els llibres de Zoroastro . A Mesrob li devem la preservació del llenguage i la lliteratura armènies; perque sense el seu treball, el seu poble hauria segut absorbit pels perses i siris, i hauria desaparegut com moltes atres nacions de l'este".


El primer monument a la lliteratura armènia és la versió de les Sagrades Escritures. Isaac, segons Mosiés de Chorene, va realisar una traducció de la Bíblia d'un text siri cap a l'any 411. Este treball va deure haver segut considerat imperfecte, ya que poc despuix Juan de Egheghiatz i José de Baghin varen ser enviats a Edessa per a traduir les escritures. Varen aplegar fins a Constantinopla i varen retornar en còpies de la versió grega. En l'ajuda d'atres còpies obtingudes d'Aleixandria, la Bíblia va ser traduïda, novament del grec, d'acort en el text de la versió dels Setanta i la "Hexapla" d'Orígens. Esta versió, actualment en us en l'iglésia armènia, va ser completada al voltant de l'any 434.

Els decrets dels tres primers concilios — Nicæa, Constantinopla, i Éfeso — i la llitúrgia nacional (fins a eixe llavors escrita en siríaco) també va ser traduïda a l'armeni, sent l'última revisada segons la llitúrgia de sant Basilio, encara que retenint algunes característiques pròpies. Moltes obres dels Pares grecs també varen ser traduïdes. La pèrdua dels originals grecs va donar especial importància a algunes d'estes versions; aixina, la segona part de les Cròniques d'Eusebio, de les que solament es conserven alguns fragments en grec, es conserva íntegre en armeni. Mesrob va tornar a visitar els llocs que hi havia evangelizado i, despuix de la mort d'Isaac en l'any 440, es va encarregar de l'administració espiritual del patriarcat. Va sobreviure al seu mestre i amic sol sis mesos. Els armenis lligen el seu nom en el Cànon de la Missa, i celebren la seua memòria el 19 de febrer.

Està enterrat en Oshakan, un poble a 8 km del suroest d'Ashtarak.


El 26 de juliol de 1993, el govern de la República d'Armènia, va establir la Orde de Sant Mesrop Mashtots en honor al monge, teòlec i llingüiste armeni Mesrob Mashtots.[16]



Llegat

[editar | editar còdic]

Pràcticament totes les ciutats d'Armènia tenen un carrer en el nom de Mashtots. En Ereván, la Avinguda Mashtots és una de les més importants del centre de la ciutat, que abans es coneixia com a Avinguda Lenin. Hi ha una estàtua seua en el Matenadaran, una atra en l'iglésia en la que va ser enterrat en el llogaret de Oshakan, i una atra en el monument a l'alfabet armeni que es troba en les faldes del mont Aragats al nort de la Ohanavan. Llogaret. Tant l'Unió Soviètica com l'Armènia postsoviética han emés sagells en la seua image.

La Orde de Sant Mesrop Mashtots, creada en 1993, es concedix pels guanys significatius en el desenroll econòmic de la República d'Armènia o pels guanys en la ciència, la cultura, l'educació o el servici públic, i per les activitats que promouen estos camps.

Música

[editar | editar còdic]

Sant Mesrob també va produir un número de composicions llitúrgiques. Algunes de les peces que se li atribuïxen són:

  • «Մեղայ քեզ Տէր» (Megha Qez Ter, “Miserere a tu, Senyor”),
  • «Ողորմեա ինձ Աստուած» (Voghormea indz Astzvats, “Tingues pietat de mi, Deu”),
  • «Անկանիմ առաջի քո» (Ankanim Aadgi Qo, “Em prosterno davant tu”) i
  • «Ողորմեա» (Voghormea, “Miserere”).

Películes documentals

[editar | editar còdic]
  • Mashtots - 1988 Armenfilm, 35 mm.
    Director Levon Mkrtchyan, guion Artashes Martirosyan, narrador Sos Sargisyan.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ St. Mesrop MashtotsArmenian theologian and linguistEncyclopedia Britannica
  2. ↑ (2000) The Heritage of Armenian Literature: From the Oral Tradition to the Golden Age, Detroit: Wayne State University Press, p. 91. ISBN 9780814328156.
  3. ↑ (1999) Clapix Antiquity: A Guide to the Postclassical World, Harvard University Press. ISBN 0-674-51173-5.
  4. ↑ Rayfield, Donald (2000). The Literature of Geòrgia: A History, 2nd rev. edició, Surrey: Curzon Press, p. 19. ISBN 0700711635.
  5. ↑ Language policy in the Soviet Union, Dordrecht [o.a.]: Kluwer Acad. Publ., p. 116. ISBN 1402012985.
  6. ↑ Clapix antiquity: a guide to the postclassical world, 2nd edició, Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard Univ. Press, p. 289. ISBN 0-674-51173-5.
  7. ↑ Jost, Gippert (2011). «The script of the Caucasian Albanians in the light of the Sinai palimpsests», Die Entstehung der kaukasischen Alphabete als kulturhistorisches Phänomen: Referate dones internationalen Symposions (Wien, 1.-4. Dezember 2005) = The creation of the Caucasian alphabets as phenomenon of cultural history, Austrian Academy of Sciences Press, pp. 39–50. ISBN 9783700170884.
  8. ↑ (2011) Die Entstehung der kaukasischen Alphabete als kulturhistorisches Phänomen: Referate dones Internationalen Symposions (Wien, 1. - 4. Dezember 2005) = The creation of the Caucasian alphabets as phenomenon of cultural history, Verl. der Österr. Akad. der Wiss, p. 83-90. ISBN 978-3-7001-7088-4.
  9. ↑ (2014) New perspectives on clapix antiquity in the Eastern Roman Empire, Cambridge Scholars Publishing, p. 136-138. ISBN 978-1-4438-6947-8.
  10. ↑ 10,0 10,1 Koryun, The Life of Mashtots, traducció en Russo i introducció per Sh.V.Smbatyan i K.A.Melik-Oghajanyan, Moscou, 1962.
  11. ↑ Goght’n (en armeni: Գողթն; també mencionat en les fonts com Goght’an, Գողթան, i alternativament transliterado com Gołt῾n) era un cantón ('gavar’) ubicat en la província de Vaspurakan en l'Armènia històrica. Les seues fronteres corresponien aproximadament a les de l'actual Rayon Ordubad de Nakhichevan, Azerbaiyan.(Hewsen, Robert H. (1992). The Geography of Ananias of Širak (Ašxarhac῾oyc῾): The Long and the Short Recensions, Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag, pp. 253. ISBN 3-88226-485-3., Hakobyan, Tadevos (2007). Hayastani patmakan ashkharhagrutʻyun (Հայաստանի Պատմական Աշխարհագրություն (Historical geography of Armènia) (en hy), Yerevan State University Press, p. 179.)
  12. ↑ B. G. Hewitt (1995). Georgian: A Structural Reference Grammar, John Benjamins Publishing, p. 4. ISBN 978-90-272-3802-3.
  13. ↑ Hewitt, p. 4
  14. ↑ Encyclopedia of the Peoples of Àsia, p. 230. ISBN 9781438119137. «Archaeological work in the last decade has confirmed that a Georgian alphabet did exist very early in Geòrgia's history, with the first examples being dated from the fifth century C.I.»
  15. ↑ Histoire du Bas-Empire de Lebeau, V, 320.
  16. ↑ «Orders of the Republic of Armènia - Library - The President of the Republic of Armènia» (en en). www.president.am. Consultat el 2021-11-21.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ačaṙean, Hračʿya (1984). Հայոց գրերը [The Armenian alphabet], 2 edició, Yerevan University Press.
  • Winkler, Gabriele (1994). Koriwns Biographie dones Mesrop Maštocʻ : Übersetzung und Kommentar, Pontifici istituto orientale. ISBN 9788872102985.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mesrob_Mashtots&oldid=618482»