Armeni clàssic
El armeni clàssic (Armeni: գրաբար, en pronunciació en l'armeni oriental: Gravar, armeni occidental: Krapar; significa "llenguage lliterari"; també armeni antic o armeni llitúrgic) és la forma més antiga atestada del idioma armeni. Es va escriure per primera volta a principis del V, i tota la lliteratura armènia des de llavors fins a el XVIII està en armeni clàssic. Molts manuscrits antics escrits originalment en grec antic, persa, hebreu, siríaco i llatí sobreviuen només en traducció a l'armeni.[1]
El armeni clàssic seguix sent l'idioma llitúrgic de l'Iglésia Apostólica Armènia i de l'Iglésia Catòlica Armènia i, a sovint, ho deprenen erudits bíblics, intertestamentals i patrísticos dedicats a estudis textuals. El armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del idioma protoindoeuropeo.
Fonologia
editarHi ha sèt monoftongos:
/a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ (ը), /ɛ/ o obertes i (ե), /i/ o tancades i (է), /o/ (ո), i /o/ (ու) (transcrito com a, i, ə, i, ē, o, i o respectivament). La vocal o transcrita s'escriu usant les lletres armènies per a ow (ւ), pero en realitat no és un diptongo.
També hi ha tradicionalment sis diptongos:
ai (այ), aw (աւ, després օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).
Consonante
editarEn la següent taula es mostra el sistema consonàntic armeni clàssic. Les oclusives i les consonants africades tenen, ademés de les séries sonores i sordes més comunes, també una série aspirada separada, transcrita en la notació utilisada per a la respiració agitada del grec antic despuix de la lletra: p῾ , t῾ , c῾ , č῾ , k῾. Cada fonema té dos símbols en la taula. L'esquerra indica la pronunciació en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI); el de la dreta és el símbol corresponent en l'alfabet armeni.
| Labials | Alveolars | Palatals | Velares / Uvulares |
Glotals | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| planes | velarisació | ||||||
| Nassals | /m/ մ | /n/ ն | |||||
| Oclusivas | Sonores | /b/ բ | /d/ դ | /ɡ/ գ | |||
| Sordes | /p/ պ | /t/ տ | /k/ կ | ||||
| Aspirades | /pʰ/ փ | /tʰ/ թ | /kʰ/ ք | ||||
| Africades | Sonores | /dz/ ձ | /dʒ/ ջ | ||||
| Sordes | /ts/ ծ | /tʃ/ ճ | |||||
| Aspirades | /tsʰ/ ց | /tʃʰ/ չ | |||||
| Fricatives | Sonores | /v/ վ | /z/ զ | /ʒ/ ժ | |||
| Sordes | /f/ ֆ [3] | /s/ ս | /ʃ/ շ | /χ/ խ | /h/ հ | ||
| Aproximantes | laterals | /l/ լ | /ɫ/ ղ | ||||
| centrals | /ɹ/ ր | /j/ յ | |||||
| Vibrants múltiples | /r/ ռ | ||||||
Referències
editar- ↑ «Armenian Language Program | Near Eastern Languages and Civilizations».
- ↑ Dum-Tragut, Jasmine (2009). Armenian: Modern Eastern Armenian, John Benjamins Publishing Company, p. 18. ISBN 9789027238146.
- ↑ La lletra f (o ֆ) es va introduir en el Periodo Medieval per a representar el sò estranger /f/, la fricativa labiodental sorda; originalment no era una lletra de l'alfabet.[2]
Bibliografia
editar- Adjarian, Hrachia. (1971–9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan State University.
- Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d'unix grammaire comparée de l'arménien classique.
- Thomson, Robert W. (1989) An Introduction to Classical Armenian. Caravan Books. (ISBN 0-88206-072-4)
- Godel, Robert. (1975) An Introduction to the Study of Classical Armenian. Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag (ISBN 9783920153377)
Enllaços externs
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Classical Armenian» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armeni clàssic.- Classical Armenian Online by Todd B. Krause and Jonathan Slocum, free online lessons at the Linguistics Research Center at the University of Texas at Austin
- New Dictionary of the Armenian Language (Nor Bargirk Haekazian Lezvi, Նոր Բառգիրք Հայկազեան Լեզուի), Venice 1836–1837. The seminal dictionary of Classical Armenian. Includes Armenian to Latin, and Armenian to Greek.
- Pocket Dictionary of the Armenian Language (Arrdzern Barraran Haekazian Lezvi, Առձեռն Բառարան Հայկազնեան Լեզուի), Venice 1865 (second edition).
- New Dictionary Armenian-English (Նոր Բառգիրք Հայ-Անգլիարէն), Venice, 1875-9.
- Gravar Dictionary (Գրաբարի Բառարան), Ruben Ghazarian, Yerevan, 2000.
- Gravar Thesaurus (Գրաբարի Հոմանիշների Բառարան), Ruben Ghazarian, Yerevan, 2006.
- A grammar, Armenian and English by Paschal Aucher and Lord Byron. Venice 1873
- Brief introduction to Classical Armenian also known as Gravar
- glottothèque – Ancient Indo-European Grammars online, an online collection of introductory videos to Ancient Indo-European languages produced by the University of Göttingen
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armenio clásico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.