El armeni clàssic (Armeni: գրաբար, en pronunciació en l'armeni oriental: Gravar, armeni occidental: Krapar; significa "llenguage lliterari"; també armeni antic o armeni llitúrgic) és la forma més antiga atestada del idioma armeni. Es va escriure per primera volta a principis del V, i tota la lliteratura armènia des de llavors fins a el XVIII està en armeni clàssic. Molts manuscrits antics escrits originalment en grec antic, persa, hebreu, siríaco i llatí sobreviuen només en traducció a l'armeni.[1]

El armeni clàssic seguix sent l'idioma llitúrgic de l'Iglésia Apostólica Armènia i de l'Iglésia Catòlica Armènia i, a sovint, ho deprenen erudits bíblics, intertestamentals i patrísticos dedicats a estudis textuals. El armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del idioma protoindoeuropeo.

Fonologia

editar

Hi ha sèt monoftongos:

/a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ (ը), /ɛ/ o obertes i (ե), /i/ o tancades i (է), /o/ (ո), i /o/ (ու) (transcrito com a, i, ə, i, ē, o, i o respectivament). La vocal o transcrita s'escriu usant les lletres armènies per a ow (ւ), pero en realitat no és un diptongo.

També hi ha tradicionalment sis diptongos:

ai (այ), aw (աւ, després օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).

Consonante

editar

En la següent taula es mostra el sistema consonàntic armeni clàssic. Les oclusives i les consonants africades tenen, ademés de les séries sonores i sordes més comunes, també una série aspirada separada, transcrita en la notació utilisada per a la respiració agitada del grec antic despuix de la lletra: p῾ , t῾ , c῾ , č῾ , k῾. Cada fonema té dos símbols en la taula. L'esquerra indica la pronunciació en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI); el de la dreta és el símbol corresponent en l'alfabet armeni.

Labials Alveolars Palatals Velares /
Uvulares
Glotals
planes velarisació
Nassals /m/   մ   /n/   ն          
Oclusivas Sonores /b/   բ   /d/   դ       /ɡ/   գ    
Sordes /p/   պ   /t/   տ       /k/   կ    
Aspirades /pʰ/   փ   /tʰ/   թ       /kʰ/   ք    
Africades Sonores   /dz/   ձ     /dʒ/   ջ      
Sordes   /ts/   ծ     /tʃ/   ճ      
Aspirades   /tsʰ/   ց     /tʃʰ/   չ      
Fricatives Sonores /v/   վ   /z/   զ     /ʒ/   ժ      
Sordes /f/   ֆ  [3] /s/   ս     /ʃ/   շ   /χ/   խ   /h/   հ  
Aproximantes laterals   /l/   լ   /ɫ/   ղ        
centrals   /ɹ/   ր     /j/   յ      
Vibrants múltiples   /r/   ռ        

Referències

editar
  1. «Armenian Language Program | Near Eastern Languages and Civilizations».
  2. Dum-Tragut, Jasmine (2009). Armenian: Modern Eastern Armenian, John Benjamins Publishing Company, p. 18. ISBN 9789027238146.
  3. La lletra f (o ֆ) es va introduir en el Periodo Medieval per a representar el sò estranger /f/, la fricativa labiodental sorda; originalment no era una lletra de l'alfabet.[2]

Bibliografia

editar

Enllaços externs

editar

Commons