Lemuria

Lemuria[1] és un continent hipotètic propost en 1864 pel zoòlec Philip Sclater, que s'hauria afonat en l'oceà Índic. De la seua proposta es varen apropiar més tart els ocultistes en els seus relats ficticis i, posteriorment, teories conspirativas sobre l'orige de l'humanitat, a pesar d'haver segut totalment desacreditada durant el XX en el descobriment de la tectònica de plaques i la deriva continental.
L'hipòtesis original buscava explicar la presència de fòssils de lémurs en Madagascar i l'Índia, pero no en Àfrica o en Orient Mig. En 1870, Ernst Haeckel va sugerir que Lemuria podria ademés haver segut el breçol ancestral de l'humanitat, postulat que va dur l'hipòtesis més allà del seu marc d'estudi inicial en la geologia i la zoogeografia, assegurant-li la seua popularitat fòra de la comunitat científica.
A fins del XIX, Helena Blavatsky, ocultista i fundadora de la teosofia, va otorgar a Lemuria un important lloc en el sistema de la seua doctrina mític-religiosa, afirmant que el continent era la terra natal dels primers humans, a els qui va cridar "lemurianos". Blavatsky va tindre un important impacte en l'esoterisme occidental, popularisant el mit de Lemuria i dels seus habitants mítics.
Totes les teories sobre Lemuria es varen tornar definitivament insostenibles quan, en la década de 1960, la comunitat científica va acceptar la teoria de la deriva continental d'Alfred Wegener, presentada en 1912. A pesar d'això, Lemuria persistix en certs àmbits de l'imaginació popular, especialment en relació en la tradició teosófica i en el nacionalisme tamil.[2]
Evolució de l'idea
Lemuria era hipotèticament un pont continental, hui desaparegut o afonat, que donaria conte o explicaria certes discontinuïtats biogeográficas. Esta idea ha quedat totalment obsoleta a la llum de les teories modernes sobre la tectònica de plaques, el fenomen natural en el moviment de les masses continentals que faria impossible la desaparició de territoris tan extensos. Atres masses continentals afonades existixen (per eixemple, Zelandia), pero no hi ha formacions sumergides baix l'oceà Índic que puga conectar o haver conectat l'Índia en Madagascar com es va propondre originalment.
L'idea de Lemuria va ser incorporada poc despuix del seu plantejament original a la filosofia de la Teosofia, i despuix, a través d'ella, a atres corrents de pensament marginals, pseudocientíficas i pròpies de les teories conspirativas. Totes les propostes d'esta naturalea diferixen entre sí, pero compartixen la creència comuna de que en l'Antiguetat va existir un continent i que este es va afonar baix l'oceà com a resultat d'un canvi geològic cataclísmico.
Orige científic

Postulació
En 1864 va aparéixer en The Quarterly Journal of Science l'artícul "The Mammals of Madagascar" ("Els mamífers de Madagascar") del zoòlec i biogeógraf Philip Sclater. Usant una nomenclatura que va cridar "lémurs" (pero que incloïa més grups de primats dels que contempla el tàxon Lemuroidea en l'actualitat), Sclater va notar la desconcertante presència dels seus fòssils en Madagascar i en l'Índia, pero no en Àfrica o en Orient Mig. Sclater va propondre com a explicació un continent major del que Madagascar i l'Índia haurien segut part originalment, abans de separar-se en subcontinent i unir-se respectivament a Àfrica i a Àsia. Va cridar "Lemuria" a este continent desconegut.[3]
Paralels
La teoria de Scatler no era inusual per a la seua época; els "ponts de terra", tant reals com a hipotètics, fascinaven als científics del XIX. Étienne Geoffroy Saint-Hilaire, contemplant el mateix problema fòssil entre Madagascar i l'Índia, hi havia ya sugerit un continent similar dos décades abans que Sclater, pero no li havia assignat un nom.[3] L'acceptació del Darwinisme va dur als científics a intentar traçar el camí de les espècies des del seu orige evolutiu fins al dia de hui, pero encara no comprenien la deriva continental. Els biòlecs freqüentment postulaven l'existència de masses de terra sumergides per a comprendre l'existència de poblacions d'espècies terrestres separades per grans cossos d'aigua; a la seua volta, els geòlecs tractaven, en teories similars, d'explicar les sorprenents semblances trobades en continents distints.
Divulgació
Despuix de guanyar alguna acceptació en la comunitat científica, Lemuria va començar a aparéixer en el treball d'atres acadèmics. Ernst Haeckel, taxónomo darwinista alemà, va propondre Lemuria com a breçol de les primeres espècies humanes, per a explicar l'absència d'un "esclavó perdut" en el registre fòssil.[4]
William Thomas Blanford, un geòlec i zoòlec britànic, va usar l'hipòtesis de masses continentals sumergides per a explicar afinitats faunísticas entre Índia i Àfrica, mentres que Frederick P. Möbius i atres naturalistes alemans del canvi de sigle varen reprendre ocasionalment el concepte en discussions zoogeográficas.
Superació
En ple XIX, Alfred Russel Wallace, encara que escèptic respecte a Lemuria, va discutir l'hipòtesis en el context de biogeografia, per a terminar per contradir-la des de la perspectiva de la teoria de l'evolució i la deriva d'espècies. Per la seua banda, un atre autor de l'época, Thomas Henry Huxley, va mencionar de passada l'idea de terres desaparegudes en alguns escrits, encara que sense recolzar la noció específica de Lemuria.
En el temps, el concepte de Lemuria en seguida va deixar de ser vist com a hipòtesis científica i va derivar cap a l'esoterisme, passant de l'àmbit científic als ambients teosóficos: Helena P. Blavatsky i més tart W. Scott-Elliot o Annie Besant varen reinterpretar Lemuria com a continent mític i breçol d'una “raça raïl”.
La teoria de Lemuria va desaparéixer completament del pensament científic convencional despuix de l'acceptació de la tectònica de plaques i la deriva continental en la comunitat científica; d'acort en la tectònica de plaques, Madagascar i l'Índia certament varen ser part de la mateixa massa continental, Gondwana (la qual cosa dona conte de les seues semblances geològiques), pero el moviment tectònic va causar la seua separació fa millons d'anys; en atres paraules, Gondwana es va desintegrar en lloc d'afonar-se baix el mar.
Referències
- ↑ Andrews, Shirley (2005). Lemuria i Atlántida: llegat per a la humanitat (en es), Llewellyn Worldwide. ISBN 978-0-7387-0656-6. Consultat el 2021-09-01.
- ↑ Rammohan, S. (2021-03-25). «Tamil Civilisation and the Lost Land of Lemuria/Kumari Kandam» (en en-gb). The Peninsula Foundation. Consultat el 2024-10-10.
- ↑ 3,0 3,1 Neild, Ted (2007). Supercontinent: Tingues Billion Years in the Life of Our Planet, Harvard University Press, pp. 38-39. ISBN 978-0-674-02659-9.
- ↑ Sprague de Camp, L (1954). Lost Continents, p. 52.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lemuria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.