Lemuroidea
Els lémurs, o també lemures,[1] són uns primats estrepsirrinos endèmics de l'illa de Madagascar. Reben el seu nom pels lemures, fantasmes o esperits de la mitologia romana, per les estrepitoses vocalisacions que emeten, les seues ulls lluents i els hàbits nocturns d'algunes de les seues espècies.
Encara que a sovint li'ls confonga en primats ancestrals, els primats antropoides (monas, hominoides i sers humans) no varen evolucionar dels lémurs, sino dels omomíidos, encara que sí compartixen algunes traces morfològics i de comportament en primats basals.
El seu classificació taxonómica és controvertida i depén de que concepte d'espècie s'utilise. Inclús es discutix la taxonomia de nivell més alt, i alguns experts ubiquen a la major part dels lémurs en el infraorden Lemuriformes, mentres que uns atres preferixen que Lemuriformes continga a tots els estrepsirrinos existents, colocant a tots els lémurs en la superfamilia Lemuroidea i als lorísidos i galágidos en la superfamilia Lorisoidea.
L'hipòtesis més estesa és que els lémurs varen aplegar a Madagascar fa aproximadament entre 62 i 65 Ma per rafting (dispersió biològica per basses de vegetació) en algun moment en que les corrents oceàniques varen favorir la dispersió cap a l'illa. Des de llavors els lémurs han evolucionat per a enfrontar-se a un ambient sumament estacional i els seus adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivaliza en els demés grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2000 anys, existien lémurs tan grans com un gorila macho. En l'actualitat perviuen unes cent espècies de lémurs, la major part d'elles descobertes o promogudes a l'estatus d'espècie a partir dels anys 1990.
En un pes que va des dels trenta grams fins als nou quilograms en les espècies actuals, els lémurs compartixen molts de les traces bàsiques dels primats, com a mans i peus en cinc dits i polze oponible, i unglas en lloc de garras (en la majoria de les espècies). No obstant, el seu proporció cervell-massa corporal és menor que en els primats antropoides, i, de la mateixa manera que els demés primats estrepsirrinos, tenen el «nas humit» (rinario). Els lémurs són generalment els estrepsirrinos més socials i es comuniquen més en olors i vocalisacions que en senyals visuals. Tenen un metabolisme basal relativament baix, molts es reproduïxen estacionalmente, tenen periodos de dormancia (com hibernación o letàrgia), i alguns mostren un domini social de les femelles. La majoria s'alimenta en una àmplia varietat de frutes i fulls, mentres que uns atres són especialistes. Encara que moltes compartixen dietes similars, espècies distintes compartixen els mateixos boscs a través d'un procés de diferenciació de caseta.
L'investigació sobre estos primats es va centrar en la seua taxonomia i en la recollida de #espècimen durant els sigles XVIII i XIX. Encara que les observacions aportades pels primers investigadors de camp varen ser abundants, els estudis moderns sobre l'ecologia i comportament d'estos animals no es varen desenrollar fins als anys 1950 i 1960. Davant les dificultats sorgides per l'inestabilitat política i la confusió reinante en Madagascar a mitan dels anys 1970, els treballs de camp es varen detindre, pero es varen recomençar en els anys 1980 i varen supondre un gran alvanç en el coneiximent d'estos primats. Instalacions d'investigació com el Duke Lemur Center de la Universitat Duke han proporcionat l'oportunitat d'alvançar en el seu estudi en un ambient controlat. Els lémurs són importants per a l'investigació perque la seua mescla de característiques primitives i traces compartides en els primats antropoides pot tirar un major coneiximent sobre l'evolució dels primats i dels humans. No obstant, moltes espècies de lémur estan en perill d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat i a la caça. Encara que per lo general les tradicions locals ajuden a protegir als lémurs i els seus boscs, la tala forestal illegal, la generalisació de la pobrea i l'inestabilitat política dificulten i menyscaben els esforços per la conservació d'estos primats. Per estes amenaces i a la disminució constant de les seues poblacions, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) considera que els lémurs són els mamífers en major perill d'extinció, considerant que —fins a 2013— més del 90 % de les espècies de lémurs estan amenaçades.