SPQR
SPQR (acrònim de la frase llatina: Senātvs PopvlvsQveu Rōmānvs, «el Senat i el Poble Romà») és tant una sigla com una expressió constitucional de la República romana.[1][2][3]Condensa els dos elements institucionals que representaven el poder de l'estat romà; el Senat o concejo dels aristócrates i el poble, format pels ciutadans romans, patricios i plebeus, els quals s'expressaven per mig dels comicis i les assamblees.[4][5]
Una interpretació alternativa, hui abandonada, interpretava l'acrònim com Senatus Populusque Quiritium Romanus, és dir «el Senat i el Poble romà dels ___protected_title_11___».[6]
La fòrmula està atestada en inscripcions i monedes des d'Augusto, pero el seu us pot rastrejar-se en forma lliterària des del final del periodo republicà (80 a. C.). Encara que rares, es troben atres formes com populus et senatus Romanus,[7]populus Romanus et senatus,[8] populus Romanus senatusque,[9] populus et senatus,[10] o com populus senatusque Romanus en l'inscripció llatina més antiga fora d'Itàlia.[11]
Etimologia i gramàtica
[editar | editar còdic]L'expressió llatina Senāles teues Populusque Rōmānus significa, en castellà, «El Senat i el Poble romà». La primera paraula, Senāels teus, prové de senex, açò és vell, i el sufix colectiu: -atus, i indica el concejo de vells de la ciutat de Roma, després devingut en un dels seus principals òrguens de govern: el Senat; gramaticalment és un sustantiu singular masculí de la quarta declinació. Populusque és el sustantiu masculí singular de la segona declinació en nominatiu: Populus (el Poble), acompanyat de -que, una partícula enclítica que significa «i», la qual conecta els dos sustantius en nominatiu.[12] Rōmānus (Romà) és un adjectiu que acompanya a abdós substantius i deu coincidir en gènero, número i cas en estos per norma gramatical, sent llavors un adjectiu en tres terminacions, en este aspecte en masculí singular en nominatiu i de la segona declinació.[3]
Context històric
[editar | editar còdic]- ↑ Gaffiot, Félix (2000 [1934]). «Senatus». En: Dictionnaire illustré latin-français, p. 1441, París, Hachette (en francés).
- ↑ Pol, Francisco Pina (2016) "SPQR: Institutions and Popular Participation in the Roman Republic". En: Paul J. du Plessis, Clifford Vaig, yKaius Tuori (eds), The Oxford Handbook of Roman Law and Society, Oxford Handbooks, pp. 85–97
- ↑ 3,0 3,1 Gil, Rubén Antonio Sánchez, et al. (2018). SPQR: el senat i el poble romà.
- ↑ Clío: Revista de història.(71)
- 106.ISSN 1579-3532.Consultat el 2024-12-30.
- ↑ Everitt, Anthony(2014). SPQR: A Roman Miscellany, Bloomsbury Publishing, p.26.
- ↑ Myrtia.10
- 7–16.ISSN 1989-4619.Consultat el 2024-12-30.
- ↑ Salustio, De bell Iugurthino 41.2.
- ↑ Vitruvio, De Architectura 1, Praefatio.
- ↑ Tito Livio, Ab urbs condita VII,31,10; XXIV,37,7; XXIX,21,7.
- ↑ Arnobio, Disputationes adversus gents 4.35.
- ↑ «Epigraphik Datenbank». db.edcs.eu. Consultat el 2024-12-30.
- ↑ Pimentel Álvarez, Juliol (1996). Diccionari llatí-espanyol / espanyol-llatí, Mèxic, Porrúa, s. v. “que”.
El lema SPQR expressa el fonament de la constitució mixta de la República romana, en el qual el poder es repartix entre el Senat, que representa a l'aristocràcia, i el poble, és dir els ciutadans romans de ple dret (cives optimo iure) representats per les assamblees. La sobirania residix, puix, en abdós.
Des de l'abolició de la monarquia en Roma, varen anar els magistrats i el Senat els qui varen assumir el poder estatal. Aixina, al principi de la República la sobirania residia en el Senat aristocràtic i els seus designis eren eixecutats pel cònsul i el pretor, junt als comitia centuriāta (assamblees romanes organisades en funció de les diferents tribus de la Roma primigènia) per a representació del poble (la plebe en realitat) per a l'elecció de les magistratura menors, com el tribunado. Açò va ser lo que va motivar que s'iniciara el conflicte patricio-plebeu, que tenia per objectiu el conseguir per part del poble una série de drets dels que eren detentores els patricios, entre els que estaven alguns com el de participar en les magistratura més importants romanes.
El "poble romà" o "el poble de Roma" és una frase que fa referència al govern del poble. En "romans", es fa referència els ciutadans romans, és dir, els que són d'estirp romana o "vells llatins", aquells les famílies dels quals s'havien assentat en Roma des dels seus inicis. Els romans apareixen referits a sovint en les lleis lligats a conceptes com dignitās, maiestās, auctoritās i lībertās populī Rōmānī, és dir, "dignitat", "majestad" (sobirans), "autoritat" i "la llibertat del poble romà". Estaven implicats en el exercitus, imperium, iudicia, honorēs, consulēs, voluntās, és dir, "l'eixèrcit, el govern, la judicatura, la burocràcia, els consulats i en el devindre del poble romà". Apareixen en llatí com popolus o poplus". L'idea d'un poble lliure i sobirà estava molt arraïlada, pero atenent solament a no estar supeditats a un monarca.
Vore també
[editar | editar còdic]- Senatus
- Monarquia romana
- Escude actual de la ciutat de Roma
- Llista d'abreviatures llatines
- Locucions llatines
- Llatí
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SPQR» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.