Àguila romana

Àguila romana

Una moderna reconstrucció d'un aquila.

Relleu funerari d'un Aquilifer procedent de Brescia (Itàlia) decorat en un Aquila legionari, l'asta de la qual està condecorada en dos phalerae o pateres, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en época de Juliol César durant la guerra de les Galias.

Denario falcat per Marco Antonio per a pagar a les seues legions. En el revers, el aquila del seu III Legió.

Escultura d'un àguila romana i armes, provablement del mausoleu del general Mesala (Prat, Madrit).

A. Racinet

Archiu:Eagle of the Roman Legions MKL Bd. 1 1890 (133265385).jpg

Reconstrucció de Aquilae de el XIX.

El àguila romana (en llatí: aquila) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnias i vexilla (banderes) romanes. Representa l'Àguila de Jove (Aetos), en ser Jove el 'Pare de l'Estat Romà'.

Orígens

L'estandart més antic empleat pels romans es diu haver segut un grapat (maniple) de palla fixat en la part alta d'una llança o poste. D'ahí que la companyia de soldats que pertanyien a ella es cridara simplement manípulo. El ram de palla o falaguera pronte va ser substituït per figures d'animals, dels que Plinio el Vell enumera cinc: l'àguila, el llop, el minotaure, el cavall i el javalí.

En el segon consulat de Cayo Mario (104 a. C.) els quatre cuadrúpedos es varen deixar de costat com a estandarts, conservant-se solament l'àguila (Aquila). Estava feta d'argent o bronze, en ales esteses, pero provablement era de tamany menut, ya que baix Juliol César en circumstàncies de perill el portador de l'estandart (signifer) arrancava l'àguila del seu poste i l'ocultava entre els plecs de la seua faixa.

Les aquilae imperials

En els emperadors posteriors l'àguila es duya, com ha ocorregut durant molts sigles, en la legió, cridant-se per això a voltes la legió simplement aquila. Cada cohorte tenia com a insígnia pròpia la serp o el dragó, que estava teixit sobre una peça quadrada de tela textilis anguis, elevat sobre un poste dorat, a la que es va adaptar una barra travessera en tal propòsit, i li la duya pel draconarius.

Una atra figura usada en els estandarts era una bola (orbe), que se suponia emblema del domini de Roma sobre el món; i per la mateixa raó una figura de bronze de la Victoria es fixava a voltes en la part alta del poste, tal com es veu esculpido, junt en estatuillas de Mart, en la columna trajana i l'arc de Constantino. Baixe l'àguila o un atre emblema a sovint es colocava el cap de l'emperador reinante, que era objecte d'adoració per l'eixèrcit. El nom de l'emperador, o d'aquell a qui reconeixien com a tal, a voltes s'inscrivia de la mateixa manera. El màstil usat per a dur l'àguila tenia en el seu extrem inferior una punta de ferro (cuspis) per a fixar-ho al sol, i permetre al aquilifer en cas de necessitat repelir un atac.

Cada divisió menor d'una cohorte, cridada centuria, tenia una insígnia, inscrita en el número de la cohorte i de la centuria, coneguda en el nom de signum perque la seua part superior culminava en una mà. Açò, junt en les diverses crestes que lluïen els centuriones, permetien a cada soldat ubicar-se fàcilment.

En l'arc de Constantino en Roma hi ha quatre panels esculpidos prop de l'arremate que mostren un gran número d'estandarts i ilustren algunes de les formes descrites. El primer panel representa a Trajano donant-li un rei als parts: els soldats sostenen sèt estandarts. El segon, contenint cinc estandarts, representa la celebració d'un sacrifici cridat suovetaurilia.

Bibliografia

• Adaptat de l'artícul «Signa Militaria», de James Yates, en A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (pp. 1044-1046), de domini públic.
• Von Domaszewski, Aquila, RE, Stuttgart 1895, III, cols. 313-318.