Anàlisis de cost-efectivitat
El anàlisis de cost-efectivitat (ACE) o cost-effectiveness analysis (CEA) és una forma d'anàlisis econòmic que compara els costs relatius en els resultats (efectes) de dos o més cursos d'acció. L'anàlisis de cost-efectivitat és distint del anàlisis de cost-beneficie, que assigna un valor monetari a la mida de l'efecte.[1] L'anàlisis cost-efectivitat és d'us freqüent en l'àmbit dels servicis de salut, a on pot ser inapropiat monetizar l'efecte sobre la salut. Normalment, el ACE s'expressa en térmens d'una relació a on el denominador és un guany en la salut en certa mida (anys de vida, naiximent prematurs evitats, vista-anys guanyats) i el numerador és el cost associat en l'aument de la salut.[2] La mida de resultat més utilisada són els anys de vida ajustats per calitat (AVAC).[1] L'anàlisis de cost-utilitat és similar a l'anàlisis de cost-efectivitat. L'anàlisis de cost-efectivitat a sovint es visualisa com el pla de cost-efectivitat que consistix en quatre quadrants. Els resultats representats en el Quadrant I són més efectius i més costosos, els que estan en el quadrant II són més efectius i menys costosos, els que estan en el quadrant III són menys efectius i menys costosos, i els que estan en el quadrant IV són menys efectius i més costosos.[3]
Aplicació general
[editar | editar còdic]El concepte de cost-efectivitat s'aplica a la planificació i gestió de molts tipos d'activitats organisades. És àmpliament utilisat en molts aspectes de la vida. En l'adquisició de tancs militars, per eixemple, els dissenys de la competència es comparen no solament pel preu de compra, sino també per factors tals com la seua ràdio d'acció, velocitat, cadència de tir, protecció de l'armadura, el calibre i la penetració d'armadura de les seues armes. Si l'eixercite d'un tanc en estes àrees és igual o inclús llaugerament inferior al seu competidor, pero substancialment menys costós i més fàcil de produir, els planificadores militars poden seleccionar-ho com més rendable que el competidor. En canvi, si la diferència en preu és propenca a zero, pero el competidor més costós transmetria una ventaja enorme en el camp de batalla a través de munició especial, control del radar de fòc i el ranc del làser, lo que li permet destruir tancs enemics en precisió a distàncies extremes, els planificadores militars poden elegixen en lloc-basat en el mateix principi rendabilitat.
L'anàlisis de cost-efectivitat s'aplica també a moltes atres àrees de l'activitat humana, incloent l'economia de l'us de l'automòvil.
Anàlisis de cost-efectivitat en la farmacoeconomía
[editar | editar còdic]En el context de la farmacoeconomía, la relació cost-efectivitat d'una intervenció terapèutica o preventiva és la relació que hi ha entre el cost de l'intervenció i una mida rellevant del seu efecte. El cost es referix al recurs gastat en l'intervenció, per lo general es medix en térmens monetaris com dólars o lliures. La mida dels efectes depén de l'intervenció que es considere. Els eixemples inclouen el número de persones curades d'una malaltia, la reducció de mm Hg en la pressió arterial i el número de dies lliures de síntomes experimentats per un pacient. La selecció de la mida de l'efecte apropiada deu basar-se en un juí clínic en el context de l'intervenció que s'està considerant.
Un cas especial de ACE és l'anàlisis cost-utilitat, a on els efectes es medixen en térmens d'anys vixcuts en plena salut, usant una mida com a anys de vida ajustats per calitat o anys de vida potencialment perduts. El cost-efectivitat s'expressa normalment com una relació de cost-efectivitat incremental (RCE),és dir, la relació entre el canvi en els costs i el canvi en els efectes.Una recopilació completa dels anàlisis de cost-utilitat en la lliteratura mèdica revisada per parells està disponible en el lloc web del Registre d'anàlisis de cost-efectivitat.
Un estudi de cost-efectivitat realisat en 1995 de més de 500 intervencions mèdiques que salven vides va trobar que el cost promig per intervenció era $ 42.000 dólars per any de vida salvat.[4] En una revisió sistemàtica feta en el 2006 es va trobar que els estudis finançats per l'indústria a sovint varen concloure en relacions rendables per baix de $ 20.000 dólars per AVAC i els estudis de baixa calitat i els realisats fòra dels EE. UU. i la UE varen ser menys propensos a estar per baix d'este llindar. Mentres que les dos conclusions d'este artícul poden indicar que les mides de RCE finançades per l'indústria són de menor calitat metodològica que les publicats per fonts alienes a l'indústria, també existix la possibilitat de que, per la naturalea de la retrospectiva o un atre treball que no siga públic, el biaix de publicació poden existir en lloc de biaix metodològics. És possible que hi haja incentius per a una organisació per no desenrollar o publicar un anàlisis que no demostra el valor del seu producte. Ademés, els artículs revisats per parells en revistes deuen tindre una metodologia sòlida i defendible, ya que és l'expectativa del procés de revisió per parells.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anàlisis de cost-beneficie
- Evaluació d'opcions reals
- Sobrecosto
- Anàlisis cost-efectivitat distributivo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bleichrodt H, Quiggin JJ Health Econ.18(6)
- 681–708.doi:10.1016/S0167-6296(99)00014-4.
- ↑ Gold MR. Cost-effectiveness in health and medicine, p. xviii.
- ↑ (1990).Med Decis Making.10(3)
- 212–214.doi:10.1177/0272989x9001000308.
- ↑ Tengs TO, Adams ME, Pliskin JSRisk Anal..15(3)
- 369–90.doi:10.1111/j.1539-6924.1995.tb00330.x.
- ↑ Bell CM, Urbach DR, Ray JGBMJ.332(7543)
- 699–703.doi:10.1136/bmj.38737.607558.80.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis de costo-efectividad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.