Anar al contingut

Sobrecosto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sobrecosto, sobrecoste o extracoste[1] es referix a una despesa adicional que no està previst o establit inicialment en el presupost d'un proyecte o obra. Este cost inesperat incorre sobre una cantitat presupostada per una subestimación del cost real durant el procés de càlcul del presupost. El sobrecosto deuria ser distinguit de l'escalación del cost, que és usat per a expressar un creiximent «anticipat» en el cost presupostat per factors tals com l'inflació.

El sobrecoste és alguna cosa comú en els proyectes d'infraestructura, construcció d'edificis i tecnologia. Un estudi sobre este tema publicat en el Journal of the American Planning Association (en castellà: Jornal de l'Associació de Planificació Americana) en l'any 2002 va trobar que 9 de 10 proyectes de construcció havien subestimados el cost. Sobrecostos del 50 al 100 % del presupost inicial varen ser molt comuns. La subestimación de costs va ser trobada en cada una de les 20 nacions i 5 continents coberts per l'estudi, i la subestimación dels costs no ha disminuït en els 70 anys per als quals hi havia disponible senyes. Per als proyectes d'informàtica, el sobrecoste es quantifica ordinàriament en al voltant del 30 %, i el passar-se dels determinis al voltant del 60.,[2] i un estudi de l'indústria realisat pel Standish Group va trobar que el sobrecosto promig era d'un 43 %; el 71 % dels proyectes varen excedir el seu presupost, la seua estimacions de determini o varen estimar un alcanç massa estret, es va calcular un desperdici estimat de 55 mil millons de dólars a l'any només en Estats Units. No obstant els valors esperats acceptables amaguen grans sobrecostos incorreguts per proyectes fòra de control en les coes de la distribució del risc, a on són típics els proyectes en 200 % de sobrecoste.[3]

Molts grans proyectes de construcció han incorregut en extracostes. El canal de Suez va costar 20 voltes més de les primeres estimacions; inclús l'estimació de costs calculada l'any ans que la construcció començara subestimó el monte final del proyecte per un factor de tres. L'edifici de l'òpera de Sídney va costar 15 voltes més de lo originalment proyectat, i l'aeroplano supersònic Concort va costar 15 voltes més de lo que originalment s'hi havia previst. Quan el proyecte de construcció del túnel Big Dig de Boston va ser completat, el proyecte estava 275 % per sobre el presupost (11 mil millons de dólars). l'Eurotúnel entre el Regne Unit i França va tindre sobrecosto de construcció de 80 %, i va sobrepassar el cost del financiamiento en un 140 %.

Existixen tres tipos d'explicacions que s'apliquen al sobrecoste: tècniques, sicològiques i Políticas-econòmiques. Les explicacions tècniques donen conte del sobrecosto en térmens de tècniques de pronòstic imperfectes, senyes inadequades, etc. Les explicacions sicològiques donen conte de l'excés de cost en térmens de biaix optimiste i de ceguera del cisne negre dels pronosticadores. La deriva de l'alcanç, quan els requeriments o objectius creixen durant el proyecte, també és alguna cosa comú. Finalment, les explicacions polític-econòmiques tenen que vore en el sobrecoste com el resultat de males evaluacions estratègiques de l'alcanç o els presuposts.

Estes tres formes d'explicació poden ser considerades formes del risc. La cantitat presupostada d'un proyecte sempre deuria incloure fondos per a les contingències dels costs per a cobrir els riscs, diferents d'aquells imposts pels canvis de l'alcanç del proyecte. Com ha segut demostrat en l'investigació de l'ingenieria de costs, pobres anàlisis de risc i pràctiques per a estimar contingències expliquen molts dels extracostes dels proyectes. Numerosos estudis han trobat que la major causa del creiximent del cost va ser un alcanç pobremente definit en el moment en que es va fer el presupost. El creiximent del cost o l'excedir el presupost abans d'agregar les contingències del cost, pot ser pronosticat evaluant l'extensió de la definició de l'alcanç, inclús en proyectes complexos en nova tecnologia.

El professor Bent Flyvbjerg de l'Universitat d'Oxford i Martin Wachs de l'Universitat de Califòrnia, Los Àngeles han demostrat que els grans proyectes de treballs públics tenen a sovint extracoste per falsetats estratègiques —"açò és, mentint", tal com Flyvbjerg definix el térmens.

Normalment el sobrecosto és calculat en una de dos formes: o com un percentage, açò és el cost real menys el presupostat, en percentage respecte al cost presupostat; o com una proporció del cost real dividit pel cost presupostat. Per eixemple, si el presupost per a construir un pont era de 100 millons de dólars, i el cost real va ser de 150 millons, llavors el cost extra pot ser expressat per la proporció d'1,5, o com 50 per cent.

El pronòstic per classe de referència va ser desenrollat per a eliminar o reduir els sobrecostos.

Llista de proyectes en grans sobrecostos

[editar | editar còdic]

Austràlia

[editar | editar còdic]

Dinamarca

[editar | editar còdic]

Malàsia

[editar | editar còdic]

Corea del Nort

[editar | editar còdic]

Regne Unit

[editar | editar còdic]

Estats Units

[editar | editar còdic]

Multinacional

[editar | editar còdic]

|border|20px|Espanya]] Airbus A380

|border|20px|Espanya]] Eurofighter Typhoon

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «sobrecoste o sobrecosto, en una sola paraula» (en castellà). Fundéu.
  2. (2011).Harvard Business Review.89(9)
    23-25.
  3. Budzier, Alexander & Flyvbjerg, Bent. Double Whammy - How IT Projects llaure Fooled by Randomness and Screwed by Political Intent. [1] archivat en Wayback Machine. Saïd Business School working paper, August 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]