Anar al contingut

Cos astral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cos astral
El somi astral - per Jeroen van Valkenburg

El cos astral és un cos sotil propost per molts filòsofs, intermig entre l'ànima inteligent i el cos mental, compost d'un material sotil.[1] En moltes recensió, el concepte deriva en última instància de la filosofia de Platón, encara que les mateixes idees o idees similars han existit en tot lo món molt abans de l'época de Platón: està relacionat en un pla astral, que consistix en els cels planetaris de l'astrologia. El terme va ser adoptat pels teósofos i neo-rosacruces del XIX.

L'idea té les seues raïls en relats religiosos comuns en tot lo món de la vida despuix de la mort,[2] en els que el viage o "ascens" del ànima es descriu en térmens com "una experiència extática..., mística o extracorporal, en la que el viager espiritual deixa el cos físic i viaja en el seu cos sotil (o cos d'ensomi o cos astral) a regnes 'superiors'".[3] D'ahí que "els numerosos tipos de 'cels', 'inferns' i existències purgatoriales en els que creuen els seguidors d'innumerables religions" puguen entendre's també com a fenomens astrales, de la mateixa manera que els diversos "fenomens de la sala d'espiritisme".[4] Per lo tant, el fenomen de l'experiència aparicional està relacionat, com es fa explícit en el Somnium Scipionis de Cicerón.

A voltes es diu que el cos astral és visible en el cos físic manifestat com un oreig de colors arremolinar; i que abdós estarien units a través d'una cordonera o fil de llum i/o energia denominat com cordonera d'argent.[5] Hui en dia està àmpliament vinculat en les experiències extracorporales o la proyecció astral. Quan açò es referix a un supost moviment al voltant del món real, com en el llibre de Muldoon i Carrington La proyecció del cos astral, s'ajusta a l'us del terme per Madame Blavatsky. En atres llocs, este últim es denomina "etérico", mentres que "astral" denota una experiència de símbols onírics, arquetips, recorts, sers espirituals i paisages visionaris.

La proyecció del cos astral se sol relacionar igualment en el fenomen de bilocaació, o en creències tals com els ikiryō, etiäinen, fetch, doppelgänger o vardøger, o en el transitar en el bart estant en vida.

La proyecció del cos astral, de la mateixa manera que en el cas de l'experiència propenca a la mort o els somis lúcits poden presentar-se o ser una vivència agradable o desagradable depenent del desenroll de la consciència de l'individu, i les tendències mentals (negatives i/o positives) que posseïxca.


En les tradicions hinduistes i en algunes corrents posteriors de l'esoterisme, tals com la Teosofia, el cos astral correspondria solament a una de les cobertura (capes) inferiors (Koshes) que "recobrixen" l'atman (el "ànima"); sent en el hinduisme el concepte de cos sotil (conegut com sukshma sharira), un concepte més ampli de les capes que "envol" el atman i produïxen la reencarnació. Aixina, en el hinduisme es considera que l'us del cos astral en els viages astrales, solament és una falsa o parcial lliberació inferior de l'ànima i no la verdadera lliberació espiritual que comporta l'allumenament, coneguda com moksha o nirvana.

Història

El món clàssic

El neoplatonisme és una branca de la filosofia clàssica que utilisa les obres de Platón com a guia per a comprendre la religió i el món. En el Mit de Er, en particular, Platón va fer un relat de la vida despuix de la mort que va implicar un viage per mig de sèt esferes planetàries i despuix, finalment, la reencarnació. Va ensenyar que el home estava compost de cos mortal, raó immortal i un "esperit" intermig.[6]

Els neoplatónicos varen estar d'acort sobre l'immortalitat del ànima racional, pero varen discrepar sobre si el "ànima irracional" del home era immortal i celestial ("estrelada", per lo tant astral) o si permaneixia en la terra i es dissolia despuix de la mort. El difunt neoplatónico Proclo, a qui se li atribuïx el primer en parlar de "plans" sotils, va postular dos cossos sotils o "portadors" (okhema) intermijos entre l'ànima racional i el cos físic. Estes eren; 1) el vehícul astral que era el vehícul immortal de l'ànima i 2) el vehícul espiritual (pneuma), alineat en l'alé vital, que ell considerava mortal.[7]

La paraula "astral" significa "de les estreles", per lo que el pla astral, que consistix en les esferes celests, es considera un fenomen astrológico: "La totalitat de la porció astral de la nostra terra i dels planetes físics, junt en l'Els planetes purament astrales del nostre Sistema, constituïxen colectivament el cos astral del Logos Solar”. Hi ha "sèt tipos de matèria astral" per mig dels quals "periòdicament ocorren canvis psíquics".[8]

L'era moderna

Tals idees varen influir molt en el pensament religiós migeval i són visibles en la medicina renaixentista de Paracelso i Servet. En l'era romàntica, junt en el descobriment de l'electromagnetisme i el sistema nerviós, va sorgir un nou interés pel món espiritual. Franz Anton Mesmer va parlar de les estreles, el magnetisme animal i els decorreguts magnètics. En 1801, l'ocultiste anglés Francis Barrett va escriure sobre els "excelents poders astrales i magnètics" d'una herba, puix els herbolaris havien categorizado les herbes d'acort en la seua suposta correspondència en les sèt influències planetàries.

A mitan del XIX, l'ocultiste francés Eliphas Levi va escriure molt sobre "la llum astral", un factor que considerava d'importància clau per a la màgia, junt en el poder de la voluntat i la doctrina de les correspondències. Va considerar la llum astral com el mig de tota llum, energia i moviment, i la va descriure en térmens que recorden tant a Mesmer com al éter luminífero.[9]


L'idea de Levi de l'astral era tindre molta influència en el món de parla anglesa per mig de les ensenyances de The Golden Dawn, pero també va ser represa per Helena Blavatsky i discutida en l'obra clau de Teosofia, La Doctrina Secreta. Levi sembla haver segut considerat pels teósofos posteriors com la font immediata a partir de la qual es va adoptar el terme en el seu esquema séptuplo de plans i cossos, encara que va haver una llaugera confusió sobre l'us apropiat del terme.

Teosofia

Representació del cos astral d'un "salvage" en el tractat Home Visible i Invisible (Londres 1902) del teósofo Charles Webster Leadbeater

Blavatsky va utilisar en freqüència el terme "cos astral" en relació en el linga sharira indi, que és un dels sèt principis de la vida humana.[10] No obstant, va dir que "hi ha varis cossos astrales".[11] Per eixemple, va parlar d'un com constituït per "el manes inferior i la volició, kama".[12] Segons el fundador teosófico William Q. Judge "Hi ha molts noms per al cos astral. Ací hi ha alguns: Linga Sarira, sánscrito, que significa cos de disseny, i el millor de tots; doble etéreo; fantasma; espectre; aparició; doppelganger; home personal; periespíritu; ànima irracional; ànima animal; Bhuta; elemental; fantasma; diable; dimoni. estos s'apliquen només al cos astral quan està desprovisto del cos despuix de la mort".[13]

C.W. Leadbeater i Annie Besant (Societat Teosófica de Adyar) ho varen equiparar en el principi Kama (desig) de Blavatsky i ho varen cridar el cos emocional. Cos astral, cos de desijos i cos emocional es varen convertir en sinònims, i esta identificació es troba en el pensament posterior inspirat en la Teosófica. El cos astral en la Teosofia posterior és "el vehícul de sentiments i emocions" a través del com "és possible... experimentar totes les varietats de desig". Tenim una "vida en el cos astral, mentres el cos físic està envolt en el somi". Aixina, el cos astral "proporciona una explicació senzilla del mecanisme de molts fenomens revelats pel psicoanálisis modern". En esta mida, puix, el "cos astral"[14] és una cosificació del yo del món dels somis.

Post-teósofos

Gravat Flammarion (1888).

Segons els escrits rosacruces de Max Heindel, el cos del desig està fet de matèria de desijos a partir de la qual els sers humans formen sentiments i emociones. Es diu que apareix a la vista espiritual com un núvol ovoide que s'estén de quaranta a cinquanta centímetros més allà del cos físic. Té una série de vórtices giratoris (chakras) i des del vórtice principal, en la regió del fege, hi ha un fluix constant que irradia i retorna.[15] El cos de desijos exhibix colors que varien en cada persona segons el seu temperament i estat d'ànim. No obstant, el cos astral (o "cos de l'ànima") deu evolucionar per mig del treball de transmutació i eventualment serà evolucionat per l'humanitat en el seu conjunt. Segons Heindel, el terme "cos astral" va ser amprat pels alquimistes migevals per la capacitat que conferia per a travessar les regions "estrelades". El "cos astral" és considerat com la "pedra filosofal" o "pedra viva" de l'alquimiste, el "vestit nupcial" del Evangeli de Mateo[16] i el "cos de l'ànima" que Pablo menciona en la primera epístola als Corintios.[17]

Molts atres relats populars d'idees posteosófiques varen aparéixer a finals del XX. Barbara Brennan en Les mans de la llum distinguix entre el cos emocional i el cos astral. Ella els veu com dos capes distintes en el "Camp d'Energia Humana" de sèt capes. El cos emocional pertany a l'univers físic, el cos astral al món astral. Mirra Alfassa a voltes es referix al cos astral i experimenta en el pla astral. El mestre indi Osho va utilisar ocasionalment una terminologia teosófica modificada.

Segons Samael Encara Weor, qui va popularisar el pensament teosófico en Amèrica Llatina, el cos astral és la part de l'ànima humana relacionada en les emocions, representada per la sephirah Hod en l'Arbre de la Vida kabbalístico. No obstant la persona comuna solament té un kamarupa, cos de desijos o "cos astral llunar", un cos relacionat en les emocions, passions i desijos animals, mentres que el verdader vehícul emocional humà és el cos astral solar, que pot cristalizarse a través del sexe tántrico. El cos astral solar és el primer mediador entre el Crist Còsmic, Chokmah i l'ànima humana individual.

George Ivánovich Gurdjieff

"Lo que es diu el 'cos-Kesdjan', o, com ells mateixos varen escomençar a nomenar més vesprada a este ser-part d'ells-que, per cert, els sers contemporàneus només coneixen de sentides-el 'cos astral'".[18] "Al principi, en el planeta mateix, el 'segon cos-ser', és dir, el cos-Kesdjan, junt en el 'tercer cos-ser' se separen del 'cos planetari fonamental' i, deixant este cos planetari en el planeta, s'eleven abdós junts a eixa esfera a on eixes substàncies còsmiques, de les localisacions de les quals sorgix el cos-Kesdjan d'un ser, tenen el seu lloc de concentració. “I només allí, al final d'un cert temps, El Rascooarno sagrat principal i final ocorre a este sorgiment de dos naturalea, despuix de lo que eixe 'ser-part superior' es convertix de fet en un individu independent en la seua pròpia Raó individual".[19] Segons Gurdjieff és un sorgiment independent intermig entre el cos físic i l'Ànima.

Gurdjieff es referix al cos astral com el "cos Kesdjan" o "recipient de l'ànima": és del sol i de tots els planetes, de la mateixa manera que el cos físic és de la terra. Si ben no està desenrollat, un és un "ser humà només entre comillas", a qui no se li pot considerar en cap sentit significatiu que tinga ànima i que "morirà com un gos".[20]

Recepció científica

No hi ha evidència científica de que existixca un cos astral. El sicòlec Donovan Rawcliffe, que assumix que l'existència del cos astral és un mit, ha escrit que "els deliris i alucinacions deguts a l'anestèsia o l'histerisme han contribuït sense dubte a perpetuar el mit del cos astral".[21] Igualment atres investigadors si ben no rebugen el fenomen, si ho associen com una forma de somi lúcit, en el qual el onironauta no obstant no reconeix el seu estat real com a somiador.

David Barreto va intentar teorizar en el seu llibre de 2019 El sueño astral - por Jeroen van Valkenburg una pseudoteoría de que el cos astral està format per partícules multidimensionales, que inclourien bariones, leptones i neutrins.[22] Segons Barreto "Si el cos astral es condensara com a molècules físiques, estaria associat a molècules que constituïxen el diòxit de silici, ya que els dos elements tenen amplitut de freqüència molt similars, encara que en diferents dimensions". No obstant, no es va desenrollar cap investigació científica real o aparent per a validar tal declaració.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The astral body and other astral phenomena by A.E.Powell». hpb.narod.ru. Consultat el 2021-02-23.
  2. ↑ Suki Miller, After Death: How People around the World Map the Journey after Death (1995).
  3. ↑ Dr. Roger J. Woolger, Beyond Death: Transition and the Afterlife, accessed online June 2008 at the website of the Royal College of Psychiatrists, http://www.rcpsych.ac.uk/PDF/rwoolgertransition.pdf [1] archivat en Wayback Machine..
  4. ↑ Powell, op.cit.
  5. ↑ C.W. Leadbeater, Man, Visible and Invisible; Barbara Brennan, Hands of Light; Dora Van Gelder Kunz, The Personal Oreig; Barbara Y. Martin, Change Your Aura, Change Your Life.
  6. ↑ Platón, La República, trad. Desmond Lee, Harmondsworth.
  7. ↑ Dodds, E.R. Proclus: The Elements of Theology. Text revisat en traducció, introducció i comentaris, 2a. edició, 1963, apèndix.
  8. ↑ Powell, op. cit. pág. 9.
  9. ↑ Chic Cicero, Chic C, Sandra Tabatha Cicero The Essential Golden Dawn, Llewellyn Worldwide, 2003.
  10. ↑ Jorge Ángel Livraga Rizzi: Introducció al saber d'Orient, tema 1: «Constitució septenaria del home», págs. 11-19. Madrit: Nova Acrópolis, 1998, D. L. M-13108-1998.
  11. ↑ «H.P. Blavatsky Collected Writings vol. 7 Online». www.katinkahesselink.net. Consultat el 2021-02-24.
  12. ↑ Collected Writings vol. V (Wheaton, IL: Theosophical Publishing House), fn. 81
  13. ↑ «The Ocean of Theosophy by William Q. Judge (TUP Edition)». www.theosociety.org. Consultat el 2021-02-24.
  14. ↑ Powell, op. cit. cap.1 passim.
  15. ↑ «Corrents del cos del desig». The Rosicrucian Fellowship.
  16. ↑ «Bible Gateway passage: Mateo 22:1-14 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2021-02-24.
  17. ↑ Cf. 1Cor 15:44 [2] archivat en Wayback Machine. (concordance Greek/Textus Receptus): "It is sown a soul body [Gr. "soma" – body and "psuchicon" – psu(i)che – soul; mistranslated "natural body"]; it is raised a spiritual body (...)"
  18. ↑ All and Everything: Beelzebub's Tals to His Grandson, CH 16 The Relative Understanding of Clave
  19. ↑ All and Everything: Beelzebub's Tals to His Grandson, Ch 39 The Holy Planet Purgatory
  20. ↑ Kenneth Walker, A Study of Gurdjieff's Teachings.
  21. ↑ Rawcliffe, D. H (1987). Occult and supernatural phenomena (en anglés), Dover. OCLC 895097808.
  22. ↑ Barreto, David (2019-03-01). The Supernatural Science: Theory and Magic (en en), David Barreto. ISBN 978-1-9162111-4-8.

Bibliografia

  • Blavatsky, Helena Petrovna: Glossari teosófico (págs. 62, 127-128, 368, 448 i 449). Buenos Aires: Kier, 5.ª edició, 1982. ISBN 950-17-1109-9
  • Blavatsky, Helena Petrovna: La doctrina secreta (volum 2: «Simbolisme arcaic universal»; secció XIV: «Els quatre elements», pág. 292), Madrit: Luis Cárcamo, 1978. ISBN 84-85316-02-9


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cos_astral&oldid=1597042»