L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Somi lúcit

Un somi lúcit és el que es caracterisa perque el soñante és conscient d'estar somiant. Es pot donar espontàneament o ser induït per mig de pràctiques i eixercicis. L'us de l'adjectiu «lúcit» com a sinònim de «conscient» va ser introduït en 1867 pel escritor, sinólogo i especialiste en somis francés Léon de Hervey de Saint-Denys, en la seua obra Rêves et els moyens dels diriger (Els somis i cóm controlar-los). La majoria dels somis lúcits succeïxen en l'etapa de somi paradòxic i per mig d'un procés fortuït o desencadenat en l'aprenentage. La consciència de somiar li dona al soñante la possibilitat de controlar deliberadament no només les seues accions, sino també el contingut i desenroll dels somis. La capacitat de reconéixer i controlar els estats onírics es menciona en texts budistes de el VII. En Occident s'ha estudiat el fenomen en condicions de laboratori des de finals de la década de 1970.

Somi lúcit
Per a la película de 2017 vore Somie lúcit (película de 2017).
Portada de Rêves et els moyens dels diriger (Els somis i cóm controlar-los) de Léon de Hervey de Saint-Denys.

Definició

En 1968 l'escritora britànica Celia Green va descriure al somi lúcit com «un somi en el qual el subjecte és conscient d'estar somiant».[1] Encara que és àmpliament acceptada, existix disenso sobre el seu completitud.

El sicòlec de la Gestalt, Paul Tholey, distinguia el somi normal del lúcit en base en els següents sèt criteris:

  • El soñante és conscient de que està somiant;
  • El soñante dispon del seu lliure albir;
  • El soñante conta en les seues capacitats normals de raciocinio;
  • La seua percepció dels cinc sentits és comparable a la de la vigília;
  • El soñante conta en els recorts dels que dispon quan està despert;
  • El soñante recorda en claritat el seu somi en despertar, i;
  • El soñante és capaç d'interpretar el somi dins del somi mateix.

Per a Tholey és essencial satisfer els quatre primers requisits.[2] Atres autors insistixen sobre la sensació d'estar presents en l'ací i l'ara del somi aixina com en la capacitat de poder controlar-los. Se senyala en freqüència que l'experiència de la lucidea en el somi deu deprendre's com un continu i que el grau de lucidea varia des de la pren de consciència mínima definida per Green fins a l'ideal descrit per Tholey.[3][4][5]

Descripció

Des del punt de vista fenomenológico

Una atra forma de definir el somi lúcit és considerar-ho des de la perspectiva fenomenológica, és dir, estudiant el fenomen tal i com apareix en les descripcions en la lliteratura, científica o no, i en els relats personals dels soñantes. Podem separar esta descripció en tres punts: els modos de l'aparició de la lucidea, les accions dels soñantes una volta en mig d'un somi lúcit; i cóm desapareix la lucidea onírica.

L'aparició de lucidea

En base en els estudis de Green, es classifiquen els somis lúcits en dos tipos segons els modos en que la lucidea apareix: durant el somi o en quedar-se dormit. Stephen LaBerge va falcar les siglas DILD i WILD per a distinguir: DILD (dream-initiated lluïu dreams), que són aquells en els que el subjecte es fa conscient de la seua condició en el curs d'un somi; i WILD (wake-initiated lluïu dreams) o aquells en els que s'entra conscientment al somi des d'un estat de vigília. Val la pena anotar que més del 80 % dels somis lúcits són DILD.[6]

  • Durant el somi. Quan la lucidea apareix durant un somi, el soñante té l'impressió de despertar dins del mateix somi i sent que pot seguir somiant, encara sabent que somia. Segons Celia Green, hi ha quatre factors que induïxen al reconeiximent del somi: les tensions d'una situació de malensomi, les qüestions plantejades per un contingut oníric incongruent i irracional, el recort d'una observació tècnica introspectiva o el reconeiximent espontàneu, sense raó aparent, de que l'experiència és diferent de la de l'estat de vigília. Respecte al primer factor, si be les emocions violentes i sexuals són una causa freqüent de lucidea, esta també pot aparéixer per una emoció forta, pero en connotacions agradables. És rar que el somi lúcit ocórrega gradualment.
  • Estat de vigília. Quan el somi lúcit és una continuació de l'estat de vigília de la consciència, el subjecte té dos indicadors per a saber que està somiant: la sensació de ser part integral del somi i la pèrdua (o modificació) de les sensacions corporals. Per a dormir-se conscientment, el soñante deu passar per un estat hipnagógico[7] durant el qual les imàgens hipnagògiques, o alucinacions auditives, o inclús relatives a la propiocepció (sensació de surar o girar, sensació de caiguda, vibracions, entumecimiento o paràlisis, sensació d'estar fora del cos). En alguns casos, la consciència del somi presenta les fluctuacions, i inclús lapsus de somi dels que el subjecte no va guardar memòria. No obstant, es considera que es tracta de somis lúcits, puix la pèrdua temporal de consciència es produïx abans de l'activitat onírica.

L'experiència del somi lúcit

El fet de saber que esta somiant li permet al somiador ampliar el seu palmito d'opcions aixina com abordar el context oníric en una major llibertat d'acció. No solament pot controlar-se a sí mateix i als seus actes, sino també intervindre deliberadament en l'ambient, els personages i el desenroll del seu somi. Certes accions es presenten en una gran regularitat, com somiar que es vola o es levita. Atres experiències més inhabituales han segut senyalades, com l'eixida del propi cos, les transformacions en animals i atres criatures fantàstiques, el desdoblament de la visió, la visió panoràmica, la ralentisació del temps i les experiències de caràcter còsmic com l'evolució en espais en quatre dimensions.[8] El soñante també pot influir la direcció del somi prenent la decisió de prolongar-ho, i a voltes inclús interrompre-ho i després reprendre-ho dormint-se pocs segons despuix.

Encara que en teoria es puga tindre totes les experiències imaginables, les creències culturals o personals, les expectatives conscients o preconscientes del soñante, les seues especulacions sobre la possibilitat o no de certa acció, en particular l'influència eixercida per atres narracions, determinen notablement l'apariència dels somis aixina com la capacitat del soñante de modificar-los.[9]

De la mateixa manera, l'experiència del subjecte, el seu grau de lucidea, és dir el punt fins al qual conseguix conservar la seua capacitat de raciocinio, de juí i de prendre distància sobre l'aspecte ilusorio de la situació aixina com respecte a les emocions que desencadena, influint aixina el contingut i els matisos de l'experiència. En lo relatiu a la percepció, esta pot anar d'un estat de confusió a una impressió de gran vivacitat i realisme. Diferents criteris de l'experiència, que concernixen tant la consciència de sí mateixa com el context oníric són puix susceptibles de grans variacions segons el soñante, el somi, i inclús els diferents moments d'una mateixa experiència onírica.

La pèrdua de la lucidea

La manera com la lucidea onírica termina pot definir-se com la pèrdua de la consciència de somiar. O be es vincula a la desaparició del somi i el soñante es desperta, a voltes de manera voluntària, unes atres per emocions molt intenses; o be el soñante es relaixa en la seua vigilància deixant-se distraure, favorint el malbarat de la lucidea conduint-ho a un somi ordinari i sense control.[10] En certs casos, la lucidea es pert en un somi ordinari per la transició d'una escena onírica a una atra, que pugues per eixemple manifestar-se per mig d'un fals despertar.[11]

Des del punt de vista de l'observació estadística

Una gran part de la població ha per lo manco vixcut en algun moment de la seua vida l'experiència espontànea del somi lúcit, aixina siga furtivament, per eixemple, en el curs d'un malensomi quan la pren de consciència del fet de somiar precedix el despertar.


S'han portat a terme varis estudis per a determinar el percentage de la població que ha tingut somis lúcits, variant els seus resultats entre el 26 % i el 82 %. Este ranc s'explica pel tipo de selecció de la mostra (a l'encert, estudiants de psicologia, interessats pel tema), per diferències en la definició de somi lúcit, per la confusió en els somis prelúcidos o l'absència de verificació del contingut del somi. De qualsevol modo, és menys freqüent que el fenomen es presente en freqüència, situant-se entre 21 % i 37 % els subjectes que expressen registrar-los en certa regularitat (una o més voltes per més). El somi lúcit sembla ser més freqüent en els chiquets. Segons Armstrong Hickey el 63 % dels chiquets de dèu anys asseguren tindre-ho tots els mesos, baixant a 36 % respecte als chiquets de 12 anys.[12]

No s'han trobat diferències significatives entre els subjectes que registren en freqüència somis lúcits en funció del seu sexe, nivell educatiu,[13] o de factors basats en la personalitat.[14]


Varis estudis han mostrat diferències de contingut entre els somis lúcits i els ordinaris. En particular, s'ha senyalat que els primers contenen emocions més intenses.[15]

La majoria dels somis lúcits se succeïxen durant les fases de somi paradòxic i durant les últimes hores de somi. Alguns informes mencionen la seua ocurrència durant els estadis de somi llent i llauger.[16] Els somis lúcits són aixina mateix més freqüents durant la sesta al migdia. LaBerge va demostrar que una interrupció del somi durant la nit, seguida per un estat de vigília d'entre quarantacinc minuts i una hora abans de tornar-se a dormir (este principi es va cridar Wake-Back To Bed, en espanyol «despertar, tornada al llit») aumentava significativament les possibilitats de l'aparició de la lucidea onírica.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Celia Green, Lluïu Dreams, Institute of Psychophysical Research, Oxford, 1982 (primera ed. de 1968), p. 15. citat per Christian Bouchet, Li rêve lucide
    • Archivat el 27 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine., capítul 3, secció 1. Celia Green també ha publicat Lluïu Dreams (1968), Out-of-the-body Experiences (1968) i junt a Charles McCreery Lluïu Dreaming: The Paradox of Consciousness During Sleep (1994).
  2. ↑ Paul Tholey, Kaleb Utecht: Schöpferisch träumen. 3. Aufl. Klotz, Eschborn 1997, ISBN 3-88074-275-8, pp. 61-62
  3. ↑ George Gillespie, Ca we distinguish between lluïu dreams and dreaming-awareness dreams?
    • Archivat el 12 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine. (en anglés). Lucidity Letter Back Issues, Vol. 3, N.° 2 & 3, agost de 1984, pág. 95.
  4. ↑ Christian Bouchet, Li rêve lucide
  5. ↑ Lluïu Dreaming
    • Archivat el 9 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. (en anglés). Dream and Nightmare Laboratory, Hospital del Sacré-Coeur de Montreal.
  6. ↑ LaBerge, Nagel, Taylor, Dement, & Zarcone, 1981. Citat en Stephen LaBerge, Donald J. DeGracia, Varieties of Lluïu Dreaming Experience, dans R.G. Kunzendorf & B. Wallace (éditeurs.), Individual Differences in Conscious Experience (p. 269-307). Ámsterdam, 2000, John Benjamins. (lien)
  7. ↑ L'estat hipnagógico és l'estat de semisueño que precedix el adormecimiento (Dictionnaire médical, de Jacques Quevauvilliers, Alexandre Somogyi, Abe Fingerhut, editor Elsevier Masson, 2007). Correspon a l'estat 1 del somi. « Els yeux sont fermés et la détente commence. Li dormeur ressent unix impression de flotter: on appelle cela l'état hypnagogique. [...] L'électroencéphalogramme montre dones ondes appelées alpha. Ces ondes sont peu à peu remplacées parell dones ondes appelées thêta. Si unix stimulation survenait à cet instant, l'éveil serait immédiat.» (article État hypnagogique de l’encyclopédie en ligne Vulgaris Médical (lien)); état psychique caractérisé parell unix activité intense de type hallucinatoire (article Hypnagogique du Dictionnaire de l'Académie, 9.ª edició).
  8. ↑ Paul Tholey, Overview of the German Research in the Field of Lluïu Dreaming, en "Lucidity Letter", 7(1), 1988, p. 29. citat per Bouchet, op. cit., ch. 3.
  9. ↑ Stephen Laberge, Exploring the World of Lluïu Dreaming, capítul 5, pág. 87.
  10. ↑ Patricia Garfield, op. cit., p.138.
  11. ↑ Christian Bouchet, Li rêve lucide, cap. 3.
  12. ↑ Schredl, M. & Erlacher, D. (2004). Lluïu dreaming frequency and personality, 2004, en Personal and individual differences, vol. 37 (7), pp. 1463-1473 (enllaç)
    • Archivat el 28 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine.; Susan Blackmore, Lluïu Dreaming: Awake in your Sleep, publicat en el Skeptical Inquirer 1991, 15, pp. 362-370 (enllaç)
  13. ↑ cf. Blackmore, op. cit. o Erlacher, op. cit.; respecte a l'edat en els estudis de Gackenbach, Bouchet anota que esta només es va considerar dins d'una població d'estudiants. Bouchet, op.cit, cap. 8 secció 1
  14. ↑ cf. Erlacher, op. cit.
  15. ↑ Mylène Duval, Antonio Zadra, Analyse quantitative du contenu dones rêves lucides, Universitat de Montreal, Laboratori dels somis, en 26.º Congrés Anual de la Societat Quebequense per l'Investigació en Psicologia (lien)
  16. ↑ Billiard per eixemple senyala que poden produir-se durant l'estat del somi en Li Sommeil normal et pathologique. Troubles du sommeil et de l'éveil (Pariu ed. Masson 1998, segona edició), citat en Rêves récurrents de Christian Beaubernard (ed. Publibook, passage 140, París, 2009). LaBerge menciona un cas observat en el laboratori durant l'estat del somi en Li rêve lucide ed. Oniros, 1997, segona ed. passage 168. Voir aussi Joe Dane(1986).«Senar-REM Lluïu Dreaming».Lucidity Letter.5(1)Consultat el 18 de maig de 2010., lequel rapporte dones rêves lucides dans els stades I et II.
  17. ↑ Stephen LaBerge, Exploring the World of Lluïu Dreaming.

Bibliografia

  • Léon de Hervey de Saint-Denys, Els Rêves et els moyens dels diriger, Éditions Oniros, 1995 (première édition 1867) (ISBN 978-2-909318-04-2)
  • Patricia Garfield, La Créativité Onirique, du rêve ordinaire au rêve lucide, Éditions de la Table Ronde, 1983 (ISBN 978-2-7103-0122-6)
  • Olivier Clerc, Vivre ses rêves: Techniques pour es rappeler, interpréter, programmer ses rêves, et pour induire dones rêves lucides, Éditions Hélios, 1984 (ISBN 2-88063-005-7)
  • Stephen LaBerge, Li Rêve lucide, Éditions Oniros, 1991 (ISBN 978-2-90931-806-0)
  • Stephen LaBerge, Howard Rheingold, Exploring the World of Lluïu Dreaming, Ballantine Books, 1991 (ISBN 978-2-35118-024-0)
  • Carlos Castaneda, L'art de ensoñar, Emecé, 1994 (ISBN 987-1144-91-1)
  • Charles McPhee, L'aventure du rêve lucide: comment traverser vós nuits en pleine conscience, Éditions JC Lattès, 1997 (ISBN 2-7096-1799-4)
  • Olivier Moyano, Rêve et Chamanisme, Accarias L'Originel, París, 1998 (ISBN 2-86316-068-0)
  • Tenzin Wangyal Rinpoché, Yoges tibétains du rêve et du sommeil, Éditions Claire Lumière, 2001 (ISBN 2-905998-57-1)
  • Sandrine Coes, La pratique du rêve lucide, Anagramme éditions, 2001 (ISBN 978-2-35035-061-5)
  • Lalie Walker, Vivre li rêve, accéder au rêve lucide, Éditions de la Martinière, 2007 (ISBN 978-2-84675-229-9)
  • Alexandre Quaranta, Rêver pour S'éveiller - Manuel pour l'exploration paradoxale du rêve lucide, éditeur Alexandre Quaranta, 2007
  • Magali Chétrit, Li rêveur lucide, Econòmica, 2007 (ISBN 978-2-7178-5464-0)
  • Sófocles Dans, Onironáutica, Oeral Edicions, 2011 (ISBN 978-84-938123-2-4)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Somi_lúcit&oldid=1302392»