Paràlisis del somi
La paràlisis del somi és una incapacitat transitòria per a realisar qualsevol tipo de moviment voluntari que té lloc durant el periodo de transició entre l'estat de somi i el de vigília. Pot ocórrer en el moment de començar a dormir o en el de despertar-se i sol acompanyar-se d'una sensació de gran oix. La seua duració sol ser curta, generalment entre un i tres minuts, despuix dels quals la paràlisis cedix espontàneament. Durant l'episodi, la persona està totalment conscient, en capacitat auditiva i tàctil, pero és incapaç de moure's o parlar, lo que pot provocar gran ansietat. No obstant, no existix perill algun per a la vida, puix els músculs respiratoris seguixen funcionant automàticament.[1] Este trastorn està arreplegat en la classificació internacional dels trastorns del somi dins del grup de les parasomnias. Està causat per una dissociació entre els mecanismes que provoquen la relaixació muscular en el somi de moviments oculars ràpits (somi MOR) i aquells que mantenen l'estat d'alerta.[2]
Epidemiologia
Es considera que ocorre per lo manco una volta en la vida a un percentage molt alt de la població: entre el 5 % i el 62 % segons els diferents estudis que s'han realisat,[1] mostrant més prevalença en zones rurals,[3] estudiants (28 %) i població clínica (32 %).[4] Apareix de forma repetida en el mateix individu en el 3-6 % de les persones.[5] S'ha trobat major incidència en subjectes jóvens i en dònes.[6]
Etiologia
S'han descrit varis factors que poden associar-se a paràlisis del somi, entre ells els horaris de somi irregulars (per eixemple, per treballs nocturns[7]), la privació de somi,[8] l'estrés,[9] el síndrome del canvi ràpit de zona horària (jet lag) i la postura de dormir boca dalt. La teoria més acceptada per a explicar el fenomen és que es produïx una dissociació entre els mecanismes que provoquen la relaixació muscular en el somi de moviments oculars ràpits (somi MOR o somi REM) i aquells que mantenen l'estat d'alerta, per lo que l'individu es desperta pero permaneix en l'estat de relaixació total característic del somi MOR.[2]
Més precisament, l'alteració en els sistemes d'àcit Gamma-aminobutírico (GABA), glicina, orexina i serotonina deriva en la paràlisis del somi.[7]
A lo llarc del somi MOR les neurones de GABA i glicina produïdes en el bulbo raquídeo ventromedial rostral inhibixen les motorneuronas de la mèdula espinal, lo que genera atonia.[10] Açò permet que el subjecte no genere una resposta motora mentres està somiant; per un atre costat, l'orexina regula la vigília en activar neurones noradrenérgicas, histaminérgicas, colinérgicas i serotoninérgicas, les quals propicien l'exitaació cortical: la paràlisis del somi, per tant, s'origina en el moment en que estos dos procediments estan solapados, lo que manté l'atonia inclús en la vigília.[7]
La modificació de la senyalisació en els receptors 5-HT2A (receptors de serotonina) és responsable de les alucinacions devingudes per la paràlisis del somi.[7] En este tipo d'alucinacions serotoninérgicas, que són les que es presenten en la paràlisis del somi, la comprensió seguix intacta i pot presentar-se en dissociació, entre atres coses;[11] en les alucinacions dopaminérgicas, pel contrari, es viuen com a reals sense notar que no ho són.[7]
Vore també
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Yagüe Alonso, A. I., C. De Gregorio González: «Paràlisis del somi: ¿síntoma o malaltia?» Siquiatria Pública. Vol. 11. Núm. 3. Maig-juny 1999. Consultat el 15 de setembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 Trastorns del somi ¿Qué són i quins són les seues conseqüències?. Revista de la Facultat de Medicina de la UNAM, Vol. 61, nº 1, giner-febrer 2018. Consultat el 14 d'octubre de 2018.
- ↑ «Sleep paralysis, a medical condition with a diverse cultural interpretation».International Journal of Applied and Basic Medical Research.8(3)
- ↑ «Lifetime prevalence rates of sleep paralysis: a systematic review».Sleep Medicine Reviews.15(5)
- ↑ Parasomnias: episodis anormals durant el somi.
- Archivat el 24 de octubre de 2018 archivat en Wayback Machine. Rev Med Univ Navarra/Vol 49, Nº 1, 2005, 46-52.
- ↑ «Isolated sleep paralysis: Clinical features, perception of aetiology, prevention and disruption strategies in a large international sample».Sleep Medicine.104
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Sleep Paralysis: A Brief Overview of the Intersections of Neurophysiology and Culture».The Americal Journal of Psychiatry.18(4)
- ↑ «Sleep paralysis in Chinese: ghost oppressió phenomenon in Hong Kong.».Sleep J, Sleep Res, Sleep Med.17(7)
- ↑ «A systematic review of variables associated with sleep paralysis».Sleep Medicine Reviews.38
- ↑ Brooks, P. L. i Peever, J. H. (2012), com es va citar en «Sleep Paralysis: A Brief Overview of the Intersections of Neurophysiology and Culture».The Americal Journal of Psychiatry.18(4)
- ↑ Jalal, B. (2018), com es va citar en «Sleep Paralysis: A Brief Overview of the Intersections of Neurophysiology and Culture».The Americal Journal of Psychiatry.18(4)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parálisis del sueño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.