Taula d'ofrenes

Una taula d'ofrenes és una taula, per lo general de pedra, en la que es depositaven ofrenes.

Taula d'ofrena egipcíaca en Filé.

Taula d'ofrenes d'Amenardis, Museu Egipcíac d'El Caire.

L'administrador Senusret davant de la seua taula d'ofrenes, mediats de la Dinastia XII, Museu del Louvre.

En l'art de l'Antic Egipte, estos mobles freqüentment estaven en les tombas o representades allí.

En la cultura chinenca, les taules d'ofrenes eren construïdes per les famílies en els temples, pero també les tenien en casa en motiu del Any Nou Chinenc o davant la proximitat d'exàmens, cremen incens en el centre i les ofrenes es disponen al voltant de la vora de la taula.

També es troben en la religió cristiana, colocades en l'exterior, prop de l'entrada d'una iglésia, o en l'interior, en una de les naus.

Antic Egipte

Les taules d'ofrenes, que es varen escomençar a utilisar durant l'Imperi Antic, eren generalment accessibles (en l'entrada de la capella del propietari de la tomba i davant de la falsa porta) per a que els sacerdots funeraris o la família del difunt pogueren accedir fàcilment a elles i dispondre les ofrenes, que en un primer moment es llimitaven al aixovar funerari. En les tombes més riques, eren com a altars i se situaven en el pati del temple.

També varen ser dissenyades per a oferir virtualment els aliments en la tomba puix les taules d'ofrenes són una derivació de les primitives esterillas de junc o papir sobre la que se servien els aliments al difunt, l'ofrena hetep. Per esta raó apareixen representacions d'aliments o utensilis que s'utilisaven en menjar i tenen una regata per a evacuar l'aigua. Solen tindre dos formes, com a disc d'ofrenes, com volent imitar als veladores circulares que utilisaven les classes pudientes per a menjar i les més numeroses, les rectangulars.

Quan es representaven en tombes o esteles funeràries, solien anar acompanyades de la fòrmula d'ofrena que permetia fer realitat els aliments en ella representats per a la menjada del difunt.

Taules d'ofrenes célebres

• D'Amenemhat II, ornamentado en el centre en el signe Sema-Tauy, símbol de les Dos Terres; els seus quatre costats duen fòrmules d'ofrena als deus Osiris i Anubis, gravats en els noms de Sa-Ra i Nesut-Bity d'Amenemhat II;
• D'Amenhotep III, Temple de Luxor;
• De la mastaba de Ajethotep, que deuria permetre a Ajethotep menjar en el més allà. Decorada en una vaixell de libaació, un aguamanil, un lavabo per a llavar-se les mans i copes en els seus soports; el jeroglífic del centre significa "estar satisfet";
• D'Amenardis (vore foto en el lateral), realisat en granit en mides 65X50 cm;
• De Sennedjem, descoberta entre el mobiliari de la tomba de Sennedjem, fusta pintada presentant-se com una taula clàssica de 49X59X33 cm. Sobre ella, menjar i begudes típiques talladas en la seua superfície aixina com dos vasijas de libaació a on el sacerdot funerari podria abocar aigua, llet o vi;
• Del escriga Djehutymes;
• De Tutmosis III;
• Del Museu de Belles arts de Budapest, inclou una inscripció demótica que menciona a la deesa Sothis "Senyora d'Orient", que dona la vida a Pachnumes.