Vore

El verp vore (del llatí vĭdēre), és percebre en els ulls l’image que els rajos de llum formen en la retina dels objectes.

Atres significats

• Mirar, observar, examinar: He de vore si el billet és fals.
• Ser percebuda l’image en els ulls: Se veuen flors molt diferents en el jardí.
• Ser testic ocular, percebent en els ulls un fet o circumstància: Vorem un bon espectàcul.
• Visitar o reunir-se en algú per a tractar algun assunt: Se vorem demà per a parlar.
• Trobar-se, en l’objecte de barallar-se, bregar, renyir o lluitar: Si feu això se les voreu en mi.
• Entendre, comprendre o reconéixer per la raó i l’enteniment: Veig que tens raó.
• Valorar, sospesar, estudiar en l’enteniment un fet o circumstància: Veges si pots entendre la situació.
• Considerar un fet o circumstància d’una manera o d’una atra: Veig be que treballen junts.
• Trobar-se: Ara em veig en una molt bona situació.
• En forma d’interrogació, per a senyalar a un atre que es done conte de lo que se li diu: ¿Veus? Ya et dia yo que et faries mal.
• Usat en pretèrit imperfecte de subjuntiu, seguint a la conjunció si, per a proporcionar major intensitat a lo que s’afirma: Si veres cóm està de gran no t’ho creuries.
• Usat en primera persona del plural de l’imperatiu, per a expressar el desig d’esperar a que succeïxca un fet per a contrastar una opinió o lo que es preveu d’ell: Vejam lo que pot passar demà.
• Usat en segona persona del singular de l’imperatiu, en el significat de mirar, a sovint com a exclamació: Veges tu lo mal que ho ha fet tot.

Dits i locucions

• Segons veig, segons se veu o per lo vist: Segons pareix.
• De bon vore: Que té bon aspecte o que este és agradable.
• Fer vore: Mostrar, i també aparentar de forma que es done a entendre que és verdader lo que realment no ho és.
• Vist i plau: Indica acceptació i conformitat.
• Fer-se vore: Exhibir-se, menejar-se per a atraure l’atenció dels demés sobre sí mateix, per interés o vanitat.
• No poder vore ad algú o no poder vore ad algú ni en pintura: Indica l’entema que es té cap a un atre.
• ¿A ón s’ha vist?: Se diu davant d’un fet inaudit.
• Vore-ho tot en ulleres d’aument: Exagerar o vore-ho tot molt difícil, excessiu, pesat, treballós…
• Vore vindre ad algú o alguna cosa: Saber de bestreta lo que un atre vol o pretén, saber lo que va a passar.
• Vist que: Ya que, sent aixina que.
• Vore en bons ulls: Estar d’acort en una cosa.
• Vore de llunt: Prevore.
• A vore si…: Indica que una cosa pot succeir: A vore si caus.
• Vore’s les cares: Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
• ¡Com si ho vera!: Afirma la creença absoluta que es té en que lo que s’ha dit és cert.
• Estar a vore-les vindre: Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.
• Ya ho vorem: Indica l’inseguritat o l’incredulitat de que succeïxca lo que un atre espera que ocórrega.
• Donar un que vore ad algú: Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.
• Tindre que vore: Indica l’existència d’una relació entre les dos coses o més que s’enuncien.
• En tornar a vore-nos junts: Se diu quan u se’n va i saluda d’esta manera volent dir que fins a l’atra ocasió en que es troben.
• Vore-se-les negres: Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.
• No vore tres dalt d’un burro: No vore gens: Sense ulleres no veig tres dalt d’un burro.

Referències d'este verp antigues

A on vages, lo que veges fer, faces.

Ya et veig, paixarell.

Viure per a vore.

Més veuen quatre ulls que dos.

Curiositats

• La forma del singular veus, era usada pels clàssics a sovint com a adverbi de lloc.
• Les formes arcaiques vet o vets, s’usaven acompanyades d’adverbis de lloc, en el significat de mira: vet ací/vet-me ací.

Enllaços externs

Conjugació verp Vore.