Mastaba de Shepseskaf

Mastaba de Shepseskaf

La mastaba de Shepseskaf o mastaba el-Faraun (en àrap, banc del faraó), nom donat pels egipcíacs contemporàneus, és la tomba del faraó Shepseskaf, últim governant de la quarta dinastia. Esta tomba és una fita en la construcció de les tombes reals del Imperi Antic. De fet, des de la tercera dinastia cada faraó havia construït un complex monumental funerari la piràmide principal del qual va alcançar durant la quarta dinastia unes proporcions colossals i tal perfecció geomètrica que va causar admiració des dels temps antics.

Shepseskaf no només va trencar en l'elecció dels seus predecessors en construir el complex funerari en Saqqara, la ruptura és major en edificar en el complex funerari una jagantesca mastaba en lloc d'una piràmide. Els egiptòlecs ho han interpretat de diverses formes. Algunes teories s'inclinen cap a un complex inconcluso a causa de la brevetat del regnat, lo que explicaria per qué la majoria dels edificis són d'atobós. Uns atres ho creuen un cuestionamiento de la cosmogonia heliopolitana, i a l'elecció de la forma del monument, que és una reproducció del primitiu santuari d'Uadyet en Buto, és la d'un enorme sarcòfec que mostra la voluntat d'acostar-se al mit osiriaco.

De tots modos, esta tomba es pot considerar una obra típica de la quarta dinastia per l'organisació de les cambres funeràries reals, l'elecció dels materials de construcció, el revestiment del monument i el pla del complex funerari en el seu conjunt.

Exploració

La mastaba del-Faraun va ser descrita per primera volta per John Perring a mitan de el XIX. Karl Richard Lepsius va visitar la tomba, pero no va realisar cap investigació. La primera exploració va ser realisada en 1858 per Auguste Mariette, i un anàlisis cuidadós va haver d'esperar fins a 1924, quan Gustave Jéquier va realisar un estudi metòdic. Va ser també Jéquier, gràcies a la troballa d'un fragment d'estela, qui va assignar el complex a Shepseskaf, ya que anteriorment havia segut adjudicat erròneament a Unis, l'últim governant de la Dinastia V.

Complex funerari

Pla del complex funerari de Shepseskaf.

El complex adopta el patró clàssic desenrollat pels governants de la quarta dinastia, en un Temple del Valle i una calçada que ho unix a un Temple funerari situat junt a la tomba real. El Temple del Valle encara no s'ha localisat, ni ha segut objecte de busca.

La primera originalitat d'este complex residix en la doble paret de rajoles d'atobó, que delimita dos espais, situada a una distància d'uns cinquanta metros. El camí creua el primer recint per a alcançar el temple funerari, situat junt a la monumental mastaba i està rodejat pel segon recint.

La segona originalitat es troba en la direcció de la calçada, alineada cap al sur en lloc de seguir l'eix del monument. Esta ruta no és recta, despuix del seu primer tram gira cap al nort, en direcció al perdut Temple del Valle.

Temple funerari

El temple funerari o temple superior és més conegut. Adjunt a la tomba real, de la mateixa manera que en atres complexos de la dinastia, tenia una cambra a on es realisaven els ritos de purificació abans de la presentació d'ofrenes en les cambres de cult del difunt faraó, en la part atrassera de l'edifici i una porta falsa. Un sistema de drenage és visible en el lloc, i la paret nort del temple manté restants d'una decoració de frontera de palau, lo que no es donava des de temps de Dyeser.

Ademés, el temple funerari i el seu recint conta en doble accés: el tradicional per la calçada procesional, en este cas des del sur, i un atre en l'eix oriental del complex. Este fet sugerix un canvi en el cult, perque no hi ha este doble accés en atres temples. El pla és comparable en el Temple del Valle de Menkaura, i és precisament esta semblança la que introduïx dubtes sobre la funció final de la construcció. Un atre punt que trenca en els temples funeraris dels seus predecessors és que inclou una sala que conté una porta falsa, no obstant no hi ha una sala per al cult en casetes. Este canvi posa de manifest, segons determinades hipòtesis, que este monument es va construir en resposta a obligacions teològiques diferents de les adoptades per la majoria dels sobirans de la quarta dinastia.

Ademés, si ben el temple de cult està construït en pedra el restant es va terminar en atobó, un fet que podria confirmar que la mort del rei va aplegar a interrompre la construcció del complex funerari que després va ser acabat per la seua esposa Jentkaus I o pel seu successor, ya de la dinastia V.

Els restants d'estàtues de Shepseskaf trobats es conserven en el Museu Egipcíac d'El Caire.

Mastaba

Mastaba de Shepseskaf.

La mastaba, en dos altures i construïda en blocs de pedra calcàrea local, té una llongitut de 99,60 metros i un esgambi de 74,40 m. La seua altura actual és d'uns 18 metros i l'àngul d'inclinament d'aproximadament 70 °. La mampostería és de pedra arenisca roja, similar a l'utilisada en la Piràmide Roja de Seneferu. Entre els restants conservats encara es pot observar que la capa inferior és de granit rosa i la superior està recoberta de pedra calcàrea de Tura, una construcció similar a les piràmides dels seus predecessors. La mastaba el-Faraun va ser la primera de les tombes reals localisades en Saqqara Nort, i està en consonancia con els edificis de la quarta dinastia, tant per la calitat dels materials com el seu tamany habitual.

Orientada segons un eix nort-sur, la construcció tenia una coberta curva com la representació convencional d'una tomba en els relleus antics i els jeroglífics. Sembla que el disseny rectangular va ser pres de l'apariència de la primitiva capella del santuari de Buto, d'una tomba d'época tinita, o que imitara la forma d'un sarcòfec monumental. Els egiptòlecs s'inclinen per la tercera opció de forma majoritària.

Descripció

Accés al subterràneu.

El passage subterràneu, l'accés del qual seguix la tradició, està sobre la cara nort del monument i repetix el que existix en la tomba de Menkaura, simplificant-ho i prestant un plantejament més coherent. El conjunt va ser edificat en mampostería de granit roig d'Asuán, en un clot de sèt metros de profunditat excavat en el replanell de pedra calcàrea existent en el lloc. Esta disposició recorda les grans excavacions de Zauiet el-Aryan o d'Abu Roash encara que a una escala menys espectacular.

Un primer corredor en un inclinament de 23° 30’ profundisa prop de vint metros en el monument, desembocant en un atre que es tanca en tres blocs de granit. Després continua el seu trayecte en horisontal una vintena de metros per a acabar en l'antecámara de la tomba, construïda sobre un eix este-oest situada en el centre del monument. Esta antesala medix poc més de tres metros d'ample i huit de llarc i està coberta en un sistema de lloses monolítiques dispostes com a voltons. La cambra funerària real, en un ample de quatre metros per casi huit, es troba a l'oest, mentres que al surest de l'antecámara un atre corredor de dèu metros de llarc té sis casetes de dos metros i mig de profunditat, la finalitat de la qual era acollir l'aixovar funerari del faraó. En explorar-ho, es varen trobar restants d'un sarcòfec en decoració de frontera de palau i en un collar similar al del sarcòfec Menkaura.

El subterràneu està techado en blocs de granit disposts també com a voltons, alcançant casi sis metros d'altura i que el seu sofito es va retallar en curva, donant-li l'aspecte d'una volta. Esta particularitat també es troba en la cambra funerària de Menkaura, en Guiza.

Cantó noroest.

En les inscripcions oficials que parlen del complex funerari de Shepseskaf s'ampra sistemàticament el determinativo mar, el que designa a la piràmide. Les cambres d'esta tomba són per una atra part similars a les d'una piràmide: Els materials amprats són, en tamany i calitat, com els utilisats per a l'edificació de les piràmides de Guiza. El complex incorpora els elements essencials dels complexos piramidals, en Temple del Valle, calçada procesional i Temple Funerari junt al cenotafio real. Tot sembla indicar que Shepseskaf tenia l'intenció de fer-se construir una piràmide encara que l'elecció del lloc senyala una verdadera ruptura en la necròpolis dinàstica tradicional.

No obstant, estos fets semblen contradir-se en els resultats dels estudis realisats sobre el monument des de Mariette fins a Hawass passant per Gustave Jéquier, qui va anar el primer en alçar un pla complet. En efecte, estos treballs demostren que no va haver canvis durant l'edificació del monument i que es va acabar apresuradament; en particular, per lo que es referix al temple funerari i el seu doble recint, el seu pla hi havia estat previst des del principi tal com ho coneixem hui. Més be les diferències notòries i sense precedents en el pla del temple funerari inciten a pensar que va haver per part del faraó una voluntat delliberada de ralentisar la seua construcció i de que no s'associara a l'empresa titánica dels seus antecessors i a la teologia que ho sostenia. La seua mort, segurament prematura, es va produir quan la construcció subterrànea i el monument principal del complex estaven a punt de concloure i el temple funerari en construcció.

Shepseskaf va rebre cult fins al final de la sexta dinastia, i es va reactivar en l'Imperi Mig despuix de l'etapa d'anarquia del primer periodo intermig.

Referències

Fonts

• Gonzalez Gonzalez, Luis. «La Mastaba De Shepseskaf». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2009. Consultat el 18 de juliol de 2009.
• Jéquier, Gustave (1928). Li mastabat Faraoun: douze ans de fouilles à Saqqarah.
• Maragioglio, Vito i Rinaldi, Celest (1963). L'Architettura delle Piramidi Menfite, Ed. Rapallo.
• Edwards, I. E. S. (1991). The pyramids of Egypt, Ed. Penguin Boo. ISBN 0140136347.
• Lehner, Mark (2003). Tot sobre les piràmides, Ed. Destine. ISBN 8423335569.
• Aufrère, Sydney i Golvin, Jean-Claude (1997). L'Égypte restituée – Tom 3.
• Adam, Jean Pierre i Ziegler, Christiane (1999). Els pyramides d'Égypte, Ed. Hachette. ISBN 2012355005.
• Hawass, Zahi (2003). Trésors dones pyramides, Reader's Digest. ISBN 2709814641.