Enéada
Enéada (del grec Ἐννεάς, que significa "els nou"), l'antiga denominació en idioma grec de la paraula egipcíaca Pesedyet. La paraula s'usa per a denominar al conjunt de nou deus que conformaven la cosmogonia d'Heliópolis, creada pels sacerdots d'esta ciutat. Formaven part d'ella: Atum, Shu, Tefnut, Nut, Geb, Isis, Osiris, Neftis i Seth.
Els egipcíacs varen tindre una gran tendència a les agrupacions familiars dels seus deus, primer per parelles, representant la força creadora per mig d'un principi femení i un atre masculí. Despuix de la reunificación, cada ciutat lluitava per la preeminència del seu deu, colocant-ho al cap d'un mit de creació, al cap d'agrupacions familiars: les parelles varen passar a tríades o grups majors, fins a aplegar a formar Enéadas, compostes casi sempre per nou divinitats relacionades entre sí. La més important de totes estes cosmogonia era la més antiga: la versió creada pels sacerdots de Ra de la ciutat de Heliópolis. Totes les cosmogonia locals eren acceptades, i totes tenien una base comuna:
- L'Oceà Primordial (Nun), on es troba el potencial de vida i d'on naixeran els deus en clara analogia en el Nilo com dador de vida.
- La Tossal primigeni, on es va originar la vida, representada per les terres que quedaven al descobert despuix de les riuades, llocs fertilizados a on la vida resorgia cíclicament.
- El Sol, deu creador, causant del naiximent i desenroll dels sers vius,
- Els fenomens naturals, personificados en diversos deus.
Cosmogonia Heliopolitana
[editar | editar còdic]
Per a entendre la cosmogonia, és necessari parlar d'Horus, el deu en forma de falcó, adorat en diversos llocs i que s'assimila al Sol a partir de Nagada II, i és representat pel faraó, de tal modo que el nom més antic del rei siga precisament el nom de Horus, documentat des del rei Horus Escorpión fins a la conquista romana. La major influència del clero de Ra en Heliópolis fa que es confonga en el deu solar, prenent els faraons el nom de Sa-Ra "Fill de Ra" des de la dinastia V, i l'estesa devoció dels egipcíacs per Osiris fa que el rei es convertixca en ell en morir.
En l'Enéada podem distinguir tres principis que formen la creació en sí mateixa:
- Principi creador: Vida Còsmica: Atum-Ra, Shu, Tefnut.
- Cosmos ordenat: Vida de la Naturalea: Geb, Nut.
- Orde polític: Vida del Home: Osíris, Isis, Seth, Neftis, (I Horus).
Quan el món encara no existia, tot estava fos en un oceà caòtic, Nun, a on es trobava Atum (el Sol) diluït, fins que va prendre consciència de sí mateix i va cridar, sorgint Ra, els títuls del qual parlen del seu autosuficiencia: "El que es va crear a sí mateixa", "El gran Ell i Ella", i fa emergir un tossal "El Tossal Primordial", la primera matèria sòlida on crea i coloca tota la seua obra: crea el principi masculí i el femení que per als egipcíacs són el símbol de la creació i la generació, format per l'aire, Shu, i l'humitat, Tefnut, antepassats del restant dels deus. D'esta primera parella, naixen Nut "la volta celest", i Geb "la Terra".
Ra havia prohibit l'unió de Nut i Geb, per lo que els va castigar per la seua desobediència manant a Shu que els separara. D'esta manera, Geb tombat, Nut estovada sobre ell i Shu entre abdós permeten l'aparició de l'espai necessari per al món que coneixem en tots els sers vivents, inclosa l'humanitat que naix de les llàgrimes de Atum. També els va maldir ordenant que no naixqueren fills cap més de l'any, per lo que Osiris, Isis, Seth i Neftis creixen dins d'ella i inclús Isis dona a llum a Horus en la seua pancha. El deu Thot va intercedir per ells i va furtar a la lluna els cinc dies epagómenos (afegitons a l'any) per a que els cinc naixqueren: Osíris, Rei del Més allà, Isis, Tro d'Egipte, el seu fill Horus, Rei d'Egipte, Seth, El caos, el desert, i Neftis, la nit, la mort. Seth i Neftis no varen tindre fills, pero ella va concebre en Osiris a Anubis, encarregat d'acompanyar als morts al més allà.
En esta teoria no apareixen deus locals fins al naiximent dels fills de Nut i Geb. Els deus còsmics, Atum, Shu, Tefnut, Nut i Geb no tenen temples, ni festes, encara que Nut i Geb són representats en tombes i temples d'atres deus, mentres que Osiris, Isis, Seth i Neftis tenien numerosos temples i se celebraven les seues festes durant els cinc dies epagómenos, en finalisar l'any.
Arbre genealògic
[editar | editar còdic]Plantilla:Tree chart/start Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart/end
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enéada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.