Anar al contingut

Benben

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benben
Piramidión de Amenemhat III de la Piràmide Negra d'Amenemhat III (Dahshur), Dinastia XII. Museu Egipcíac, El Caire.

El Benben, en la mitologia egipcíaca, més concretament en la cosmogonia d'Heliópolis, va ser la montanya primordial que va sorgir del Nun, i en la que el deu creador Atum es va generar a sí mateix i a la divina parella.

En els Texts de les Piràmides, llínea 1587, es referix Atum a sí mateixa com "tossal", i es diu que es va transformar en una chicoteta piràmide, ubicada en l'Annu, el lloc a on residia.

El Benben, que podria significar "el radiant", era una pedra sagrada venerada en el temple Solar de Heliópolis sobre la "tossal d'arena", el temple a on el deu primordial es manifesta, en el lloc a on fulgen els primers rajos del sol naixent.

El mateix cult també se celebrava en Napata i en l'oasis de Siwa, a on la pedra cònica, en el periodo tardà d'Egipte, va ser comparada a un "melic".

Vinculada sempre al deu creador, i la mitologia desenrollada pel clero heliopolitano, "va ser sense dubte un raig de sol" (Gardiner).

El Benben, tenint en conte el seu important significat religiós, provablement era el model de referència de diverses estructures arquitectòniques, tals com els obeliscs dels temples solars d'Abu Gurab, les cims dels obeliscs i els piramidiones.

A partir de la forma cònica original, la pedra, va ser transformada més vesprada per necessitats arquitectòniques en una chicoteta piràmide de base quadrangular i en un cim, a sovint, coberta en una làmina d'or.

El mateix mit està vinculat a l'au Bennu, el mític i fabulós pardal cridat Fénix pels grecs, que també era venerat en Heliópolis, a on es diu que es posa en el Benben. Segons B. Kemp, la relació entre el Benben, Bennu i el Sol, podria fundar-se en una semblança típica d'Egipte: el sol naixent weben, les proyeccions dels seus rajos en el Benben, sobre el que es posa Bennu.[1] En la llínea 600 dels Texts de les Piràmides es diu de Atum:

«... «... tu que surges, como el Benben, en la morada de Benu en Heliópolis ...» ...» –Hart, p. 16

Atres ciutats, d'acort en les seues cosmogonia, varen desenrollar diversos mits sobre tossals primordials, com la de Menfis a on va ser la personificació de Tatenen, inici de la Terra i tot lo que era bo.

En un text tebano del Temple de Jonsu, també va ser identificat com el primer tossal, el Benben es va formar de gotes del semen de Atum, que cauen en l'oceà primordial i es solidifican formant el primer túmulo de terra que conté dins de sí l'esperit del deu.

Molts estudiosos i historiadors creuen que el Benben original era un meteorit de composició ferrosa (siderita) caigut en l'época prehistòrica.

El Benben

Vore també

Referències

  1. ↑ Kemp p. 113

Bibliografia

Kemp, Barry. Egipte. Anatomia d'una civilisació. Barcelona: 1996. Crítica.


Referències