Tatenen

Representació de Ptah-Tatenen, la personificació andrógina del montícul primordial del Benben.

Estàtua de Ramsés II i Tatenen, procedent de Menfis (Egipte), exposta en la Ny Carlsberg Glyptotek.

Tatenen ('la terra que emergix') era el deu creador (alfarero), deu de la vegetació i de tot lo que naix i creix baix terra, minerals, aigües subterrànees i d'alguns animals, segons la mitologia egipcíaca. El seu títul era el de «Pare de tots els deus».

Com deidad ctónica primigènia[3], Tatenen s'identificava en la creació. Femení i masculí al mateix temps, era un andrógino protector de la naturalea de la zona de Menfis (llavors coneguda com Men-nefer), l'antiga capital del nomo Inebu-hedy en el Baix Egipte.

Nom egipcíac: Tatenen, o Tenen. Deidad grega: Crono, Hefesto el gran.

Iconografia

Home en ceptre, i una corona com la henu formada per banyes de moltó retortillats horisontals coronats per un disc solar i dos plomes d'esturç verticals. A voltes en cap de moltó i corona en dos plomes. També en cap de serp. I com a mòmia, de pell de color vert.

Mitologia

Encarna el tossal primordial que va sorgir en els primers temps, en el naiximent del món, i ho associaven als terrenys que emergixen quan disminuïa la riuada del riu Nilo.

Com a deu creador, viu en la Duat, i és protector dels difunts. Com deidad de la vegetació és el responsable de la naturalea que sorgix dels seus dominis, té la pell verda i representa la terra cultivable i la renaixença, tant en la Terra com en el Més allà. Com Tanenu o Tanuu, una deidad ctónica, duya dos serps en el cap.

Bibliografia

• H. A. Schlögl, Der Gott Tatenen (Freiburg, 1980).