Tossal primigeni

El tossal primigeni, en la cosmogonia egipcíaca, era la primera terra, en forma de tossal, que havia emergit del oceà primordial (obscur caos acuoso anterior a la creació) a on regnava el Nun ("Oceà Primordial") i sobre la qual, el demiürgue o deu primigeni crearia el món.

Esta idea va poder sorgir de la vida quotidiana dels egipcíacs, quan veen que despuix de la retirada de les aigües de les terres inundades pel Nilo, lo primer que apareixia eren els tossals més alts, llocs en a on als pocs dies, resorgia la vida en tot el seu esplendor. Açò es produïa tots els anys, donant un caràcter dinàmic a l'existència del món en un cicle que es repetia contínuament.

També és coneguda la costum des de temps predinásticos, d'enterrar als seus morts en les arenes del desert, en la terra roja no fèrtil. Per a això excavaven en el sol per a colocar el cos, i en tapar-ho, sempre quedava un restant d'arena sobrera, que formava un chicotet tossal.

Posteriorment es varen donar conte de que aquells cossos aixina enterrats, per l'efecte secante de l'arena calenta del desert, es convertien en mòmias naturals que conservaven les traces del difunt. D'esta forma varen pensar que si s'enterraven baix d'un montícul (tossal), podien preservar els seus cossos i renàixer en l'un atre món.

D'allí sorgiria posteriorment les diferents formes d'enterrament en forma de tossal, aplegant a les piràmides com la seua forma més evolucionada.

El tossal primigeni, representada en l'art i en diversos texts, constituïx per tant, el símbol de la creació que es renova eternament.

El tossal primigeni dona orige a dos conceptes egipcíacs:

• La pedra Benben, tallada en forma cuasi piramidal (més be con irregular) i que representa a eixe tossal primordial, símbol del principi creador masculí i eix del món.
• L'idea de cubrició de la tomba del faraó com un gran túmulo en el sarcòfec situat baix terra.

Bibliografia

• Schulz, Regine i Seidel, Matthias (Editors) (2007). Egipte: El món dels faraons, Tandem Verlag. ISBN 978-3-8331-3273-5.