Epagómenos

Epagómenos era el nom grec dels cinc dies afegits al cicle de 360 jornades per a completar el any del cicle solar de 365 dies.

Heródoto va deixar escrit:

Els egipcíacs varen ser els primers hòmens del món que varen descobrir el cicle de l'any, dividint la seua duració, per a conformar-ho, en dotze parts. Afirmaven haver-ho descobert gràcies a la seua observació dels astres.

Heródoto Història II-4 (traducció de Carlos Schrader)

L'invenció del calendari civil egipcíac sorgix a principis del tercer mileni a. C. i es té evidències del seu us en época de Shepseskaf, faraó de la dinastia IV d'Egipte. L'any civil egipcíac constava de 365 dies, dividit en tres estacions de 120 jornades, més cinc dies afegits, que no constituïen un més aparte.

Eixos dies eren denominats pels antics egipcíacs heru renpet «els que estan per damunt de l'any», també eren coneguts com mesut necheru «del naiximent dels deus», puix es festejava el naiximent de cinc deidades egipcíaques: Osiris, Horus, Seth, Isis i Neftis. Posteriorment, en idioma copto, varen ser denominats piabot nkoyxi «el chicotet més».

La primera evidència de l'existència dels dies epagómenos procedix d'una inscripció la tomba de Nekanj, un funcionari de l'época de Menkaura (Imperi Antic). També es mencionen en els Texts de les Piràmides.

Les estacions es denominaven:

1. Inundació: ajet
2. Sembra o eixida: peret
3. Recolecció o sequia: shemu