Anar al contingut

Piràmide de Neferefra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Piràmide de Neferefra
Una secció de la piràmide de Neferefra en Abusir.

La piràmide del faraó egipcíac Neferefra es troba en Abusir, Egipte. Va ser construïda durant la Quinta dinastia d'Egipte, pero jamai es va completar. Ya que no està acabada i, per tant, no té grans cantitats de pedra calcàrea, la piràmide mai va ser saquejada com a moltes atres, per lo que conforma una de les millors fonts d'informació per a saber cóm es construïen les piràmides en aquella época.[1] El seu nom formal era Piràmide divina dels esperits de Ba, diví és el poder de Neferefra.[2]

Construcció

La piràmide va ser construïda en costats de 65 metros de llarc i una pendent desconeguda. Quan el faraó va morir, la piràmide sense completar es va convertir en una mastaba quadrada jaganta en una pendent de 78°. El temple funerari va ser construït en rapidea i es varen utilisar rajoles de fanc i argila en lloc de la típica pedra calcàrea.[1] En el costat oriental del temple es varen erigir vàries capelles religioses i una estructura coneguda en els documents egipcíacs com el "Santuari del gavinet", que s'utilisava per a portar a terme sacrificis d'animals.[3]

Excavacions

Estatuta de Neferefre (Raneferef). Museu Egipcíac del Cairo.

Varis egiptòlecs varen explorar la piràmide, incloent a John Perring, Karl Lepsius, Jacques Morgan i Ludwig Borchardt; varis d'estos especialistes varen atribuir la piràmide de manera errònea a Shepseskara. Per l'estat sense terminar de l'estructura, cap d'ells creïa que en la piràmide poguera yacer la verdadera mòmia d'un faraó. Borchardt va estar molt prop de descobrir este fet quan va portar a terme una série d'excavacions exploratòries en la zona, pero va renunciar quan es trobava a menys d'un metro de la subestructura de la piràmide. Si haguera continuat excavant, hauria trobat un bloc d'arenisca roja que feya les voltes d'entrada a la cambra funerària; en lloc d'això, va abandonar l'excavació i va aplegar a la conclusió de que la piràmide no era més que una construcció inacabada. La seua investigació va provocar que el lloc passara per setanta anys d'inactivitat arqueològica.[2]

En la década de 1970, l'Universitat Carolina de Praga va comissionar una exploració exhaustiva del lloc en la que es va confirmar que la piràmide pertanyia a Neferefra i es va descobrir que el faraó estava enterrat dins de l'estructura incompleta.[2] També es va descobrir que la subestructura del temple havia segut saquejada, i que solament quedaven restants trencats de gots canopo i fragments de la mòmia; no obstant, de les ruïnes del temple funerari es varen rescatar part del papir de Abusir, estàtues, vasijas de pedra i fayenza per al seu estudi.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lehner, Mark. The complete pyramids. ISBN 0-500-05084-8.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Alan Winston. "The Pyramid of Neferefre (Raneferer) at Abusir". Consultat l'1 d'abril de 2012.
  3. ↑ "Pyramid of Neferefre". Consultat l'1 d'abril de 2012.
  4. ↑ Lyla Pinch Brock and Jaromir Krejci. "Czech Egyptologists Open Shaft Tomb". Consultat l'1 d'abril de 2012.


Referències