Qubbet el-Hawa
Qubbet el-Hawa, també cridat Valle dels príncips, és un lloc rocós front a Asuán a on hi ha vàries tombes, inclosa la d'Hirjuf. Datades en l'Imperi Antic, proporcionen importants detalls de la vida dels funcionaris d'alt ranc; també hi ha algunes tombes dels imperis Mig i Nou.
En el tossal es va construir un monasteri copto i algunes tombes es varen utilisar com a capelles.
Introducció
[editar | editar còdic]Qubbet el-Hawa (casa dels vents en àrap) és un tossal rocós situat en la vora occidental del Nilo prop d'Asuán, d'uns 130 metros d'altura. En el cim de la montanya es troba la tomba del xeic musulmà xeics Sidi Ali Bin el-Hawa, i alguna cosa més avall les ruïnes del monasteri copto de Sant Jorge. Qubbet el-Hawa era la necròpolis dels alts dignatarios del territori,[1] i les tombes es troben en tres files en les ales Qubbet el-Hawa; s'han excavat unes 80.
Història
[editar | editar còdic]Les inhumacions varen tindre lloc des de l'Imperi Antic fins a l'época greco-romana, encara que la majoria corresponen al periodo transcorregut entre les dinasties sexta i duodècima. Abu, com es dia llavors l'illa Elefantina, era un lloc d'alvançada egipcíac en la terra de Kush i una base comercial de gran importància, sèu administrativa en la frontera en l'Àfrica negra. El governador era tant administrador com a comandant de les forces militars allí estacionades.
La necròpolis va ser mencionada per primera volta en 1819, en l'obra Viage a Nubia de Johann Ludwig Burckhardt (també cridat xeic Ibrahim Ibn Abdallah). En 1885 varen començar les excavacions, dirigides per sir Francis Greenfell, qui va permanéixer fins a 1886 i Ernesto Schiaparelli en 1892. Varen descobrir, entre unes atres, la tomba d'Hirjuf. Jacques de Morgan va investigar més tombes en 1894, i de 1903 a 1904 les va estudiar lady William Cecil.
En 1946 l'egiptòlec Labib Habachi va començar les seues excavacions, que varen durar fins a 1951. Entre 1959 i 1984 el departament egipcíac de Bonn, baixe la direcció de Elmar Edel, va portar a terme estudis exhaustius, i actualment estan en el lloc Charles Seyfried del Deutsche Archäologische Institut (DAI) i Alejandro Jiménez de l'Universitat de Jaén.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Rösing, F.W.: Qubbet el-Hawa und Elephantine – zur Bevölkerungsgeschichte von Ägypten, Stuttgart 1990
- ↑ Excavació de la UJA en Qubbet el-Hawa
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Edel, Elmar: Die Felsengräber der Qubbet el-Hawa bei Assuan, Wiesbaden (1967-1971)
Edel, Elmar: Die Reiseberichte dones Harchuf (Hrw-hwff) in seinem Grab am Qubbet el-Hawa (34n), Berlín (1955) Edel, Elmar: Beiträge zu donen Inschriften dones Mittleren Reiches in donen Gräbern der Qubbet el-Hawa, Berlín (1971) Edel, Elmar: Altägyptische Fürstengräber bei Assuan. Ausgrabungen auf der Qubbet el-Hawa, Berlín (1966)
- Gardiner, A.: Geschichte dones Alten Ägypten (1962)
Habachi, Labib: 16 Studies on lower Nubia (ASAE 23/1981) Habachi, Labib: The Sanctuary of Heqaib, Mainz (1985) Jenkins, M.R.: Notes of the Tomb of Setka at Qubbet el-Hawa, Asuán (BACE 11/200)
- Morgan, Jacques de: Catalogue dones monuments et inscriptions de l’Egypte antique, Viena (1894)
• Müller, Hans Wolfgang: Die Felsengräber der Fürsten von Elephantine aus der Zeit dones Mittleren Reiches, Glückstadt (1940)
- Rösing, F.W.: Qubbet el-Hawa und Elephantine – Zur Bevölkerungsgeschichte von Ägypten, Nova York (1990) ISBN 3-437-50325-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qubbet el-Hawa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.