Lliga Epirota
La Lliga Epirota (Epirota: Κοινὸν Ἀπειρωτᾶν, Koinòn Āpeirōtân; Àtic: ) va ser una antiga coalició grega, o koinón [1] de tribus epirotas.[2]
Història
La coalició es va establir entre els anys 370 i 320 a. C. (primer com a Lliga Molosia en el 370 a. C.), que va ajudar a unificar a les tres tribus principals d'Epiro (és dir, molosos, tesprotos i caones).[3] L'oràcul de Dodona va ser el centre religiós, polític i cultural de la Lliga Molosia i, més vesprada, de la Lliga Epirota. Pirro de Epiro es va convertir en líder de la Lliga en 297 a. C.[4] Quan el rei Agatocles de Siracusa va conquistar Córcira, va oferir l'illa com a dot a la seua filla Lanasa en el seu matrimoni en Pirro de Epiro en 295 a. C.[5][6] L'illa es va convertir llavors en membre de la Lliga de Epirote. Potser va anar llavors quan es va fundar l'assentament de Casopa per a servir de base a les expedicions del rei de Epiro. L'illa va permanéixer en la Lliga Epirota fins a l'any 255 a. C., quan es va independisar despuix de la mort d'Alejandro II de Epiro. La lliga va ser derrotada pels ilirios durant la batalla de Fénice, lo que la va obligar a aliar-se en Teuta per a evitar nous atacs. Esta aliança enemistó als epirotas en els aqueos i els etolios, pero presumiblement va terminar despuix de la derrota iliria en la primera guerra iliria.
Encara que la Lliga Epirota va permanéixer neutral en les dos primeres guerres macedónicas, va anar finalment desmantellada en la tercera guerra macedónica (171-168 a. C.), en els molosos del costat dels macedonios i els caones i tesprotos recolzant a la República romana.[7]
Decrets de la Lliga
Les còpies dels decrets (proxenía i ciutadania, actes de manumisió) de la Lliga Molosia i Epirota es varen establir en Dodona. Tots els membres tenien ciutadania comuna.[8] Sobre el dialecte de la Lliga Epirota, no era dòric corintio i ni tan sols l'alfabet era corintio; provablement era dòric noroccidental, com semblen indicar algunes investigacions registrades en Dodona.[9] Els primers testimonis epigràfics de la Lliga Molosia es remonten a l'any 370 a. C. baix el rei (o basileos) Neoptólemo.[10]
Vore també
Referències
- ↑ Liddell y Scott, 1940.
- ↑ Boatwright, Gargola y Talbert, 2004, p. 92.
- ↑ Franke, 1989, p. 459.
- ↑ Koester, 1995, p. 33.
- ↑ Chamoux, 2002, p. 59.
- ↑ Franke, 1989, p. 458.
- ↑ Enciclopèdia Britànica.Enciclopèdia Britànica, Inc..Consultat el 18 d'abril de 2023.
- ↑ Eidinow, 2007, p. 59.
- ↑ Hammond, 1994, p. 434.
- ↑ Cabanes, 1976, p. 534: Appendice Epigraphique, 1.
Bibliografia
- (2004) The Romans: From Village to Empire, Oxford and New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-511876-6.
- Cabanes, Pierre (1976). L'Épire, de la mort de Pyrrhos à la conquête romaine (272–167 av. J.C.) (en fr), Paris: Els Belles Lettres.
- Chamoux, François (2002). Hellenistic Civilization, Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-22241-3.
- Eidinow, Esther (2007). Oracles, Curses, and Risk among the Ancient Greeks, Oxford and New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-927778-0.
- Franke, P. R. (1989). «CHAPTER 10 PYRRHUS», The Cambridge Ancient History: The Rise of Rome to 220 BC (vol. VII, Part 2), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 456–485. ISBN 0-521-23446-8.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1994). «CHAPTER 9d. ILLYRIANS AND NORTH-WEST GREEKS», The Cambridge Ancient History: The Fourth Century B.C., 2nd edició (vol. VI), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 422–443. ISBN 0-521-23348-8.
- (2004) An Inventory of Archaic and Classical Poleis, Oxford and New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
- Koester, Helmut (1995). Introduction to the New Testament, Volume 1: History, Culture, and Religion of the Hellenistic Age, New York and Berlin: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-014692-4.
- (1940) A Greek-English Lexicon, Oxford: Clarendon Press.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga Epirota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.