Tercera guerra macedónica
Plantilla:Guerres macedónicas La '___protected_title_0___' (171 a. C.-168 a. C.)[1] va ser una lluita entre Roma i el rei Perseo de Macedònia.[2]
Antecedents
[editar | editar còdic]Despuix de la mort del rei Filipo V de Macedònia en 179 a. C., el seu talentós i ambiciós fill, Perseo, va prendre el tro.[3] Perseo es va casar en Laódice, filla del rei Seleuco IV Filopátor del Imperi seléucida, i va incrementar el tamany del seu eixèrcit. Va forjar aliances en Epiro i vàries tribus d'Iliria i Tracia, i en els enemics de les tribus tracias aliades a Roma (com els sapeos, governats per Abrúpolis). Ademés, va renovar els seus antics contactes en algunes ciutats estat gregues. El rei va anunciar que portaria a terme reformes en Grècia i restauraria el seu poder i prosperitat.
Desenroll de la guerra
[editar | editar còdic]Els romans varen escomençar a preocupar-se perque Perseo podia destruir el seu domini polític en Grècia i restaurar l'antiga sobirania macedonia sobre els estats grecs.[4]
En 172 a. C., el rei Eumenes II de Pérgamo, que odiava a Macedònia, va acusar a Perseo de tractar de violar les lleis dels demés estats i les condicions de pau entre Macedònia i Roma.[5] Els romans, temerosos d'un canvi en la balança de poder en Grècia, varen declarar una nova guerra contra Macedònia. Perseo va obtindre la victòria en el primer combat, la batalla de Calícino, a on es va enfrontar a l'eixèrcit de Publio Licinio Craso.[6] El rei va oferir als romans un tractat de pau que va ser rebujat.[7] Els romans varen tindre molt temps problemes de disciplina dins del seu eixèrcit, i els comandants no podien trobar cap manera d'invadir en èxit el territori de Macedònia.
En 170 a. C. Perseo va derrotar als romans en Iliria.[8] En eixe any els romans varen enviar una embaixada encapçalada per Marco Caninio Rébilo i Marque Fulvio Flac per a investigar les raons de la falta d'èxit en la guerra.[9]
En 169 a. C., el cònsul Quint Marcio Filipo va travessar l'Olimp i va entrar en Macedònia. Perseo, que estava acampat prop de Díon, va fugir a Pidna. Les tropes romanes varen entrar en Díon, pero no obstant varen tindre problemes d'abastiment de recaptes i es varen retirar. Aixina, Perseo va retornar a Díon, que fortificó i va conseguir que els romans abandonaren el sege de Melibea i es retiraren de Demetrias.[10]
El rei macedonio va tractar de convéncer a Eumenes de Pérgamo i al rei Antíoco IV Epífanes dels seléucidas de passar-se al seu bando. No obstant, va fracassar en les negociacions.[11]
Finalment, Perseo va ser derrotat per les legions del cònsul romà Lucio Emilio Paulo en la batalla de Pidna en 168 a. C.[12] Perseo va ser depost i dut a Roma junt en els seus dignatarios.[13]
Macedònia va ser dividida en quatre repúbliques clientelistas de Roma; estes repúbliques devien pagar tribut als romans,[14] encara que una cantitat menor que el tribut anterior, gràcies a Perseo. Les relacions polítiques i econòmiques entre els estats grecs i macedonios es varen reduir. Ademés, els romans varen capturar a centenars de presoners entre les principals famílies macedonias.[15]
Esta guerra va significar el fi de la Macedònia helenística i de la monarquia antigónida, pese a que Roma va retornar després per a la destrucció simbòlica de Corinto en 146 a. C., similar a la destrucció de l'inocuo Cartago durant la tercera guerra púnica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Desperta Ferro: Antiga i medieval.(41)
- 22–29.ISSN 2171-9276.Consultat el 2023-11-19.
- ↑ (2017-02-20) The Encyclopedia of Ancient Battles, 1 edició (en en), Wiley. doi:10.1002/9781119099000.wbabat0380. ISBN 978-1-4051-8645-2.
- ↑ Valverde, Luis Amela (2020-02-21). Vària Nummorum XI (en és), Punt Roig Llibres. ISBN 978-84-18270-51-2.
- ↑ Livio, Tito (1796). Decadas de Tito Livio, principe de l'història romana (en és), en l'Imprenta Real.
- ↑ Tito Livio XLII,11-13.
- ↑ Tito Livio XLII,58-60.
- ↑ Tito Livio XLII,62.
- ↑ Tito Livio XLIII,18-23.
- ↑ Tito Livio XLIII,11.
- ↑ Tito Livio XLIV,1-13.
- ↑ Tito Livio XLIV,24-25.
- ↑ Tito Livio XLIV, 41-42; Plutarco, Vides paraleles: Emilio Paulo 15-22.
- ↑ Tito Livio XLV, 35.
- ↑ Tito Livio XLV, 29-30.
- ↑ Tito Livio XLV, 32.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tercera guerra macedónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.