Batalla de Calícino

Archiu:Kolmasmakedonialaissota.png

Antiga Grècia i Macedònia durant la Tercera Guerra de Macedònia

La batalla de Calícino es va lliurar en 171 a. C. entre el regne de Macedònia i la República romana junt al cerro Calícino, prop de Lárisa. Els macedonios varen ser dirigits pel seu rei, Perseo, mentres que la força romana va ser dirigida pel cònsul Publio Licinio Craso. Els macedonios varen resultar victoriosos. La batalla destaca per la prevalença del paper de la cavalleria i l'infanteria llaugera en una llabor combinada de comando. Tito Livio descriu esta batalla en Ab Urbs condita XLII, 58-60, i segons el seu relat no es va amprar l'infanteria pesada en esta batalla.

Preliminars

Quan Licinio va saber de la presència macedonia en Tesalia va alvançar cap a Lárisa i va establir un campament fortificado en la vora sur del Peneo, a 5 quilómetros de la ciutat. Allí se li varen unir les forces pergamenses de Calcis, la qual estava formada per 1000 ginets i 4000 infants, també se li varen unir 500 ginets de la lliga Etolia, 400 ginets tesalios, 300 ginets i 100 infants d'Apolonia d'Iliria i 1500 hòmens de l'infanteria llaugera de la lliga Aquea. La suma d'estes tres forces de cavalleria junt a la cavalleria romana de 2000, igualava més o menys el número de la cavalleria de 4000 efectius baix el mando de Perseo. Les llínees de suministrament anaven a Lárisa a través de la brecha de Feres (per Velestino) als ports del golf Pagasético, cap al sur a través de Cranón i Farsalia fins al centre de Grècia, i cap a l'oest per la rica zona irrigada pel Peneo cap a Epiro. Confiant en la velocitat i l'eficiència de la seua cavalleria i infanteria llaugera, Perseo va tallar les comunicacions dels romans en el golf Pagasético, devastant els camps de Feres i capturant varis caps de ganado, i aixina es va posar en contacte en la seua guarnició i flota en Demetrias.

Desenroll de la batalla

Despuix d'algunes escaramuzas Perseo va sondejar als romans apareixent prop del seu campament a l'eixida del sol en tot el seu eixèrcit a contra llum junt a un tossal anomenat Calícino, en la cavalleria armada al front i la falange d'infanteria darrere. Les legions romanes varen prendre posicions dins del seu camp, mentres que la cavalleria es va enfrontar a l'enemic. Perseo, al mando de la cavalleria macedonia d'èlit i en el respal d'un batalló d'infanteria real va carregar contra l'èlit de cavalleria romana i la majoria de la cavalleria grega, a excepció de 400 tesalios que varen mantindre li la retaguàrdia i va permetre que no fora aniquilada tota la cavalleria. En esta part de l'enfrontament els romans varen perdre 200 ginets i 2000 infants varen morir i 600 varen ser fets presoners i varen dispersar al restant. La falange es va acostar despuix de la cavalleria i estava llista per a atacar el campament, pero Perseo no estava dispost a incórrer en grans pèrdues que hauria sofrit en un atac de falangistes contra un campament fortificado. El seu eixèrcit va arreplegar les armes dels caiguts en el camp de batalla com a botí i tota la companyia va retornar triunfante al seu campament.

Vore també

• Tercera guerra macedónica

Referències i notes

Tito Livio XLII,58-60.