Basileos
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
Basileos, basileo o basileus (en grec: Βασιλεύς, basileus) és un títul d'orige grec aplicat a distints tipos de monarques històrics. Utilisat des de l'época micénica,[1] quan era aparentment otorgat a autoritats menors, es va convertir en la designació comuna per als sobirans en l'época arcaica[2] i clàssica.
En la desaparició de les monarquies, el títul va permanéixer en us per a designar a un funcionari de la polis, generalment encarregat dels sacrificis públics. En Macedònia, a on va continuar l'institució monàrquica va ser usat per a designar al rei i des d'allí, despuix de les conquistes d'Alejandro, va anar el títul dels sobirans dels regnes helenístics.
En la conquista romana i la creació del Principat per Augusto, el terme grec per a rei va ser aplicat en els països de parla grega al emperador romà; per açò, seria utilisat més vesprada pels emperadors bizantins. Transcrito com basileos, basileo o basileus sol usar-se en l'historiografia per a designar als emperadors bizantins despuix de les reformes d'Heraclio I en el VII.
Etimologia
[editar | editar còdic]
L'etimologia de suele usarse en l'historiografía para designar a los emperadores bizantinos después de las reformas d'Heraclio I en el VII.
Etimología
[editar | editar còdic]La etimología de és incerta. Es troba atestada la forma micénica * es incierta. Se encuentra atestiguada la forma micénica * (Llineal B: 𐀣𐀯𐀩𐀄, (Lineal B: 𐀣𐀯𐀩𐀄, ), referida a oficials de la cort o caudillos locals, pero no pròpiament a un rei. La majoria dels llingüistes assumix un orige pregriego, adoptat durant l'Edat de Bronze des d'un substrat preexistente.[3]
La forma femenina de la paraula apareix com basilisa per primera volta en la koiné grega, ademés de basilea, basílissa, basíleia, basilís, o, més arcaica, basilina o basilinna.[4]
Basileos en la Grècia posmicénica i arcaica
[editar | editar còdic]Despuix del colapse de la societat palacial micénica, en la cridada Edat Obscura, els basileos formaven part d'un grup aristocràtic que ostentava el poder polític i econòmic de les ciutats, es consideraven iguals entre sí i s'organisaven en grups cridats heterías. El seu poder es recolzava en la família patriarcal (genos) i en la casa (oikos) que configurava l'unitat econòmica de la mateixa sustentada en la propietat de la terra, les principals activitats de la qual econòmiques eren l'agricultura i sobretot la ganaderia, que era també un símbol del poder del basileos, puix per a mantindre les seues raberes era necessari contar en una gran extensió de terres. Al mateix temps no desdenyaven la pirateria, en forma d'incursions per a furtar ganados i ocasionalment es enrolaban en expedicions de saqueig o com mercenaris per a les potències del Propenc Oriente.[5]
Les relacions entre els basileos cimentaven el seu poder i els distinguien com un estament diferenciat; les mateixes s'expressaven a través de regals entre ells, en una relació recíproca pel qual un basileus podia destacar-se per la cantitat de regals que donava i al mateix temps el que rebia el regal quedava en deute simbòlic. La relació aixina forjada era coneguda com hospitalitat.[6] Un atre víncul important es donava en els convits, en els quals es gestaven les aliances polítiques i es prenien decisions.
Segons alguns autors, esta monarquia dels temps obscurs va ser substituïda entre els sigles IX i VII a. C. per règims de tipo aritocrático que varen desembocar, en la majoria dels casos, en oligarquies o tirania.[7][8] Atres autors postulen que al començament dels temps arcaics varen existir reis que el seu poder era vitalici i es transmetia per herència, en característiques similars a les societats de jefatura.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GONZÁLEZ GARCÍA, Francisco Javier Qa-si-re-o micénico i Basileús homérico.Continuïtat i discontinuitat en la concepció grega de la realea. MINIUS X, 2002, pp. 71-94 Versió en llínea en Acadèmia. Accés 18/06/2016
- ↑ CARLlER P.1984: La royauté en Gréce avant Alexandre, Estrasburc
- ↑ L., Sihler, Andrew (1995). New comparative grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, p. 319-320. OCLC 29310748. ISBN 0195083458.
- ↑ Brown, Roland Wilbur. Composition of scientific words. Smithsonian Institution Press, 1979.
- ↑ Chester Starr, Història del món antic [1965], Madrit: Akal, 1974, ISBN 84-7333-032-6, p. 233.
- ↑ OCIO I VIAJES EN LA HISTORIA: ANTIGÜEDAD I MEDIOEVO Mauro Beltrami. Consultat 16/11/2018
- ↑ Andreev, J. Könige und Konigsherrschaft in donen Epen Homers. Klio 61 (1969) pp. 380 - 382
- ↑ Carlier P. La royauté en Grèce avant Alexandre (Strasbourg 1984) p. 504.
- ↑ Menéndez, José Luis. La monarquia grega abans de la constitució de la" polis": Algunes consideracions sobre el cas ateniense. Habis Any 2003, número 34 pp. 21-37.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Drews, Robert. Basileus. The Evidence for Kingship in Geometric Greece, Yale (1983).
- Murray, Oswyn : Grècia Arcaica, Taurus, Madrit (1983). cap. 3.
- Schindler, Jochem "On the Greek type hippeús" in Studies Palmer ed. Meid (1976), 349–352.
- The Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press (1991).
Murray, O. Història del món antic: El Fi de l'Edat Obscura, Pag 37-40, Taurus, Espanya, 1988
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basileos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.