Koinón

Koinón (del grec: Κοινόν, pl. Κοινά, Koina), que significa "comú", en el sentit de "públic", tenia moltes interpretacions, algunes socials, atres governamentals. La paraula era la forma neutra de l'adjectiu, aproximadament equivalent en el sentit governamental al llatí res publica, "la cosa pública". Entre els usos més freqüents es troba "mancomunitat", el govern d'un sol estat, com el ateniense.

És freqüent en els escrits històrics el sentit de "lliga" o "federació", una associació de ciutats-estat distintes en una sympoliteia. Com a govern d'una lliga, koinon comprenia funcions com la defensa, la diplomàcia, l'economia i les pràctiques religioses entre els seus Estats membres. La paraula es va traslladar a atres associacions polítiques en el història medieval i moderna de Grècia.

En el mateix Epiro havia existit en l'antiguetat el koinon dels molosos. Va haver una Lliga Lacedaemoniana, centrada en Esparta i els seus antics dominis durant un periodo baix el domini romà, un Koinon dels macedonios, també baix el domini romà. En el història grega moderna, durant la Guerra de l'Independència grega, es va establir un autogovern local cridat Koinon en les illes d'Hidra, Spetses i Psará.

Entre les més importants varen estar:

• Lliga Jónica (Koinon Ionon), formada el VII
• Lliga dels Aeinautas (Koinon dels aeinautai), una peculiar institució que va intervindre en el derrocament del tirà de Mileto, els components del qual estaven contínuament embarcats.
• Lliga Acarnània (Koinon ton Akarnanon), existent des de el V fins a c. 30 a. C., en interrupcions.
• Lliga Calcídica (Koinon ton Chalkideon), existent c. 430 a 348 AC.
• Lliga Fócida (Koinon ton Phokeon), existent des de el VI fins a el III, en interrupcions
• Lliga Beòcia.
• Lliga Tesalia (Koinon ton Thessalon), existent des del 363 a. C. fins a el III, en interrupcions.
• Lliga dels Magnesi (Koinon ton Magneton), existent des de 197 a. C. fins a el III, en interrupcions.
• Lliga del Peloponeso, des de el VI
• Lliga Aeniana (Κοινὸν τῶν Αἰνάνων, Koinon ton Ainianon)
• Lliga Arcàdia (Koinon ton Arkadon)
• Lliga dels Oteanos (Κοινὸν τῶν Οἰταίων, Koinon ton Oitaion)
• Lliga Eubea (Κοινὸν τῶν Εὐβοιέων, Koinon ton Euboieon)
• Lliga Epirota (Κοινὸν τῶν Ἠπειρωτῶν Koinon Epiroton), existent des de c. 320 fins a c. 170 a. C.
• Lliga dels Isleños (Κοινὸν τῶν Νησιωτῶν, Koinon ton Nesioton), existent des de c. 314 a c. 220 AC i 200 a 168 AC.
• Lliga de Delos, liderada per Atenes i enfrontada en la del Peloponeso en la guerra del Peloponeso (V).
• Lliga Calcídica (Koinon Chalkideon), de ca. 430 a. C. al 348 a. C.
• Lliga Epirota (Koinon Epiroton), de ca. 320 a. C. al ca. 170 a. C.
• Lliga de Corinto, de l'época de Filipo i Alejandro (finals de el IV)
• Lliga Macedónica (Koinon Makedonion), de el III a l'época romana.
• Lliga Licia, fundada l'any 168 a. C.
• Lliga dels Laconios Lliures, creada baix l'emperador Augusto, l'any 21 a. C.
• Lliga Cretense (Koinon Kritiki), creada baix l'emperador romà Antonino Pío.
• Lliga dels Zagorisianos, baix l'Imperi Otomà, entre els anys 1670 i 1868.

Vore també: Lliga Helènica

Koinonía

El cristianisme va desenrollar el concepte koinonía, κοινωνία (comunió eclesial, diferenciable de la comunió com a sacrament, o eucharistía -εoχαριστία-).