Sympoliteia
Una ___protected_title_0___ (Plantilla:Lang-grc, ___protected_title_10___) va ser un tipo de ̊tractat d'organisació política en l'Antiga Grècia. Era l'unió de dos o més polis, en l'antiga Grècia[1] El terme derivava del verp ___protected_title_1___, que significa ___protected_title_11___, ___protected_title_12___ o “viure com a ciutadans de la mateixa polis.[2][3] Es saattoi viitata monenlaisiin liittoihin kaupunkien välillä.[3]
Durant el periodo helenístico, va ocórrer de dos maneres. En la Grècia continental, el terme va ser generalment utilisat per a designar un Estat federal consistent de polis individuals en institucions i ciutadania compartida. Eixemples d'això són la Lliga Aquea i la Lliga Etolia. El concepte també va ser utilisat per a referir-se a la fusió política de dos o més polis veïnes. Açò podia eventual pero no necessàriament, conduir a la desaparició d'una de les polis participants. Esta segona forma va ser comuna en l'Àsia Menor helenística.[4]
La sympoliteia multilateral suponia l'introducció d'una llegislació i institucions comunes, com l'assamblea, diferents a les de les polis originals, les que es mantenien en les seues respectives competències, coexistint en aquelles creades en virtut de la confederació. Aixina mateix, es creaven santuaris i festes federals administrades també a propòsit de la sympoliteia.[5]
Un eixemple primerenc és la ___protected_title_5___ d'Olinto en 432 a. C., quan atres polis varen permanéixer independents i també tenien la seua pròpia ciutadania, pero varen passar a formar part de la de Olinto.[6]
La sympoliteia és a sovint contrastada en la isopoliteia, tractat pel qual se li otorgaven iguals drets de ciutadania als ciutadans de les polis participants, pero que mantenien la seua independència política. Autors contemporàneus del periodo helenístico podien usar el terme de manera menys estricta; Polibio, per eixemple, usava el terme sympoliteia per a referir-se a la ciutadania compartida otorgada per abdós tipos de tractats. De modo similar, existix una considerable superposició conceptual entre les idees de sinecisme i sympoliteia.[7]
Un atre terme estretament relacionat en la ___protected_title_0___ és la ___protected_title_1___, o aliança militar. No obstant, ademés de la ___protected_title_2___ i la ___protected_title_3___, que també podien acordar-se per separat, la ___protected_title_4___ solia implicar —a lo manco en cert grau— una administració conjunta.[3][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2024-09-04.
- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2024-09-04.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Walbank, Frank W. (2010). Selected Papers: Studies in Greek and Roman History and Historiography (en en), Cambridge University Press, pp. 24–26. ISBN 0521136806.
- ↑ Reger, 2004, p. 148.
- ↑ (2007).Gerión.25(1)
- 171-172.
- ↑ Voegelin, Eric (2000). Order and History (en en), University of Missouri Press, p. 190. ISBN 0826263933.
- ↑ Reger, 2004, p. 149.
- ↑ Hicks, Ursula Kathleen (1978). Federalism, Failure and Success: A Comparative Study (en en), Oxford University Press, p. 15. ISBN 0195201051.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Reger, Gary (2004). «Sympoliteiai in Hellenistic Àsia Minor», The Greco-Roman East: Politics, Culture, Society (vol. 31) (en en), Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 9780521828758.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sympoliteia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.