Isopoliteia

Una isopoliteia (en grec antic: ἰσοπολιτεία) va ser un tractat d'igualtat de drets de ciutadania entre les póleis (ciutats estat) de l'antiga Grècia. Açò ocorria a través d'un acort mutu entre ciutats o per mig de l'intercanvi de decrets individuals. Es va usar per a fomentar relacions diplomàtiques amigables. La Lliga Etolia va ser un cas únic d'una entitat política més gran que concedia tractats de isopoliteia. La sympoliteia anava més allà, suponent la fusió de dos o més póleis.

Història

Existixen molts eixemples de isopoliteia, com el pacte entre Mileto i Cícico des d'aproximadament 330 a. C., pel qual es va registrar amistat eterna entre abdós. En atres ocasions, els tractats tenien un determinat temps de duració, i devien ser renovats, com el tractat entre Mileto i Phygela des de fins de el IV, el qual va renovar la isopoliteia entre abdós. A una colónia també se li podia concedir isopoliteia per la seua ciutat mare, tal com Cío la va obtindre de Mileto ca. 228 a. C..

En una isopoliteia, els ciutadans podien gojar els privilegis de la ciutadania en les dos ciutats que formaven part del tractat. En la pràctica açò significava que se li concedien beneficis com l'exenció tributària, el dret al sacrifici en els cults públics, escans especials en les reunions públiques i el dret a entaular juïns en el tribunal públic, reservats als ciutadans. Ademés, qualsevol ciutadà d'una ciutat que volguera obtindre la ciutadania completa, especialment l'elegibilitat per a càrrecs públics, en l'atra ciutat solament tenia que declarar-se a sí mateix subjecte a imposts.

En el cas de les ciutats mare i les colónies la relació era inusual, perque les ciutats mare normalment llimitaven estrictament el dret de tornada dels seus antics ciutadans que s'establien en les seues colónies. Vanessa Gorman argumenta que Mileto va usar la isopoliteia com una manera d'atraure habitants des de les seues colónies en temps en que la ciutat estava sent reconstruïda despuix de la batalla de Mícala in 479 a. C.. El restabliment de Teos al voltant de la segona mitat de el VI per habitants de la seua colónia Abdera va poder haver segut un cas similar.

Vore també

• Cleruquía

Bibliografia

• Guizzi, Francesco (1997). «Private Economic Activities in Hellenistic Crete: The Evidence of Isopoliteia Treaties», From Minoan Farmers to Roman Traders. Sidelights on the Economy of Ancient Crete, Stuttgart: Franz Steiner Verlag, pp. 235–245. ISBN 9783515076210.