Lliga Jónica
En l'Antiga Grècia, la Lliga Jónica (grec antic Τὸ Κοινὸν τῶν Ἰώνων, tò koïnòn tỗn Iốnôn), també coneguda en la simple denominació de els jonios (grec antic Οἱ Ἴωνες, Hoi Íônes) o Dodecápolis jonia, era una aliança de dotze ciutats gregues jonias de la costa anatolia i illes adjacents. La seua funció era doble. En el pla religiós, era una anfictionía encarregada del cult a Poseidón Heliconio en el santuari del Panjonio, en la veta Mícala; en el pla polític, permetia unificar als grecs d'Àsia Menor contra els perses.
Orige
[editar | editar còdic]Segons una tradició relatada per Heródoto, els jonios eren originalment aqueos expulsats de les seues terres.[1] Això s'explica provablement per la relació entre el cult a Poseidón en Hèliç, en Acaya i el de Poseidón Heliconio, que unia a tots els jonios, pero no té fonament històric.[2] L'inscripció anomenada Crònica de Desocupacions fixa la creació de la Lliga en el mateix moment que la fundació de Mileto i d'atres ciutats jonias i li assigna la data de 1086-1085 a. C. (o 1086-1075 a. C. seguint la llectura;[3] es tracta d'una suposició sense fonament.[4]
L'existència de la Lliga està atestada des de principis de el VII a lo manco. Para Wilamowitz, l'aliança es va formar cap a 700 a. C. per a dur la guerra contra la ciutat de Melia, en el territori de la qual es trobava el Panjonio; despuix va ser transformada en confederació formal per a lluitar contra les agressions bregas.[5] S'ha objectat que un conflicte contra una ciutat com Melia no necessitava l'aliança de dotze ciutats ; no subsistix cap rastre d'una confederació antilidia, sabent que els lidios es destacaven més be per la seua bondat en els grecs.[6] La guerra contra Melia no seria més que un acontenyiment entre uns atres en la vida de la Lliga. Hauria segut creada des d'una òptica d'expansió a costa dels etolios, dels que una part del territori va servir per a la creació de ciutats jonias; a continuació es va consolidar contra els cimerios.[7]
Organisació
[editar | editar còdic]En l'época de Heródoto el número de ciutats jonias estava canónicament fixat en dotze: Mileto, Miunte i Priene en Caria; Eritras, Éfeso, Colofó, Lébedos, Teos, Clazómenas i Focea en Brega, aixina com les illes de Samos i Quíos.[8] És cert que este no era el número original, ya que Melia va ser destruïda pels atres membres i els texts atesten els adheriment successius d'Esmirna,[9] Quíos, Focea, Eritras i Clazómenas.[10] La Lliga en la seua configuració màxima constava de tretze membres.
Contràriament a l'anfictionía de Delfos, la principal funció de la Lliga Jónica no era religiosa: el cult de Poseidón Heliconio devia la seua notorietat als jonios, i no a l'inversa.[6] Es tractava d'una aliança essencialment política, dotada del poder de fer la guerra i d'arbitrar les discrepàncies. Els seus delegats (grec antic σύνεδροι, súnedroi) es reunien en el santuari del Panjonio, sense dubte a intervals regulars. No hi ha cap menció d'una eixecutiva federal. A la vista de l'ineficàcia de la Lliga en la guerra contra Lidia, despuix contra els perses, es pot deduir que va deure tindre en conte als seus Estats membres per a aplicar les seues directives.[10]
Heródoto informa de vàries tentatives de reforma de la Lliga Jónica durant la dominació del rei aqueménida Ciro II.[11] Bias de Priene, un dels Sèt Sabio de Grècia, va propondre un sinecisme, és dir, la reunió de vàries ciutats en una sola, en esta ocasió en Cerdenya: establits d'esta manera en una posició forta, els jonios podrien recuperar la seua llibertat. En la mateixa época, segons Heródoto, Tals de Mileto,[12] va fer una atra proposta l'alcanç exacte de la qual va ser debatut: per a alguns, es tractava per a les ciutats d'abandonar la seua independència per a quedar baixa la direcció de Teos, sobre el model de la futura Lliga Calcídica; per a uns atres, el model és més be el d'una Commonwealth; per a uns atres, es tractava de transferir a títul exclusiu a un consell federal la competència de les relacions internacionals, en el dret de fer la guerra i de firmar tractats.[13] Ni la proposició de Bias, ni la de Tals va ser acceptada, lo que Heródoto deplora: ella «els haguera fet els més feliços de tots els grecs, si hagueren volgut seguir».[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto, Història i.145; cf. Diodoro Sículo, Biblioteca històrica xv.49
- ↑ Caspari, 1915, p. 173.
- ↑ Inscriptiones Graecae xii.5.444.27
- ↑ Caspari, 1915, p. 174.
- ↑ von Wilamowitz-Moellendorff (1906, pp. 46 i 78), Vitrubio, De l'architecture iv.1 menciona explícitament l'aliança de dotze ciutats contra Melite, la que s'identifica habitualment en la Melia citada per Hecateo de Mileto (FGrH i. 11);Roebuck (1955, p. 33)
- ↑ 6,0 6,1 Caspari, 1915, p. 176
- ↑ Caspari, 1915, p. 177.
- ↑ Heródoto, op. cit. i.142
- ↑ Originalment una ciutat eolia, cf. Heródoto i. 150; vore també Vitrubio iv.1
- ↑ 10,0 10,1 Caspari, 1915, p. 178
- ↑ 11,0 11,1 Heródoto i.150
- ↑ L'atribució és dubtosa, estant Tals mort provablement en el moment dels fets, és dir, cap a 645-640 a. C.;von Wilamowitz-Moellendorff (1906, p. 47), seguit per Caspari (1915, p. 178)
- ↑ Interpretacions citades per Caspari (1915, p. 179)
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Confédération ionienne» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.