Lliga Acarnània
La Lliga Acarnània (, to koinon tōn Akarnanōn)[1] va ser la confederació tribal, i més vesprada una federació de ple dret (koinón), dels acarnanios en la Grècia clàssica, helenística i de la primera época romana.
Història
editarLa Lliga existix des de el V. En aquell moment no era una federació de ple dret (sympoliteia) com en atres parts de Grècia, sino una confederació poc rígida de les ciutats d'Acarnània.[1] Una assamblea de representants es reunia en Estrat, tenint també el poder de negociar tractats en atres estats, existia un tribunal suprem en Olpas) (en comú en els anfiloquios), i hi havia una moneda i un cult comuns, pero no hi havia funcionaris federals ni una política exterior comuna.[2] Aixina que, encara que la Lliga actuava a voltes en nom de tots els seus membres, com en l'aliança en Esparta en l'any 390 a. C. o l'unió de la Segona Lliga ateniense en l'any 375/374 a. C., en atres ocasions les polis membres actuaven de forma independent, per eixemple durant la tercera guerra sagrada, en la que les ciutats d'Alicia i Anactorio varen participar com a aliats de Tebas, mentres que el restant de la Lliga va permanéixer neutral.[3]
Els acarnanios varen acceptar proporcionar 2000 hoplitas en la lluita comuna contra Filipo II de Macedònia, pero com a est va ocupar Ambracia, només un grapat de voluntaris va participar junt en les ciutats-estat del sur de Grècia en la batalla de Queronea. Com a resultat, els líders de la facció independentista varen ser desterrats i la Lliga es va convertir en membre de la Lliga de Corinto organisada per Filipo.[3] Durant la campanya d'Alejandro Magne en Àsia, els etolios li varen arrebatar a la Lliga la ciutat d'Eníadas. En l'excepció d'Alicia, els acarnanios varen permanéixer en gran mida al marge de les lluites que varen seguir a la mort d'Alejandro Magne en l'any 323 a. C., pero en l'any 314 a. C. Casandro va aplegar a Acarnània i va reorganisar la Lliga sobre una base verdaderament federal. L'illa de Léucade es va unir a la Lliga poc despuix, despuix del desestage del seu guarnició macedonia.[4] La Lliga Acarnània va ser membre de la Lliga Helènica organisada per Demetrio Poliorcetes, i després es va sometre al rei Pirro de Epiro.[5]
Despuix de la mort de Pirro, entorn a l'any 270 a. C., els acarnanios i els etolios varen resoldre les seues diferències, acordant el riu Aqueloo com a frontera mútua, i varen concloure una aliança perpètua. En el tractat s'especificaven les obligacions d'assistència militar mútua i les dos lligues s'asseguraven mútuament els drets de epigamia, ciutadania i adquisició de propietats.[5] En este tractat es registren sèt strategoi (un de Eníadas, Derio, Estrat, Fitia, Tirión, Anactorio i Léucade), un hiparco (de Eníadas), un secretari d'assunts exteriors (de Eníadas) i un tesorer (d'Estrat). La freqüent aparició de funcionaris indica que en aquell moment era la ciutat més important de la Lliga.[5] No obstant, segons Polibio, poc despuix els etolios es varen aliar en el fill de Pirro, Alejandro II de Epiro, i varen invadir Acarnània, dividint el país entre ells: la partix nort en Léucade va ser per a Epiro, i el sur es va incorporar a la Lliga Etolia.[5]
Despuix de l'extinció de la dinastia eácida en Epiro, en l'any 230 a. C. es reconstituyó la Lliga Acarnània en la partix nort del país, l'antiga Epiro. Léucade era la seua capital, i solament Anactorio, Palero, Tirión i Medeón eren membres.[6] Aliats en els ilirios, i després en els macedonios i la Lliga Aquea, en la Guerra social (220-217 a. C.) els acarnanios varen poder recuperar Fitia i Eníadas. Este èxit no va durar molt temps: en la primera guerra macedónica (214-205 a. C.), Eníadas es va perdre de nou, i en la segona guerra macedónica (200-197 a. C.) els acarnanios es varen vore obligats a capitular davant la República romana, que no obstant els va deixar en les seues possessions i lliures per a governar-se a sí mateixos. Eníadas va ser tornada despuix de la guerra romà-síria. A pesar de la seua ferma llealtat a Roma, la Lliga va perdre a Léucade despuix de la tercera guerra macedónica (171-168 a. C.), ya que es va convertir en un estat autònom, pero Tirión es va convertir en membre.[7]
La Lliga Acarnània va continuar existint inclús despuix de l'establiment final del poder romà sobre Grècia en l'any 146 a. C. Solament despuix de la batalla de Accio en el 31 a. C. la Lliga es va incorporar a la província romana d'Acaya.[7]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 Schwahn, 1931, col. 1194.
- ↑ Schwahn, 1931, col. 1194–1995.
- ↑ 3,0 3,1 Schwahn, 1931, col. 1195.
- ↑ Schwahn, 1931, col. 1195–1196.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Schwahn, 1931, col. 1196.
- ↑ Schwahn, 1931, col. 1196–1197.
- ↑ 7,0 7,1 Schwahn, 1931, col. 1197.
Bibliografia
editar- (1931).Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.IV, Halbband 7, Stoa-Symposion
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga Acarnania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.