Tercera guerra sagrada
La tercera guerra sagrada (356-346 a. C.) es va lliurar entre les forces de la Lliga Anfictiónica de Delfos, encapçalada per Tebas, i més vesprada per Filipo II de Macedònia, i els focidios. La guerra va ser provocada per una gran multa imposta en 357 a. C. als focidios per la Lliga Anfictiónica (dominada en eixe moment per Tebas), pel delicte de cultivar terra sagrada; negant-se a pagar, els focidios es varen apoderar del temple d'Apolo en Delfos, i va utilisar els tesors acumulats per a finançar grans eixèrcits mercenaris. Aixina, encara que els focidios varen sofrir vàries derrotes importants, varen poder continuar la guerra durant molts anys, fins que finalment totes les parts varen estar a la vora de l'agotament. Filipo II va usar la distracció dels atres estats per a aumentar el seu poder en el nort de Grècia, aprofitant per a convertir-se en governant de Tesalia. Al final, el creixent poder de Filipo i l'agotament dels demés estats li varen permetre impondre un apany pacífic de la guerra, lo que va marcar un pas important en l'ascens de Macedònia a la preeminència en l'antiga Grècia.
Filomelo pren el control de Delfos
[editar | editar còdic]Despuix de la segona guerra sagrada, Tebas va dominar l'Anfictionía. Fócida va ser multada fortament per una ofensa trivial, lo que va enfadar a Filomelo,[1] el llavors líder de Fócida, qui va prendre el control de Delfos.[2] L'eixèrcit de Fócida era relativament chicotet i dèbil, aixina que Filomelo va reclutar un eixèrcit mercenari entre els estats grecs veïns.[2] Es dia que l'eixèrcit mercenari tenia problemes sobre llealtat i moral. Filomelo va utilisar els tesors del temple de Delfos per a mantindre als seus mercenaris fins que va ser derrotat pels beocios i els tesalios en 354 a. C. i es va suïcidar.[3]
Onomarco es convertix en líder de Fócida
[editar | editar còdic]En acabant de que Filomelo fora vençut, Fócida va trobar un nou líder, Onomarco,[4] qui va derrotar als beocios i es va aliar en Feras.[5] No obstant, esta aliança va ser derrotada pel rei Filipo II de Macedònia que a la seua volta s'havia aliat en Tebas. L'eixèrcit professional de Filipo va esclafar al de Onomarco en la batalla del Camp de Safrà en 352 a. C. Despuix de la batalla, Onomarco va ser aforcat per Filipo.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Diodoro Sículo, Biblioteca Històrica, Llibre XVI
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tercera guerra sagrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.