Elimia

Elimia (o Elimea o Elimiotis) (grec: Ελίμεια) va ser un districte del suroest del Regne de Macedònia, en l'Alta Macedònia, les fronteres de la qual eren Eordea a l'est, Oréstide al nort, Pieria a l'oest i Perrebia al sur. Alcançava per l'oest fins al mont Pindo. El riu principal era el Haliacmón. Va ser poblat pels elimiotas, i conquistat pels reis de Macedònia en el IV

Va constituir una regió estratègica per a la comunicació en l'Epiro i en Tesalia, pels numerosos passos de montanya del seu territori que aplegaven fins a estes regions. Elimia va conservar els seus propis príncips despuix de la conquista macedonia. Un d'ells cridat Derdas va jugar el seu paper durant la guerra d'Esparta contra Olinto.

Baixe l'Imperi romà va ser inclosa en la quarta regió de Macedònia.

Eane va ser la capital, i va existir una ciutat denominada Elimea, a on el rei macedonio Perseo, en 170 a. C., va passar revista a les seues tropes. Provablement és la moderna Grevenó.