Anar al contingut

Ratiaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ratiaria
Localisació en rectàngul roig de l'antiga ciutat de Ratiaria.
Balcans del Nort, incloent Ratiaria en la Dacia Ripensis, VI.

</noinclude>

Vista del jaciment arqueològic de Ratiaria en 2010.
Làpida en inscripció sobre Tettius Rufus, decurio i pontífex de la colónia romana Ratiaria. Inscripció en llatí: D (is) M (Anibus) / L (uci) Tetti / Rufi dec (urionis) / Pontif (ICIS) / col (onia) Council (Iaria) / Fonteia / nus frat (s).[1]

Ratiaria, Ratsiaria, Razaría o Raciaria (en búlgar: Рациария, en grec: Ραζαρία μητρόπολις, Razaría mitrópolis i, més tart Colónia Ulpia Traiana Ratiaria), va ser una ciutat fundada en la vora dreta del riu Danubi, provablement pels mesios, tribu dacio-tracia en el IV, prop d'una mina d'or.[2]

Hui es troba prop de l'actual ciutat d'Archar, municipi de Dimovo, en la província de Vidin, Bulgària.

Història

Hui dia, els investigadors no es posen d'acort, pero en les últimes troballes, es tendix a situar la fundació de la ciutat pels romans, al voltant d'un campament militar, sobre mediats del I.[3] La presència més antiga coneguda dels romans, prèvia a la seua fundació, es va produir en el 75 a. C., quan Cayo Escribonio Curión, prefecto de Macedònia, va entrar en este territori per a combatre als escordiscos, els dardanios i els dacios. En el 29 a. C., Marc Licini Cras va derrotar a les tribus de la regió, sagellant la conquista romana de l'actual Bulgària del noroest.[4]

No va ser fins al principat d'Augusto quan els romans varen conquistar la regió, organisant-l'en una província nomenada Mesia. En els anys 33-34, Tiberio va construir la carretera que unix els forts del Danubi, inclosos Viminacio i Ratiaria. Tota l'Antiga Tracia al sur del Danubi va ser conquistada pel Imperi romà en el 46, i en el 87, l'emperador Domicià va organisar la regió de Mesia en dos províncies romanes: Mesia Superior i Mesia Inferior. Se supon que la ciutat de l'atarassana romana de Ratiaria es va establir durant el regnat de l'emperador Vespasiano (r. 69-79). Despuix de la conquista romana de les tribus dacias i tracias al nort del Danubi, en el 107, el castrum va ser abandonat i l'assentament es va convertir en una colónia de Mesia Superior en el nom de Colónia Ulpia Traiana Ratiaria, prenent els noms del seu fundador, l'emperador Marco Ulpio Trajano.[2]


Encara que la ciutat era menys important que les propenques Sirmio, Viminacio i Naiso, la seua fortalea, ubicada a lo llarc del Llimes danubiano, la va convertir en un punt legionari estratègic. La Legio IV Flavia Felix estava basada ací, a lo manco, fins a la conquista romana de Dacia (101-106), junt en la flota del Classis Moesica baix Vespasià.

En els sigles II i III, Ratiaria es va fer pròspera com a centre comercial i port aduaner. Varis patricios romans es varen establir en Ratiaria, mentres que la propenca Bononia (actual Vidin) albergava una chicoteta unitat militar.

En 271, l'emperador Aurelià va ordenar l'abandó de la Dacia Traiana i que els colon romans situats al nort del Danubi anaren reinstalados al sur i va transformar la província de Mesia Superior en la província de Dacia Aureliana en la seua capital en Serdica. Llavors, es varen deure tornar a obrir els vells castra de la regió, i la Legio XIII Gemina que ya havia pres part en la Segona Guerra Dacia de Trajà i possiblement també en la Primera, acantonada en Apulo va passar a l'atre costat del Danubi, traslladant-la a Ratiaria,[5] al mando d'un governador militar o dux.

Al voltant del 283, la Dacia Aureliana es va dividir en dos províncies, Dacia Mediterranea, en la seua capital en Serdica i Dacia Ripensis en la seua capital en Ratiaria. No està clar per qué la Dacia Aureliana es va reemplaçar en dos províncies, pero més tart, junt en les províncies de Dardania, Mesia Inferior i Prevalitana varen constituir la Diòcesis de Dacia.

En el IV, la ciutat es va convertir en un important centre cristià i va ser sèu de varis bisbes. Paladi de Ratiaria, un important teòlec cristià i bisbe, va viure ací a finals d'este sigle i seria depusto en el Concili de Aquileia en 381 per les seues posicions teològiques assimilades a l'arrianisme.

L'emperador Anastasio I (r. 491-518) va realisar importants obres de reconstrucció per a celebrar el nou nom de la ciutat com Anastasiana Ratiaria. Prisco escriu que era una ciutat pròspera en el V.[6]

D'acort en el historiador bizantí del VII, Teofilacto Simocates, en l'any 586, la ciutat va ser saquejada pels ávaros.

Jaciment

Les excavacions arqueològiques del lloc varen començar en 1958 i han continuat esporàdicament des de llavors.

El jaciment arqueològic ha aplegat a degradar-se i vore's amenaçat per numeroses excavacions clandestines, sobretot a partir de que s'interromperen.[7] Recentment s'ha establit un museu arqueològic del jaciment en Dimovo.


Algunes de les estructures més interessants de l'Antiguetat tardana excavades inclouen un edifici en ferramentes agrícoles, llànties d'argila, artículs per a la llar i monedes bizantines de mitan del VI, un edifici en pis de mosaic que provablement va ser una basílica paleocristiana, canonades de l'aqüeducte principal de Ratiaria i lo que sembla ser la residència del governador de la província de Dacia Ripensis. També, entre atres restes arqueològiques, sarcòfecs, lloses, estàtues (per eixemple, una estàtua de marbre d'Hèrcules[2] o la denominada Venus de Ratiaria.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby - EDCS, AE 1919, 81.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Archaeology in Bulgària (ed.): «RATIARIA (COLONIA ULPIA TRAIANA RATIARIA) – ARCHAR, BULGARIA». Consultat el 15 d'octubre de 2020.
  3. ↑ «Archeologists carry out excavations of ancient Roman province capital in Archar» (25 d'octubre de 2017). Consultat el 15 d'octubre de 2020.
  4. ↑ Dión Casio, LI 23, 2-27.
  5. ↑ Simon Hornblower i Antony Spawforth (1999). The Oxford Classical Dictionary, Legion (en anglés), Oxford: Oxford University Press, pp. 841. ISBN 0-19-866172-X.
  6. ↑ Alexander Kazhdan, Oxford Dictionary of Byzantium, 1991, "Priskos".
  7. ↑ Li Point (ed.): «Bulgarie: dones pièces archéologiques pillées es retrouvent au musée» (8 d'abril de 2011). Consultat el 15 d'octubre de 2020.
  8. ↑ Pilar Fernández Uriel(1998).«Un aspecte dels Lares domèstics. Venus romanes de bronze. Anàlisis i tipologia».Espai, Temps i Forma, Série II.11: 367.