Mur de Antonino

Mur de Antonino

El mur de Antonino (també cridat mur Antonino o muralla de Antonino) és una antiga construcció defensiva de l'illa de Gran Bretanya, erigida per Quint Lolio Úrbico, governador de Britania, per mandat de l'emperador romà Antonino Pío entre els anys 140-142, a uns 160 km al nort del seu antecessor, el mur d'Adriano. S'estenia 58 km des del estuari de Forth, en la costa oriental de l'illa sobre el mar del Nort, fins al golf de Clyde, en la costa occidental sobre el mar d'Irlanda, a lo llarc de la llínea dels antics forts construïts per Cneo Juliol Agrícola. Va ser inscrita en la llista de Patrimoni de l'Humanitat en 2008 com a part de les "Fronteres de l'Imperi Romà".

Història

Reste d'un fort romà del Mur Antonino en Barr Hill.

El motiu de la creació d'este llimes fortificado va ser alvançar les posicions defensives romanes, en considerar que la província de Britania era casi segura, per a intentar garantisar el seu defensa, i de pas sometre als natius hostils que vivien entre abdós muralles, en les terres baixes de la Caledònia meridional. Estes comunitats de pictos o celtes, constituïen una important amenaça per la seua bravura increbantable i hostilitat, davant la qual cosa, en les seues terres baixes, varen ser assolades a la costum romana, i alguns dels seus habitants capturats i deportats a Germania com a esclaus. A pesar d'això i de l'indiscutible poder de l'imperi, resulta necessari destacar que: "cap contingent militar de Roma va conseguir jamai sobrepassar este llímit de Antonino, per a aplegar a conquistar les Highlands dels Pictos o Celtes." Inclús per unes atres vàries qüestions polítiques i llogístiques, per les temeràries i periòdiques hordes d'atac autòctones a la seua manera de guerrilla, els expedicionarios romans varen quedar replegats definitivament a l'anterior muralla d'Adriano, sent acossats incesantement, i en les construccions de vigilància i del fort majorment de fusta susceptibles al fòc, fins al total abandó de Britania en el 410.

Entre algunes de les més temeràries figures injustament desestimades per el història, freqüentment per falta de detalls, o de forma intencional en els registres escrits romans, es troben les destacades guerreres celtes Boudica, i Scáthach, els qui com a tantes atres dònes de la seua cultura, combatien fierament junt als hòmens.

La muralla de Antonino no era tan sòlida com la d'Adriano, ya que estava formada per un mur de turba i terra apisonada en lloc de pedra, encara que tenia un fos major que la primera i contava ademés en 19 fortes i una sendera militar en la seua part meridional. No obstant, la fortificació es va abandonar despuix del decés de l'emperador Antonino Pío, cap a 162, i sofrint contínues baixes en el seu eixèrcit, varen alvançar progressivament els pictos des del nort, descendint a contraatacar reiteradament en major profunditat. A la mort de l'emperador Cómodo, possiblement en l'any 196 o 197, quan el governador Clodio Albino va retirar part de la seua guarnició en proclamar-se emperador, i desplaçar-se per a afiançar Lugdunum (l'actual Lió), els antics natius Celtes del nort varen protagonisar un devastador atac sobre les fronteres romanes en l'illa, lo que va dur en 208 a l'emperador Septimio Sever a restablir legions en el mur de Antonino, ordenant ademés operacions de reparació de la muralla, per lo que en ocasions és citat com "mur de Septimio Sever", encara que va terminar resultant posteriorment en una barrera infructuosa contra els aguerridos locals.

Principals forts

El Mur de Antonino i els forts de defensa.

De la mateixa manera que el Mur d'Adriano, el de Antonino estava fitat a intervals regulars per forts per a estajar a la guarnició encarregada de la vigilància i defensa de la frontera, destacant els següents:

• Bar Hill Fort
• Bearsden Bath House
• Castlecary
• Croy Hill
• Dullatur
• Rough Castle
• Seabegs Wood
• Watling Lodge
• Westerwood

• Cumbernauld

Altar dedicat a la Fortuna en el castellum Castlecary per una vexillatio de les Legions II Augusta i VI Victrix.