Fossatum Africae

Fossatum Africae

Fossatum Africae ("sanga africana") és una estructura defensiva llineal (llimes) que s'afirma s'estén sobre 750 quilómetros (470 milles) o més en el nort d'Àfrica, construït durant l'Imperi Romà per a defendre i controlar les fronteres del sur de l'Imperi en Àfrica. Es considera que té moltes similituts de construcció en el Mur d'Adriano, una de les fronteres del nort de l'Imperi en Gran Bretanya.

Història

Solament hi ha una única menció com a tal del Fossatum en la lliteratura històrica anterior a el XX, que apareix en una carta escrita pels coemperadores Honorio i Teodosio II a Gaudencio, el vicari Africae, en 409, i conservada en el Codex Theodosianus, a on s'indica que el fossatum havia segut establit pels "antics", els emperadors varen advertir als ciutadans romans d'Àfrica que si no mantenien el llimes i el fossatum, el treball, en els drets de terra associats i atres ventages, s'otorgaria a tribus bàrbares amigues. En conseqüència, no se sap en certea quàn es va construir el Fossatum.

Per supost, una estructura d'este tamany seria obra de sigles, i l'excavació arqueològica dels numerosos forts i pobles a lo llarc de la seua ruta ha tirat moltes dates, des del regnat d'Adriano en el II fins a Constantino en el IV. L'opinió actual no ha alvançat des de la discussió de Baradez en 1949, qui va concloure que la construcció provablement va començar despuix de la primera visita d'Adriano a Àfrica en 122 i abans o despuix de la seua segona visita en 128. Esta conclusió es basa en les similituts en el mur d'Adriano en Gran Bretanya i en lo que se sap sobre la preocupació d'Adriano per protegir l'Imperi. Baradez també va postular un pols de construcció durant el regnat de Gordiano III en el III, i finalment l'abandó del Fossatum en 430–440 despuix de l'invasió dels vàndals.

Havent segut construït en una regió àrida de forts vents i arena, el Fossatum es va erosionar ràpidament i solament queden rastres. Durant l'Edat Mija, els nómades àraps de Banu Hilal varen ocupar gran part de l'àrea i varen notar al suroest de Biskra una sanga que varen cridar saqiya (canal de rec) i la varen atribuir a una llegendària reina àrap Bint al-Khass (o al-Krass), que se suponia que ho havia construït per a abastir d'aigua als pelegrins a La Meca. En una atra part, els restants d'un mur associat en el Fossatum es varen atribuir a al-Fara'un ("el faraó").

Els historiadors i arqueòlecs de el XIX varen seguir creent que es tractava d'un canal de irrigaació, fins que a principis de el XX Gsell ho va identificar correctament en el fossatum del Codex Theodosianus.

Les idees sobre el propòsit del Fossatum han evolucionat des de l'época de Baradez. Mentres que Baradez era un militar, i la Segona Guerra Mundial acabava de terminar tenint molt present l'us militar de les sangues, es va emfatisar l'aspecte militar del Fossatum. En l'era moderna més pacífica, l'us del Fossatum com a control aduanero i migratori ha passat a primer pla, sugerit per inscripcions en Zarai que donen llargues llistes de productes i tarifes.

Construcció

El Fossatum propost per Baradez constava d'a lo manco quatre segments:

• Secció de Hodna o Bou Taleb: comença prop de la ciutat moderna d'Ain Oulmene en les ales noreste de les montanyes Hodna, es dirigix al sur seguint les estribacions, després a l'est cap a Zaraï, després es dobla cap a l'oest per a tancar l'extrem oriental de les montanyes Hodna, en peu entre ells i els assentaments romans de Cellas i Macri. La llongitut d'este segment és d'aproximadament 100 km (62 el meu) . Provablement creua la frontera entre Numidia i Mauretania Sitifense.
• Secció de Tobna: comença prop de Tubunae (actual Tobna), es dirigix al sur-surest fins al desfiladero a on l'uadi Ksour emergix de les montanyes Aurés (al sur de la ciutat moderna del-Kantara), al sur fins a la ciutat romana de Mesarfelta, després un secció curta cap a l'oest per a tancar una branca noreste de les montanyes Zab. La llongitut d'esta secció és d'aproximadament 50 km (31 el meu) . El fossatum està associat en el districte fronteriç administratiu romà conegut com llimes Tubunensis, pero com és fins a 60 km (37 el meu) llunt de la vora coneguda, no es pot dir que marque realment el llimes.
• Secció de Gemellae: té una llongitut d'aproximadament 60 km en paralel a uns 4–5 km al sur de Wad Jadi, al sur i suroest de la ciutat romana de Vescera (actual Biskra); un important establiment militar romà (Gemellae) està en el centre. El fossatum està prop, pero una miqueta al nort, de la frontera en el districte administratiu romà conegut com llimes Gemellensis. Marca el final de la zona de regadiu (en el Wad Jadi com a font) i el començ del desert del Sahara.
• Secció Ad Majores: comença en Ad Majores (actual Besseriani) i corre cap a l'est durant uns 70 km, seguint una cadena de tossals i casi aplegant al modern poble de Matlawi. El fossatum està associat en el districte fronteriç administratiu romà conegut com llimes Montensis, pero com està 60 km o més llunt de la vora coneguda, no es pot dir que marque realment el llimes. No obstant, un examen més recent ha demostrat que el "fossatum" és provablement una calçada romana, no una sanga.

També va poder haver un segment més al nort de Tobna.

Generalment, el Fossatum consistix en una sanga i terraplens de terra a cada costat utilisant el material de la sanga. A voltes, els terraplens es complementen en murs de pedra seca en un o abdós costats; rara volta hi ha murs de pedra sense sanga. L'ample del Fossatum és generalment de 3 a 6 m, pero en casos excepcionals pot aplegar als 20 m. Sempre que siga possible, este o el seu mur més alt es construïx sobre la contraescarpa. Les excavacions prop de Gemellae varen mostrar que la profunditat era de 2–3 m, en un ample de 1 m en la part inferior que s'eixampla a 2–3 m en la part superior.

El Fossatum està acompanyat per moltes chicotetes torres de vigilància i numerosos forts, a sovint construïts a la vista uns d'uns atres.

Hi ha fossata similars, pero més curts, en atres parts del nort d'Àfrica. Entre les cadenes montanyoses de Matmata i Tabaga en el Tunis modern hi ha un fossatum que es va duplicar durant la Segona Guerra Mundial. També sembla haver un fossatum de 20 km en Bu Regreg en Marroc, encara que açò no hauria estat dins de l'alcanç de la proclamació del Codex Theodosianus perque en eixe moment la província no estava en Àfrica, administrativament parlant.

Vore també

• Dux Mauretaniae

Bibliografia

• Baradez, J (1949). Fossatum Africae. Recherches Aériennes sur l'organisation dones confins Sahariens a l'Epoque Romaine . Arts et Métiers Graphiques, París.
• Basset, R. (1905). "La légende de Bent el Khass", Revue Africaine v. 49 p. 18-34.
• Gsell, S. (1903). "Li Fossé dones Frontières romaines dans l'Afrique du Nord". Mélanges Boissier, pág. 227-234.
• Trousset, P. (1980) "Els milliaires de Chebika (Sud Tunis)". Antiquités africaines, v. 15 págs. 135-154. [1]
• Trousset, P. (2009). "Pénétration romaine et organisation de la zone frontière dans li prédésert tunisien" en: L'Africa romana. Ai confini dell'Impere: contatti, scambi conflitti. Atti de el XV convegno vaig donar studio. Tozeur, 11-15 de decembre de 2002 . Carocci, Roma, págs. 59–88.