Mauritània Sitifense

Archiu:Mapa sitifiana.png

Sétif, fronteres modernes

La Mauritània Sitifense (en llatí: Mauretania Sitifensis), va ser una província romana formada en la part oriental de la província de Mauritània Cesariense. La capital va ser Sitifis.

Es va formar en la reorganisació de Diocleciano en 294, i va a existir fins a la conquista dels vàndals en 429. El nou territori va ser recuperat pel Imperi bizantí en la segona mitat de el VI i agregat a la província de Mauritània Primera en la reunificación en l'antiga Cesariense en 534. Va ser ocupada pels àraps en 700.

Etapa romana

L'orige de la província de Sitifiana està directament relacionat en la presència de l'imperi romà en el Nort d'Àfrica. En la victòria en l'III Guerra Púnica Roma va iniciar la seua presència física en el territori africà a on va establir els llímits de les seues fronteres a través de la denominada ‘’Fossa Regio’. Esta demarcació separava els territoris romà-africans ganados als cartagineses del restant del territori que pertanyia al Regne Númida, principal potencia enemiga de l'imperi en el nort d'Àfrica. Despuix de la desaparició del Regne Númida en l'any 46, esta antiga delimitació s'utilisarà com a separació de les dos províncies romanes, l'Àfrica Vetus, a l'Est, i l'Àfrica Nova, a l'Oest.

Durant el mandat de l'emperador Diocleciano es va portar a terme una important remodelació territorial en tota l'Àfrica romana, motivada, entre atres causes, per la necessitat de reforçar l'autoritat imperial, disminuir el poder del procònsul i aumentar els recursos fiscals. D'esta manera, l'antiga Àfrica proconsular es va dividir en tres províncies diferents:

• Zeugitana al nort

• Byzacena a l'est

• Tripolitana en l'extrem més oriental

Esta reforma territorial també va afectar a les Mauritanias, les quals varen ser dividides en tres

• Mauritània Tingitiana
• Mauritània Cesariense
• Mauritània Sitifiensis

Archiu:CIL VIII 8639.JPG

Inscripció romana procedent de Sétif.

Etapa Vàndala

En l'any 429 Genserico, rei dels vàndals va fer una incursió en territori africà en la finalitat d'obtindre els millors recursos del territori. Des de la península ibèrica, uns 20.000 guerrers varen creuar l'Estret de Gibraltar rumbo a territoris romans en el propòsit d'establir-se. Despuix de varis anys de lluita i davant la debilitat de l'imperi, conseguixen fer-se en el control de l'Àfrica romana, establint la capital del seu regne en Cartago. Esta presencia vàndala en el nort d'Àfrica solament va perdurar una miqueta més d'un sigle. La ràpida torba del regne va estar caracterisat principalment per un progressiu carpiment militar, l'impossibilitat de conviure en les velles estructures romanes i l'incipient naiximent de nous estats Bereberes, alguna cosa que serà aprofitat pel imperi Bizantí.

Vore també

• Dux Mauretaniae

Bibliografia

• Marco, Juan José Vaig seguir. http://ocw.uv.es/artes-i-humanitats/les-províncies-romanes/4.pdf. http://ocw.uv.es/artes-i-humanitats/les-províncies-romanes/4.pdf. [En llínea] 2012. [Citat el: 12 de març de 2019.] http://ocw.uv.es/artes-i-humanitats/les-províncies-romanes/4.pdf.
• Désiré-Vuillemin, Geneviève. Histoire de la Mauritanie : Dones origines à l'indépendance. París : Khartala, 1997.
• Merrils, Andrew. Vandals, Romans and Berbers: New Perspectives on Clapix Antique North Africa . Londres : Routledge, 2004.