Anar al contingut

Gemellae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gemellae

Gemellae va ser un campament i fort romà en la perifèria del desert del Sahara en lo que hui és part d'Argèlia. Actualment és un lloc arqueològic, 25 km al sur i 19 km a l'oest de Biskra, i 5 km al suroest de l'actual poble de M'Lili en el que provablement compartix un nom bereber original. Estava conectat per una calçada romana militar en Castellum Dimmidi i Capsa.

Història

[editar | editar còdic]

Segons pareix, va haver una fortificació en Gemellae abans de l'arribada dels romans. Plinio el Vell conta que quan Lucio Cornelio Balbo va celebrar la seua victòria sobre els garamantes del Sahara en el 19 a. C., una de les conquistes celebrades en la desfilada per Roma va ser la de Milgis Gemmella, descrita com un oppidum (que generalment significa assentament fortificado).[1]

Els romans semblen haver ocupat llavors el lloc i ho varen convertir en un dels llocs més al sur, marcant el llimes o llímit del Imperi Romà.

El primer epígraf recuperat del lloc és una inscripció per a una estàtua[2] del emperador Adriano, al voltant de l'any 126 d. C., per un cohors equitata (regiment ecuestre) originari de Calcis en Síria. La presència d'esta unitat de l'eixèrcit en Àfrica està atestada per inscripcions en atres llocs que daten des del 78 d. C. i fins al 164 d. C.

Una segona gran dedicació a Adriano, que donava al pati central, data del 132 d. C. El nom de la Legió a la que pertanyia el regiment va ser tachat, presumiblement per la retirada de la seua legió per raons disciplinàries,[3] i després reinscrito, presumiblement despuix de la tornada del regiment en 253 d. C.[4]

També presents en el sacellum[5] estaven les estàtues[6] d'Antonino Pío, Pertinax i Gordiano III, estes dos últimes en inscripcions que indiquen la presència de l'Ala I Pannoniorum (una unitat de cavalleria alçada per l'emperador Gordiano). Els altars als Dii Campestres (deus de l'eixèrcit) varen ser dedicats per Marco Celerio Augendo, prefecto dels panonianos, i per Tito Aurelio Aureliano, prefecto d'una atra unitat de cavalleria de Tracia. És provable que els panonianos anaren substituts del regiment de la Legio III Augusta fins a la seua reinstalaació en el 253 d. C.[7]

El hipòtesis és que l'inscripció de 126 d. C., per a una estàtua de chicotet tamany, representa l'establiment d'un campament "provisional", i que l'inscripció de 132 marca la finalisació del fort major.[4]

L'establiment del fort i l'assentament circumdant provablement estiga relacionat en la construcció del Fossatum Africae. Gemellae és el més gran de varis forts en l'àrea que seguix la llínea del Fossatum.[8] En el V encara es menciona un sector del llimes cridat Gemellensis just abans de l'invasió dels vàndals.[9] Aparte d'això, el història de Gemellae despuix del 253 d. C. seguix sent incerta.


No s'han recuperat artefactes cristians, per lo que no hi ha evidència arqueològica actual d'una presència bizantina. No obstant, se sap que Justiniano va ordenar a Belisario en el 534 d. C. restaurar les fortificacions dels llimes tal com estaven abans de l'invasió vàndala. El historiador Procopio de el VI menciona un Meleón com un d'eixos forts reconstruïts com a resultat,[10] que va poder haver segut Gemellae.[11] El historiador àrap de el IX, Jalifa ibn Khayyat, relata que quan Abu al-Muhajir Dinar era emir d'Ifriquía (c. 675-682) va conquistar Mila, que va poder haver segut Gemellae.[12]

En l'actualitat, Gemellae ha segut reclamada pel desert, i els excavadors s'han queixat de l'arena que bufa contínuament.[13] Els restants del fort es coneixen localment com al-Qasba (qasbah, exactament un fort).

Arqueologia

[editar | editar còdic]

El gran fort (pretori o quarter general) de Gemellae és rectangular en costats orientats cap a les direccions cardinals, construït d'una manera comuna a la majoria de les castra romanes. Medix 150 m de nort a sur i 190 m d'est a oest. En la seua major part, el mur de mampostería tenia una gruixa d'aproximadament 3 m, utilisant pedra d'una pedrera ubicada a 14 km de distància. No obstant, els cantons del fort es varen redonejar i varen reforçar fins a una gruixa de 4,85 m. Just fora del mur de mampostería hi havia un mur de terra (vallum).

Hi havia una porta a cada costat i vàries torres. Les torres estaven situades en cada cantó i en cada porta, també els costats curts del fort tenien 2 adicionals i els costats llarcs 3, és dir, una torre cada 30 m, en comparació a una torre cada 60 m en el quarter general de la Legió en Lambaesis. Les torres no tenien bastions externs, interiorment reduïen la gruixa de la paret en aproximadament 1,5 m.

El pati interior estava completament pavimentado i les parets i columnes pintades. La capa de pintura més antiga era d'un color púrpura rojós, després coberta per una base crema sobre la que es varen pintar varis dissenys. Les columnes, per eixemple, varen ser pintades en dissenys de vinyes frutales.

Fòra del fort, la ciutat estava rodejada per un vallum a una distància de 700 a 800 m del centre del pretori. Just en les afores del fort hi havia un chicotet amfiteatre casi circular en tres nivells d'assents i un diàmetro intern de 12,5 m. A 75 m al noreste del fort es va trobar la ruïna d'un temple als Dii Campestres o deus de l'eixèrcit.[14] Es varen recuperar peces de fresca pintades, inclosa un cap d'una deidad de tamany mig, junt en ofrenes com a closques de mar i banyes de gasela.

A una distància de 700 m (per lo tant, fòra del vallum de la ciutat) hi havia un atre temple, d'atobó sobre una base de mampostería. Un ciborium contenia un chicotet lleó de pedra esculpido assentat davant una estatuilla de 30 cm d'una deesa en terracota ricament pintada. La deesa sostenia una cornucopia i era una personificació d'Àfrica o la deesa Cibeles. En el pati interior hi havia dos esteles que representaven el sacrifici d'un moltó a Saturn. En el temple es varen trobar molts gerros i ánforas que contenien cendres i fragments cremats d'ossos d'animals. En l'àrea al voltant del temple també es varen trobar figures humanes inclinades aproximadament de tamany natural que poden haver segut utilisades per a incinerar sacrificis d'animals.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plinio el Vell, Història Natural, Llibre 5, 37.
  2. ↑ Solament es varen trobar les bases de les estàtues ací mencionades, no les estàtues en sí (Baradez, 1949).
  3. ↑ La Legio III Augusta, basada en Lambaesis, va ser dissolta per Gordiano III com a castic per la seua participació en la mort dels dos primers Gordianos.
  4. ↑ 4,0 4,1 Baradez (1949) p. 14.
  5. ↑ Una capella a on es guardaven les vexillae o estandarts i ensenyes de la legió.
  6. ↑ Vore nota 2.
  7. ↑ Baradez (1949) p. 18.
  8. ↑ Detailed map of Gemellae and the Fossatum Africae
  9. ↑ Notitia Dignitatum
  10. ↑ Procopio, On Buildings (original en grec, algunes voltes citat com la traducció en llatí De Aedificiis), Llibres 6, 7, 11.
  11. ↑ P. Trousset (2002) p. 149.
  12. ↑ Açò no és segur, una alternativa és Milevum o Mila, pero es podria dir que Gemellae encaixa millor en l'alcanç conegut de les incursions àraps en eixe moment. Benabbès (2005) p. 467-8 discutix al respecte.
  13. ↑ i.g. Baradez (1949) p. 8.
  14. ↑ Est és l'únic eixemple que es troba en Àfrica: Speidel (1991).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Baradez, J. (1949). Gemellae. Un camp d’Hadrien et unix ville aux confins sahariens aujourd’hui ensevelis sous els sabres. Revue Africaine v. 93 pág. 1-24.
  • Benabbès, A. (2005): "Els premiers raids arabes en Numidie byzantine: questions toponymiques." En Identités et Cultures dans l'Algérie Antique, Universitat de Ruan(ISBN 2-87775-391-3 )
  • Speidel, M. P. (1991). "El Santuari dels Dii Campestres en Gemellae", Antiquites africaines 27, 111-118.
  • Trousset, P. (2002). Els llimites sud de la réoccupation Byzantine. Antiquité Tardive v. 10, pág. 143-150.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gemellae&oldid=861859»