Milevum
Milevi, Milev o Milevum (en Llatí; "Mireon" o Μιραίον en grec) va ser una colónia romana–ciutat bereber en la Província romana de Numidia. Hui dia es correspon en la localitat de Mila, en l'orient d'Argèlia i molt pròxima a la ciutat de Constantina.
Història
En la "Geografia" de Tolomeo (vol. IV, iii, 7), la ciutat és mencionada en el nom de Mileum. Durant l'era romana va ser cridada Colónia Sarnensis Milevitana, pel riu Sarno (Sarnus) en la Campània (en el sur d'Itàlia), d'a on procedien els seus colon. Hi ha unes quantes inscripcions d'este nom per la ciutat.
Junt en Cirta, Collo i Rusicade, Milevum era part de la confederació coneguda com les Quatre Colónies, que comprenia un extens territori. L'àrea de la confederació va ser totalment romanizada cap al IV, quan casi tota la seua població parlava llatí, segons el historiador Theodor Mommsen[1]
En el VI, en temps de l'emperador bizantí Juatiniano, la ciutat va ser protegida en una muralla que encara perdura i que va servir per a la ciutat musulmana de Mila.[2] La ciutat ha proporcionat gran cantitat d'inscripcions llatines i una estàtua colossal de Saturn.
El Cristianisme va aplegar en el II per a ser predominant en el IV.[3]
Es varen celebrar dos concilios en Milevum, en els anys 402 i 416 AD.[4] El segon va apelar al papa Inocencio I per a que es reprimira l'herejía pelagiana.
Despuix del 682, la ciutat va ser conquistada pels Omeyas àraps d'Abu al-Muhajir Dinar.[5]
Bisbat de Milevum
La ciutat va ser el centre d'un chicotet bisbat. Entre els bisbes d'esta sèu episcopal[6] varen estar: Poliano (Pollianus), present en el Concili de Cartago (255) i martirisat dos anys despuix;
- San Optato (Optatus), notable per la seua llabor contra els Donatistas, que va morir cap al 385 AD i commemorat el 4 de juny;
Honorio (Onorio o Honorius); Sever (Severus), compatriota i amic de Sant Augustín;[7] Benenano (Benenanus) (484 AD); i Restituto (Restitutus), que varen participar en el Quint Concili Ecuménico, en el 553 AD.
Milevum permaneix hui en dia com Sèu titular en la província eclesiàstica de Numidia.[8] Emmanuel a Sant Ludovico, O.F.M. † (8 feb 1672 nomenat – ) Hyacinthus de Saldanha, O.P. † (28 ene 1675 nomenat – ) Johann Ignaz Dlouhovesky de Longavilla † (10 abr 1679 nomenat – 10 ene 1701) Caius Asterius Toppi † (15 nov 1728 nomenat – 20 may 1754) Anton de Révay † (20 may 1754 nomenat – 16 sep 1776 Bisbe de Rožňava) Wilhelm Joseph Leopold Willibald von Baden † (12 jul 1779 nomenat – 9 jun 1798) Angiolo (Angelo) Cesarini † (28 sep 1801 nomenat – 7 may 1810) Thomas Coen † (26 Jan 1816 nomenat – 9 oct 1831 destinat Bisbe de Clonfert)
- Bernard Collier, O.S.B. † (14 feb 1840 nomenat – 7 dic 1847)
Jean-Marie Tissot, M.S.F.S. † (11 ago 1863 nomenat – 25 nov 1886 Bisbe de Vizagapatam) Charles Lavigne, S.J. † (13 sep 1887 nomenat – 27 ago 1898)
- James Bellord (16 feb 1899 nomenat – 11 jun 1905)
Ivan Borzatti de Löwenstern (15 mar 1907 nomenat – 17 feb 1926) Acacio Chacón Guerra (10 may 1926 nomenat – 1 ago 1927)
- Anton Gisler † (20 abr 1928 nomenat – 4 ene 1932)
Jean-Félix de Hemptinne, O.S.B. † (15 mar 1932 nomenat – 6 feb 1958) José Manuel Pinya Torres † (12 may 1958 nomenat – 7 jul 1997)
- Joseph Ignace Randrianasolo † (24 oct 1997 nomenat – 3 jun 1999, Bisbe de Mahajanga)
Joseph Chennoth (24 ago 1999 nomenat – )
Vore també
Bibliografia
- A. Benabbès: "Els premiers raids arabes en Numidie byzantine: questions toponymiques." In Identités et Cultures dans l'Algérie Antique, University of Rouen, 2005 (ISBN 2-87775-391-3)
- Heurgon J. Els origines campaniennes de la Confédération cirtéenne, Libyca archéol. Epigr.,t.V,1957, pp. 7–24.
- Laffi, Umberto. Colonie i municipi nello Stato romà Ed. vaig donar Storia i Letteratura. Roma, 2007 ISBN 8884983509
- Mommsen, Theodore. The Provinces of the Roman Empire Section: Roman Africa. (Leipzig 1865; London 1866; London: Macmillan 1909; reprint New York 1996) Barnes & Noble. New York, 1996
- Reynell Morell, John. Algeria: The Topography and History, Political, Social, and Natural, of French Africa. Publisher N. Cooke. London, 1854 ( Chullu)
- P. Trousset (2002). Els llimites sud de la réoccupation Byzantine. Antiquité Tardive v. 10, pp. 143–150.
Referències
- ↑ Theodor Mommsen. Les Províncies de l'Imperi Romà (The Provinces of the Roman Empire). Secció: Africa
- ↑ Ch. Diehl, Afrique byzantine, Paris, 1896, 603 sq.
- ↑ History of Christianity in Roman Africa
- ↑ J. H. N., I.i. J. H. Newman., The Ecclesiastical History, from A.D. 400, to A.D. 429, Translated, with Notes (1843).
- ↑ Mila és el nom que va rebre en el sigle IX per l'historiador Khalifa ibn Khayyat, pero tal volta es referixca al fort númida de Gemellae prop de l'actual poble de Ourlala, a més de 200 km al sur.
- ↑ gcatholic.org Titular Episcopal See of Milevum - Algeria
- ↑ Sever a Agustín, bisbe venerable, desijable i digne de ser abraçat en tot el sen de la caritat.
- ↑ David M. Cheney. Milevum en catholic-hierarchy.org.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Milevum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.