Gafsa
Gafsa (àrap ڨفصة), originalment cridada Capsa en llatí, és la capital de la governació homònima en Tunis. Presta el seu nom llatí a la cultura mesolítica capsiense. En una població de 105.264 habitants, Gafsa és la novena ciutat més gran de Tunis.
Visió general
Gafsa és la capital del suroest de Tunis i és tant un oasis històric com el centre de l'indústria minera de fosfat de Tunis.[1] El municipi tenia una població de 95 242 habitants segons el cens de 2014, pero la seua aglomeració, que també inclou El Ksar en la marge esquerra del Oued Beyach, alcança uns 130.000 habitants.[2] La ciutat es troba 369 kilómetros (229 mi) per la carretera al suroest de la capital nacional, Tunis. Les seues coordenades geogràfiques són Coordenades no vàlides</noinclude>.
Història antiga
Les excavacions en llocs prehistòrics en l'àrea de Gafsa han produït artefactes i restants esquelètics associats en la cultura capsiense. Esta civilisació mesolítica ha segut datada per radiocarbono entre 10,000 i 6,000 a. C. L'antiga població associada, coneguda com els menjadors de caragols, és coneguda pels seus extensos conchales. Es creu que els capsienses eren els antepassats dels bereberes moderns.[3]
La ciutat de Capsa va pertànyer al rei Jugurta, qui va depositar allí els seus tesors. Va ser capturat per Cayo Mario en 106 a. C. i destruïda, restablint-se posteriorment baix la magistratura dels sufetes d'estil púnico ans que se li concedira l'estatus de colónia romana.[4][5] Capsa era una ciutat important del Àfrica romana prop del Fossatum Africae.[6] Les cisternes romanes encara són evidents en les ruïnes de la ciutat.
Els vàndals varen conquistar la ciutat romana i la varen governar fins a la mort de Genserico (477). Llavors els bereberes la varen ocupar, convertint-l'en la capital d'un regne romà-bereber fins que va ser somesa a Bizancio baix Justiniano I (527-565), qui va fer de Capsa la capital de la província de Bizacena. En 540, el governador general bizantino Salomón va construir una nova muralla de la ciutat, nomenant la ciutat Justiniana Capsa.[4]
L'eixèrcit àrap d'Uqba ibn Nafi va conquistar Gafsa en 688, a pesar de la resistència dels bereberes.[7] Despuix de la conquista musulmana del Magreb, Capsa va escomençar a perdre importància, reemplaçada per Caiurán, fundada pels musulmans.
Historiadors com Camps i Laverde consideren a Gafsa com el lloc del nort d'Àfrica a on el romançada norafricà va sobreviure per última volta, fins al XIII, com a llengua parlada.
Referències
- ↑ «Tunisia | U.S. Geological Survey» (en en). www.usgs.gov. Consultat el 2026-07-08.
- ↑ "Populations, logements et ménages parell unités administratives et milieux" en census.ins.tn
- ↑ Paul Lachlan MacKendrick, The North African Stones Speak (UNC Press Books, 1 Dec. 2000).
- ↑ 4,0 4,1 Siméon Vailhé, "Capsa" in Catholic Encyclopedia (New York 1908)
- ↑ «The Impact of the Carthaginians and the Romans on the Administrative System of the Maghreb Part I».Journal of the Historical Society of Nigèria.7(2)
- 187–197.
- ↑ Trudy Ring, Robert M. Salkin, Sharon La Boda International Dictionary of Historic Plaus: Middle East and Africa, Volume 4 (Taylor & Francis, 1994) p312.
- ↑ «History of Gafsa (in French)». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2014. Consultat el 2 de giner de 2021.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gafsa» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Gafsa - L'oasis històric [1] archivat en Wayback Machine.
- Història de la Capsa romana (en italià)