Cultura capsiense

La cultura capsiense és una cultura del Mesolítico desenrollada en Tunis, derivada de l'ateriense. En ella s'aprecia una aportació ètnica del tipo racial mediterràneu, representada pel Hombre de Aïn Dokkara o de Chacal, provablement mesclat en cromañoides locals. Encara que el periodo acceptat per a esta cultura comprén entre el 10.000 a. C. i el 6.000 a. C., la seua presència no està acreditada fins al 6.800 a. C., molt despuix de les últimes manifestacions ibero-mauritanas, mentres que les últimes troballes estan datats cap al 2.700 a. C.

Mapa de les àrees d'extensió de les cultures norteafricà en el Neolític

El periodo capsiense es va iniciar en l'àrea central de Tunis, en la zona de Gafsa (l'antiga Capsa), sense aplegar mai a la costa, aixina com en la regió algerina de Tébessa, i cap a l'Oest fins a Uled Yellal, en alguns indicis en el nort del Sàhara.

Característiques

Els microlitos geomètrics són una de les principals característiques de la cultura capsiense, i que no apareixen durant la fase ibero-mauritana. El capsiense ampra els mateixos procediments en la talla i el retoc, pero obté utillages diferents, reflex d'un modo de vida distint.

Una diferència notable entre abdós cultures és la pràctica de l'avulsió dels dents, pràctica que existix encara entre les dònes d'algunes poblacions africanes, i que indicaria una provable pertinença al mateix tronc del que descendixen els bereberes.

En els assentaments dels capsienses es localisen aglomeracions de cendres, pedres calcinades, closques de caragols, peces de sílex tallat, i ornaments d'animals i persones.

Fases

El capsiense sol dividir-se en tres fases: una inicial cridada Capsiense Típic, una atra intermija denominada Capsiense Superior o Evolucionat i una tercera final cridada Capsiense Neolític.

Capsiense Típic

L'utillage capsiense és de gran volum: predominen buriles d'ànguls truncats, i lasques i fulls d'esquena rebaixada, junt als ya citats microlitos geomètrics que varen fer pensar en la seua extensió a la península ibèrica, a on també varen aparéixer. Hui sabem que estos microlitos no són exclusius dels capsienses, ya que existixen en atres punts, i en tot cas sembla més provable que l'emigració fòra del Nort cap a Àfrica que al contrari. Les formes geomètriques microlítiques s'obtenien per mig del colp del microburil. Esta fase es va superpondre finalment a la cultura ibero-mauritana.

Capsiense Evolucionat

El capsiense evolucionat abandona l'utillage de gran tamany, i els seus utensilis són extremadament variats: perforadores, puntes, buriles, etc. Les retallades de buril es transformen a voltes (per mig de retocs sobre enclusa) en púas rectes, característiques d'esta fase.

El capsiense evolucionat va reglotar els llímits del capsiense típic per l'oest, aplegant fins a més allà de Constantina i fins a les regions d'Alger i Orà, i pel Sàhara, aplegant fins a Tidikelt.

A la vora dels llacs salats els capsienses varen arreplegar caragols, ingredient bàsic de la seua alimentació, encara que provablement a partir de la fase següent, el capsiense neolític.

Capsiense Neolític

És la cultura capsiense la que introduïx l'art en el Magreb, en objectes mobles i gravats rupestres, sent molt notables les plaquitas gravades i els fragments d'ous d'esturç decorats, del periodo evolucionat, que alcancen el seu apogeu en el periodo Neolític, en l'oest i la zona sahariana. L'utilisació dels ous d'esturç com a recipient retardó l'aparició de la ceràmica.

Bàsicament els capsienses són receptors d'influències, de la península ibèrica tal volta pero més provablement d'Egipte, a on els microlitos s'usaven ya a finals del Paleolític.

Alvançat el Neolític, varen importar tots els animals domèstics, i la seua economia de caçadors-recolectors es va transformar en una economia ganadera i preagrícola, sense abandonar la caça, sobretot en l'oest i en el Sàhara.