Tècnica del microburil
La tècnica del colp de microburil és un procediment especial per a trossejar fulls líticas i, a partir dels fragments, elaborar utensilis; bàsicament microlitos geomètrics. Esta tècnica s'ha constatat en tot el Vell Món, a lo manco des del Mesolítico (també des de les últimes fases del Paleolític superior, puix en el Magdaleniense final francés ya apareixen triànguls i trapezis, encara que siguen molt rars), pero no ha segut localisada, pel moment en Amèrica.
La tècnica consistix en prendre un full (també es pot fer en una lasca) i colocar el seu extrem proximal contra un soport en una vora viva prominent (a modo d'enclusa). Despuix, per mig de chicotets colps, o balancejant la peça mentres es pressiona el seu tall contra l'aresta del soport, anar creant una muesca cada volta major, fins que la full lítica es trenca en un colp decidit pero delicat (flexión)[1]
Si la tècnica s'ha fet be, la fractura deu ser oblicua a l'eix del full i propenca a la zona proximal de la mateixa, de modo que resulten dos peces diferents: la que denominem pròpiament microburil proximal, que és la més chicoteta i que conserva el taló i el concoide de la peça originària, i la que denominem àpiç triédrico, que és la major part del full. La flexión és també llaugerament curvada i oblicua a les cares del full: el pla de fractura es alabea de modo que pot vore's en la cara superior del àpiç triédrico, aixina com, el seu negatiu, en la cara inferior del microburil.
-
Muesca en zona proximal del full, just abans de la flexión del microburil -
Resultat de la flexión del microburil: un microburil proximal i un àpiç triédrico -
Creació d'una segona muesca distal pel mateix sistema ya descrit -
Segona flexión donant com resultat un doble àpiç triédrico i un microburil distal
El microburil és un «rebuig característic» d'esta tècnica, de modo que no se li atribuïx cap funcionalitat (encara que alguns no descarten la seua reaprovechamiento posterior, este no s'ha demostrat fefaentment), en canvi el àpiç triédrico és la base per a la fabricació dels microlitos. Tal com està servix per a obtindre fulls de vora abatuda. Pero, normalment, la part de l'àpiç triédrico és una atra volta somesa a la tècnica fins a flexionarla de nou i obtindre aixina atres dos peces, a saber, el microburil distal (un atre rebuig característic) i la part central que posseïx un doble àpiç triédrico, en llínees de fractura convergents, abdós opostes una a una atra.
Esta peça, de «doble àpiç triédrico» servirà, continuant el retoc abrupte d'abdós flexiones, per a fabricar microlitos geomètrics (triànguls, trapezis o segments). Moltes voltes el retoc no és total, i estos microlitos conserven visible part del pla de fractura, lo que permet reconstruir en major seguritat, els gests de l'artesà que els ha fabricat.
-
Possibilitat d'elaboració de distints tipos de microlitos a partir del mateix soport -
Trapezi -
Triàngul -
Segment de círcul
La mateixa tècnica del colp de microburil servix per a fabricar atres tipos de microlitos no geomètrics, com les puntes de Tardenois, per eixemple.
Referències
- ↑ Se sospita que la tècnica el colp de microburil va nàixer per la repetició d'un accident de talla, en destrossar sense voler, microlitos laminares mentres estos eren somesos al retoc abrupte d'un dels seus talls.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Técnica del microburil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.