Cairuán
Cairuán, Kaïrouan o Qayrawán (àrap: القيروان, al-qayrawān) és una ciutat de Tunis i la capital de la governació de Cairuán, localisada a uns 160 quilómetros al sur de la capital. En 2003 la ciutat tenia una població d'uns 150 000 habitants aproximadament. Fundada al voltant de l'any 670, el nom original deriva del persa Kâravân (Caravana, en espanyol) i va acabar convertint-se en kairuwân. L'11 d'agost de 2021, va ser registrada la temperatura màxima històrica de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[1]
Història
[editar | editar còdic]
Cairuán va ser fundada al voltant del 670 quan el general àrap Uqba ibn Nafi va seleccionar un lloc en mig d'un dens bosc, en eixe llavors infestado de bésties salvages i reptils, per a la localisació d'un amsar o lloc militar.
En un artícul titulat "Towards A Strategic Geopolitic Vision of Afro-Arab Relations"[2] el professor Kwesi Prah[3] declara:
Va ser capital de l'emirat aglabí. Quan un dels seus membres, Ziyadat, va intentar dissoldre les unitats àraps en 824, es va produir un gran tumult en Tunis sofocada en l'ajuda dels bereberes.
Religió
[editar | editar còdic]
Islam
[editar | editar còdic]Cairuán és una ciutat santa per a molts musulmans, i els musulmans suní la consideren la quarta ciutat més santa de l'islam, despuix de La Meca, Medina i Jerusalem, i la ciutat més santa del Magreb. Hi ha moltes mesquites en la ciutat, entre les que destaca la Gran Mesquita de Cairuán. Durant molt temps va estar prohibida l'entrada a la ciutat als no musulmans, encara que actualment ya està permés. Com a ciutat santa per al islam, no és destí de pelegrinage, ya que La Meca és l'únic destí de pelegrinage en l'islam. Els jariyitas estan presents en l'illa de Yerba.
Judaisme rabínico
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història dels judeus de Cairuán.
Durant l'Edat Mija, Cairuán era un centre de erudició talmúdica i rabínica. Els primers judeus varen aplegar a Cairuán junt en els seus fundadors àraps, procedents de la regió de Cirenaica en lo que actualment és Líbia. Una segona onada de colon judeus va aplegar a finals de el VII. L'era dorada de la comunitat va començar a fins de el VIII i va durar fins a principis de el XI, des del regnat dels aglábidas fins al regnat dels háfsidas. La ciutat albergava una sinagoga, una yeshivá, un cementeri, una organisació benèfica comunitària i atres institucions. Els judeus de la ciutat estaven en contacte en les acadèmies talmúdiques babilòniques de Sura, Pumbedita i Nehardea, i en les comunitats judeues d'Al-Ándalus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «60735: Kairouan (Tunisia)». ogimet.com. Consultat el 12 d'agost de 2021.
- ↑ Originalment va ser un estudi dels experts de l'Unió Africana (AU) que volien una visió geopolítica i estratègica de les relacions afro-àraps. 11-12 de maig de 2004 [1].
- ↑ Director del Centre per a l'Estudi Alvançat de les Societats Africanes, en Ciutat de la Veta, Suràfrica.
- ↑ El món islàmic en el 1600: Expansió Territorial de Umayyad.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cairuán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.