Nehardea
Nehardea (en hebreu: נהרדעא) va ser una ciutat del país de Babilonia, situada prop del riu Éufrates, en l'actual Iraq. Nehardea va anar també un dels primers centres del judaisme rabínico. Com a assent del exilarca, la ciutat traça els seus orígens fins als temps del rei Joaquín de Judá. Segons el rabino i erudit Sherira Gaón,[1] el rei Joaquín de Judá i els seus exilarcas varen construir una sinagoga en Nehardea. Per als fonaments de l'edifici varen usar terra i pedres que havien dut supostament des de Jerusalem.[2] Esta sinagoga va ser l'assent de la Shejiná en Babilonia. La població judeua de Nehardea es diu que descendia dels esclaus de Pashur ben Immer. (Kidushín 70b).[3][4]
Referències
- ↑ Carta de Sherira Gaon, en Neubauer, M. J. C. i. 26.
- ↑ compare's una afirmació similar en relació en la fundació del barri judeu en la ciutat persa d'Ispahan, en Monatsschrift, 1873, pp. 129, 181.
- ↑ www.halakhah.com/
- ↑ «www.dtorah.com/». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 6 d'agost de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nehardea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.